La temporada 1988 / 1989, la primera de Johan Cruyff
com a entrenador del FC Barcelona, l’equip català es va proclamar campió de la
Recopa, a l’estadi Wandkorf de Berna contra el Sampdoria. En les semifinals
d’aquella competició, el conjunt barcelonista es va enfrontar al CSKA de Sofia,
que malgrat perdre l’eliminatòria, hi va destacar de forma notòria un jove
davanter anomenat Hristo Stoitxkov, que li va fer tres gols a Andoni
Zubizarreta.
Cruyff de seguida va demanar la contractació de
l’atacant búlgar, però va haver d’esperar fins l’estiu de 1990 per tenir-lo
sota les seves ordres. Stoitxkov es va adaptar ràpidament al sistema de joc del
seu nou club, mostrant una enorme capacitat de lluita, una tècnica notable,
dots de gran golejador i una rapidesa extraordinària quan disposava d’espais.
Tanmateix, el davanter búlgar també va mostrar una
part fosca, la d’un futbolista polèmic, irritable, inestable i de caràcter molt
fort, tot i que aquests factors, teòricament negatius, també el van ajudar a
triomfar gràcies al seu temperament. El moment culminant d’aquest peculiar
comportament que de vegades mostrava Stoitxkov va tenir lloc en un partit de
Supercopa d’Espanya, jugat al Camp Nou davant el Real Madrid, en què l’atacant
va trepitjar l’àrbitre basc Urízar Azpitarte, fet que li va valdre una dura
sanció.
Polèmiques a part, Stoitxkov va ser un dels grans
pilars del Dream Team de Cruyff i l’únic integrant d’aquell inoblidable equip
que va assolir la Pilota d’Or, concretament l’any 1994, dos anys més tard de
quedar en segona posició, per darrere del davanter holandès del Milan Marco van
Basten.
Durant la campanya 1994 / 1995, el jugador búlgar va
tenir un enfrontament amb Cruyff que va provocar la seva marxa del club, al
qual va deixar amb 4 Lligues, 3 Supercopes d’Espanya, 1 Copa d’Europa i 1
Supercopa d’Europa. Stoitxkov va fitxar posteriorment pel Parma, però no va
tenir massa fortuna en el complicat i difícil futbol italià.
L’estiu de 1996, arran de la polèmica destitució de
Cruyff, el president Josep Lluís Núñez va recuperar Stoitxkov per al Barça, però,
sota la direcció de Bobby Robson i Louis van Gaal, la seva segona etapa al club
va ser bastant decebedora, malgrat guanyar en dos anys 1 Lliga, 2 Copes del
Rei, 1 Supercopa d’Espanya, 1 Recopa i 1 Supercopa d’Europa. Llavors el
futbolista búlgar, geni i figura, es va reconciliar amb Cruyff i va
enfrontar-se a Núñez i Van Gaal.
Després d’abandonar per segon cop el FC Barcelona,
Stoitxkov va jugar al futbol saudí, va tornar a Bulgària, va actuar al Japó i
els Estats Units i es va retirar. Com a entrenador, Hristo no ha tingut massa
sort al comandament de la selecció del seu país, Celta, Mamelodi Sundowns,
Litex Lovetx i CSKA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario