L’estiu de l’any 1973, després d’aconseguir a Belgrad la seva tercera Copa d’Europa amb l’Ajax, Johan Cruyff va fitxar pel FC Barcelona, institució que no conquistava el títol de Lliga des de l’any 1960 i que des de llavors només havia pogut assolir tres Copes d’Espanya i una Copa de Fires.
Per raons burocràtiques, el davanter holandès no va poder debutar amb el seu nou club fins a la setena jornada del campionat de la regularitat, quan el Barça es trobava en posició de descens. A partir del seu primer matx, al Camp nou contra el Granada, el conjunt que dirigia Marinus Michels va fer una remuntada espectacular, es va situar líder, va vèncer el Real Madrid al Santiago Bernabéu per un històric 0 a 5, es va proclamar matemàticament campió al Molinón de Gijón, quan encara restaven cinc jornades per al final del torneig, i el Barça va guanyar la primera Lliga en 14 anys.
Cruyff, que va completar una excel•lent temporada arribant amb Holanda a la final de Mundial d’Alemanya, va realitzar un exercici excepcional, però les altres cinc campanyes que va romandre al Camp Nou van ser força més discretes, sobretot la segona, en la qual es va veure afectat per la Copa del Món en una època en què la preparació física no era tan sofisticada com en els temps actuals, i la tercera, en què es va enfrontar a l’entrenador alemany Hennes Weisweiller. De nou amb Michels a la banqueta, Cruyff va millorar el seu joc en les dues darreres temporades com a blaugrana, destacant l’episodi de la seva expulsió per l’àrbitre madrileny Melero Guaza en la quarta i la consecució de la Copa del Rei en la cinquena i última.
Durant els seus cinc anys d’estància com a jugador a Barcelona, Cruyff va coincidir amb futbolistes emblemàtics com Sadurní, Mora, Artola, Rifé, Zuviría, Torres, Gallego, Costas, De la Cruz, Albaladejo, Juan Carlos, Marcial, Neeskens, Asensi, Rexach, Esteban, Heredia, Sotil o Clares.
No hay comentarios:
Publicar un comentario