Quan Johan Cruyff va arribar a la banqueta del Camp
Nou, l’estiu de 1988, va ascendir del filial un jove jugador aragonès anomenat
Luis Milla per actuar de migcentre, una posició que des de llavors ha
esdevingut clau en l’engranatge de joc del FC Barcelona. Durant les primeres dues
temporades de l’entrenador holandès, el jugador de Terol va donar un gran
rendiment.
Tanmateix, l’estiu de 1990, Milla va decidir fitxar
pel Real Madrid, moment en què Cruyff va fer pujar al primer equip un noi de 19
anys, alt i molt prim: Pep Guardiola. El centrecampista de Santpedor, que en un
principi va alternar les seves actuacions del Camp Nou amb les del Mini Estadi,
es va fer a poc a poc amb un lloc en l’onze titular barcelonista i va formar la
columna vertebral del grup blaugrana amb Andoni Zubizarreta, Ronald Koeman,
José Mari Bakero, Michael Laudrup i Hristo Stoitxkov.
Des d’un començament, el Pep va demostrar comptar amb
una excel·lent tècnica i tenir una gran personalitat sobre al terreny de joc,
dirigint els seus companys malgrat la seva joventut i fent sempre la passada
més senzilla, la qual ja tenia pensada i assimilada abans de rebre l’esfèric.
Juntament amb Koeman, Guardiola es va convertir en l’extensió de Cruyff sobre
el camp.
Després de la marxa de Cruyff, l’any 1996, Guardiola
va seguir sent clau en els sistemes de Bobby Robson, Louis van Gaal, època en
què va ser nomenat capità de la plantilla blaugrana; Llorenç Serra Ferrer i
Carles Rexach, tot i que va patir greus i importants lesions durant aquell
període. L’any 2001, va anunciar el seu adéu de la institució catalana, amb un
brillant palmarès de 6 Lligues, 2 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 1 Copa
d’Europa, 1 Recopa i 2 Supercopes d’Europa.
Una vegada abandonat el Camp Nou, el Pep va tenir una
experiència bastant amarga al futbol italià, al modest Brescia, on va donar un
bon rendiment, encara que es va veure esquitxat per un afer de dopatge en què,
anys més tard, va poder demostrar la seva innocència, i el Roma, on no va poder
triomfar, essencialment per tenir com a entrenador un home com Fabio Capello,
als antípodes de les característiques de Cruyff. Seguidament va actuar a
Escòcia, Mèxic, on va coincidir amb el seu amic Juanma Lillo, i Quatar.
Si com a futbolista va triomfar de forma important, el
bagenc s’ha superat com a entrenador, sobretot en la seva època al Barça, en
què va conquistar 3 lligues, 2 Copes del Rei, 3 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues
de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs. Posteriorment,
malgrat guanyar 3 cops la Bundesliga, va tenir una etapa agredolça al Bayern de
Munic i està finalitzant, de forma no massa satisfactòria, la seva primera
campanya amb el Manchester City.
No hay comentarios:
Publicar un comentario