Com havia succeït prèviament amb Xavi Hernández,
Carles Puyol, Gabri Garcia i Víctor Valdés, Andrés Iniesta va ascendir al
primer equip del FC Barcelona de la mà de l’entrenador holandès Louis van Gaal,
a qui potser no se li ha agraït prou la seva brillant i decisiva tasca en
aquest sentit.
El centrecampista manxec va alternar el primer equip
amb el filial fins a la campanya 2004 / 2005, la segona amb Frank Rijkaard de
preparador, la de la primera de les seves dues Lligues, en què també va
ascendir un jovenet anomenat Leo Messi. Iniesta va actuar com a jugador número
12, el número de futbolistes que va utilitzar normalment el tècnic holandès en
aquell exercici per les gravíssimes lesions de Gabri, Thiago Motta, José
Edmílson i Henrik Larsson.
Andrés va anar entrant més com a titular pel que fa a
la campanya 2005 / 2006, però va tenir una enorme decepció quan Rijkaard,
sembla que assessorat pel seu segon Henk ten Cate, va preferir el seu compatriota
Mark van Bommel en l’onze inicial de la final de la Champions League disputada
contra l’Arsenal a l’estadi de Saint – Denis. Després d’una primera part
decebedora, Frank va fer entrar al terreny de joc Juliano Belletti, autor del
gol de la victòria; Larsson, que va fer les dues assistències, i el jugador manxec,
que van canviar el matx i van ser clau perquè el Barça assolís la seva segona
Copa d’Europa.
Després del disgust a nivell personal de París, sembla
que Iniesta i el seu pare, llavors el seu agent, van estar a punt d’acceptar
una oferta del Real Madrid, encara que, afortunadament per als colors
blaugranes, el president Joan Laporta els va poder convèncer per seguir al Camp
Nou. El jugador de Fuentealbilla va ser ja un fix en els esquemes de Rijkaard,
però llavors va poder observar com aquell grup, essencialment per la “dimissió”
com a futbolista de Ronaldinho de Assis, s’enfonsava durant dos anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario