No vull ser injust en l’escrit d’aquest article amb
Luis Enrique Martínez, un home que, fins el moment, ha conquistat com a
entrenador del FC Barcelona vuit de deu títols possibles: dues Lligues, dues
Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, una Lliga de Campions, una Supercopa
d’Europa i un Mundial de Clubs. El tècnic asturià, des de la seva arribada al
Camp Nou l’estiu de 2014, només ha deixat de guanyar una Supercopa d’Espanya i
una Lliga de Campions.
També he de reconèixer que Luis Enrique ha fet evolucionar
la filosofia que el desaparegut Johan Cruyff va portar a l’entitat catalana
l’any 1988, com abans també ho havien fet Frank Rijkaard i Pep Guardiola,
encara que els canvis del preparador de Gijón en ocasions han estat tan dràstics
que, de vegades, em costa reconèixer la permanència del sistema, tot i que
aquests dos últims anys i mig el Barça ha pogut guanyar de diferents maneres,
fet que és positiu.
Però hi ha dues coses que no entenc de Luis Enrique:
la desmesurada pèrdua de confiança amb el centre del camp i el fet de fiar un altíssim
percentatge de l’èxit del Barça al trident ofensiu i, sobretot, a la genialitat
de Leo Messi, que encara que de vegades no ho sembli, no deixar de ser un ésser
humà.
El club blaugrana ha passat de tenir el millor centre
del camp del món, i també un dels millors de la història del futbol, format per
Sergio Busquets, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, amb la col·laboració de
Messi, a convertir-se en moltes ocasions en una simple línia de transició, amb
escàs protagonisme i amb interiors que tenen molt poca incidència en el joc de
l’equip, sobretot quan Iniesta està absent per lesió, com ha succeït les
últimes setmanes, o per descans.
Pel que respecta al trident, quan Messi, Luis Suárez i
Neymar da Silva no es troben en un estat de bona forma, o almenys quan dos dels
tres no passen per un bon moment, fiar-ho tot a la seva inspiració és força
perillós. Com ja he comentat, l’argentí, que ha estat algunes setmanes
lesionat, no pot sempre decantar un partit, tal com va fer a Glasgow contra el
Celtic, mentre l’uruguaià es troba en un període delicat i el brasiler no acaba
de donar el salt de qualitat que s’espera d’ell, almenys de forma prolongada.
Voldria finalitzar aquest article amb una sensació: el Barça de Luis
Enrique ha jugat molt pocs partits complets, d’aquells que el conjunt blaugrana
a penes ha desconnectat en els 90 minuts de joc, que amb Guardiola n’hi va
haver un munt. Jo en aquests moments només recordo el 0 a 4 al Santiago
Bernabéu contra el Real Madrid, ara fa més o menys un any.
No hay comentarios:
Publicar un comentario