A finals d’aquest any, es compliran 35 anys de la inversemblant
victòria d’Espanya sobre la feble Malta per 12 a 1, en partit disputat al
Benito Villamarín de Sevilla. No obstant, el motiu d’aquest article no és per
l’efemèride dels set lustres del matx, sinó perquè, en un reportatge de
televisió, els futbolistes maltesos d’aquella nit han llançat una polèmica
acusació de doble dopatge: de positiu per als espanyols i negatiu per a ells
mateixos.
Segons van comentar els exjugadors, durant el descans d’aquell
encontre, va entrar als vestidors un home vestit de blanc i els hi va oferir
unes llimones que, després de menjar-les, van provocar una enorme fatiga ens
els sues cossos, mentre que, pel contrari, els integrants del conjunt espanyol
van sortir molt forts i extraient líquids per la boca, segons paraules textuals.
Recordo perfectament aquell xoc, en què Espanya, per
superar Holanda en la classificació i aconseguir el passaport per a l’Eurocopa
de França, que es va organitzar l’any 1984, necessitava vèncer per una
diferència d’11 gols. L’equip estatal, que llavors dirigia Miguel Muñoz, va
arribar a la mitja part només amb un 3 a 1 al seu favor, per la qual cosa
semblava que la fita era quasi impossible.
Tanmateix, Espanya va marcar nou gols, en una mitjana
increïble d’una diana cada cinc minuts, al segon temps, aconseguint l’anotació
definitiva, davant els tremends crits del normalment assossegat José Ángel de
la Casa, el centrecampista madrileny del Saragossa Juan Señor.
Curiosament, Espanya va arribar fins a la final
d’aquella Eurocopa, que va perdre contra l’amfitriona França (2 a 0) al Parc
dels Prínceps de París, i l’eliminada Holanda, aleshores un bloc en
construcció, va conquistar quatre anys després el torneig a Alemanya, amb homes
com Ronald Koeman, Frank Rijkaard, Ruud Gullit o Marco van Basten.
No hay comentarios:
Publicar un comentario