Diumenge es van complir 25 anys del gol de José Mari
Bakero a Kaiserslautern, que va classificar el Dream Team de Johan Cruyff per a
la següent fase de la Copa d’Europa, que acabaria conquistant el FC Barcelona,
per primer cop en la seva història, a l’antic estadi londinenc de Wembley.
A l’històric gol del mitja punta navarrès a l’estadi
de Batzenberg, anotat en el temps de descompte, ja li he dedicat dos articles
en aquest bloc: el primer fa cinc anys, quan se’n van complir 20, i el segon,
fa pocs dies en la secció Camí de Wembley 1992. Per tant, en aquest escrit em
referiré estrictament a la figura de Bakero.
El jugador de Goizueta va debutar només amb 17 anys a
primera divisió amb la Real Sociedad, club amb el qual va guanyar dues Lligues,
una Supercopa i una Copa del Rei. L’any 1988, com els seus companys Luis Mari
López Rekarte i Txiki Begiristáin, va fitxar pel Barça, a la banqueta del qual
acabava d’arribar Cruyff.
Bakero, capità del Dream Team arran de la retirada de
José Ramón Alexanko l’any 1993, va ser un dels homes clau d’aquell històric
equip, juntament amb Andoni Zubizarreta, Ronald Koeman, un jove Pep Guardiola,
Michael Laudrup i Hristo Stoitxkov. En els seus vuit anys i mig al Camp Nou (va
deixar l’entitat catalana amb Bobby Robson d’entrenador), va assolir quatre
Lligues, una Copa del Rei, quatre Supercopes d’Espanya, una Copa d’Europa i una
Supercopa d’Europa.
No obstant, a diferència d’allò que jo pensava i
intuïa, la carrera d’entrenador de Bakero ha estat força mediocre. Tanmateix, el
navarrès potencialment em semblava, juntament amb Koeman, que ha tingut una
trajectòria bastant irregular, i Guardiola, que està triomfant plenament a les
banquetes, l’home més capacitat d’aquella generació barcelonista per ser un
brillant tècnic, especialment pel caràcter, l’ascendència cap als companys
i la mentalitat guanyadora en els partits importants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario