Michael Laudrup ha estat, indiscutiblement, un dels
millors futbolistes que he presenciat mai, amb una tècnica extraordinària, una
classe magistral, una visió de joc privilegiada i unes assistències que van
passar a la posteritat.
Tanmateix, el mitja punta danès, abans de la seva
arribada al Camp Nou l’estiu de l’any 1989, havia fracassat al sempre complicat
futbol italià, tant amb el Lazio de Roma, com a cedit pel Juventus, com amb la
Vecchia Signora, on va coincidir amb estrelles com Gaetano Scirea, Marco
Tardelli, Michel Platini o Paolo Rossi.
A Barcelona, Laudrup va trobar un lloc adient per
desenvolupar el seu geni, amb un entrenador que apostava pel futbol tècnic i
ofensiu i uns companys, com Ronald Koeman, Pep Guardiola o Hristo Stoitxkov,
amb els quals podia combinar perfectament. A més, cosa per la qual mai s’havia
caracteritzat abans, el danès va fer força gols amb la samarreta blaugrana,
ajudat pel fet d’actuar moltes vegades com a fals davanter centre.
No obstant, i del contrari potser hagués estat el
millor futbolista de la història, el jugador nòrdic també tenia un defecte:
acostumava a desaparèixer en alguns partits importants i alguns cops s’amagava
quan rebia una falta intimidatòria per part d’un dur defensa rival.
A finals de la seva etapa barcelonista, durant la
temporada 1993 / 1994, hi van haver força diferències entre Cruyff i Laudrup,
que, arran del fitxatge de Romário da Souza, va ser l’home més vegades elegit pel
tècnic holandès per estar a la banqueta o a la grada, com en la desastrosa
final de la Lliga de Campions a Atenes, doncs en aquella època només es podien
alinear tres jugadors estrangers.
L’estiu de 1994, Laudrup va fitxar per l’etern rival,
el Real Madrid, deixant el FC Barcelona amb un brillant palmarès de 4 Lligues,
1 Copa del Rei, 2 Supercopes d’Espanya, 1 Copa d’Europa i 1 Supercopa d’Europa.
Al Santiago Bernabéu va oferir un bon rendiment, però força allunyat del què va
desenvolupar durant les cinc temporades al Camp Nou. Posteriorment, per acabar
la seva carrera, va jugar al futbol japonès i a l’històric Ajax d’Amsterdam.
Com a entrenador, el danès ha portat a terme una
trajectòria una mica irregular que l’ha portat per les banquetes de Bröndby,
Getafe, Spartak de Moscou, Mallorca, Swansea City, Lekhwiya i Al Rayyan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario