jueves, 24 de noviembre de 2016

ELS FONS D’ARMARI ES FA ESPERAR











El passat estiu, el FC Barcelona va decidir realitzar els fitxatges de Jasper Cillesen, Samuel Umtiti, Lucas Digne, André Gomes, Denis Suárez i Paco Alcácer per completar una plantilla que la temporada passada va resultar curta. En principi, es tractava de jugadors que rarament serien titulars en partits clau i que portarien a terme la funció de donar descans als homes més importants en xocs secundaris. No obstant, el sempre difícil repte de jugar al Barça està sent fins el moment bastant complicat, en alguns casos més que en altres.

Cillesen. El porter holandès va arribar al Camp Nou per substituir el xilè Claudio Bravo, traspassat al Manchester City, amb l’única missió de jugar la Copa del Rei, deixant per a Marc Andre ter Stegen la Lliga i la Champions League. Fins el moment, només ha disputat un encontre del campionat de la regularitat per lesió de l’arquer alemany.

Umtiti. Fins ara es tracta del fitxatge que ha donat un millor rendiment, mostrant tranquil·litat, fredor, tècnica i una mentalitat apropiada per actuar en la sempre difícil defensa blaugrana, fins el punt que semblava haver-se guanyat un lloc de titular al costat de Gerard Piqué. Tanmateix, el central francès, que compta clarament amb l’anomenat ADN Barça, ha tingut molt poca fortuna amb les lesions.

Digne. Ha mostrat en ocasions bones maneres, però sembla encara lluny del nivell de Jordi Alba. És estrany que el Barça decidís la seva contractació quan al París Saint Germain era suplent de Maxwell Scherrer, un futbolista que va abandonar el Camp Nou per manca d’oportunitats.

Gomes (foto). Amb Umtiti, és la nova incorporació que fins a la data ha comptat amb més minuts per a Luís Enrique Martínez, mostrant una gran polivalència al centre del camp, doncs ha ocupat la demarcació de mig centre i també ha actuat com a interior per les dues bandes. De vegades ha fet la sensació, però, que es tracta d’un jugador bastant fred.

Suárez. Després de dues cessions, la primera no massa positiva al Sevilla i la segona força més satisfactòria al Vila-real, el centrecampista gallec ha tingut per fi l’oportunitat de jugar al Camp Nou. Fins el moment, ha mostrat tècnica, classe i qualitat, però l’entrenador no li ha donat massa continuïtat en els onzes inicials.

Alcácer. El davanter valencià és qui més dificultats està tenint per adaptar-se al Barça, equip que els últims anys no ha comptat amb atacants tan estàtics com ell. Encara no ha marcat cap gol com a blaugrana i, per aquest motiu, s’observa força ansietat en la seva persona. Alguns es qüestionen ja si valia la pena fer una inversió tan alta o, fins i tot, si la seva missió no la complien Munir al Haddadi o Sandro Ramírez. 

No hay comentarios: