La passada setmana va morir el tècnic gallec Luis Cid
Carriega (foto), que, entre altres clubs, va dirigir, durant la dècada dels 70
del passat segle, un dels millors Saragossa de la història.
Quan ara observo el Real Saragossa enfonsat a segona
divisió, categoria en la qual porta ja alguns anys i la que lidera, ironies de
l’esport, el CD Osca, encara recordo amb més admiració aquella generació de
futbolistes del club aragonès, formada, entre d’altres, pel porter José Manuel
Nieves, el central i capità José Luis Violeta, el fi centrecampista català Pau
Garcia Castany o un important número de jugadors procedents del Paraguai, entre
els quals hi destacaven Saturnino Arrúa i el golejador Carlos Lobo Diarte, que
van originar el sobrenom de zaraguayos.
El Saragossa de Carriega va ser el segon classificat
al campionat de Lliga 1974 / 1975, en què va derrotar per un contundent 6 a 1
al vencedor del títol, el Real Madrid, amb un hat trick de Garcia Castany; va
jugar la final de la Copa del Rei de 1976, quan va caure davant l’Atlético de Madrid
al Santiago Bernabéu, i va actuar regularment a la Copa de la UEFA.
Per tant, a aquell equip només li va mancar assolir
algun títol, tal com van fer els blocs
dels anys 60 (dues Copes i una Copa de Fires), de la dècada dels 80 (una Copa),
del decenni dels 90 (una Copa i una Recopa) o de la primera dècada del segle
actual (dues Copes i una Supercopa d’Espanya).
No hay comentarios:
Publicar un comentario