Si el FC Barcelona fos una religió (pràcticament ho
és), aquest article em podria condemnar eternament, però he decidit explicar el
que penso després de la lamentable eliminació de l’equip d’Ernesto Valverde a
la Lliga de Campions.
Ja ho he comentat un munt de vegades en aquest bloc,
però ho tornaré a repetir perquè quedi ben clar: considero Messi el millor
futbolista de la història del Barça i també, en línies generals, de tots els
temps. Durant les 14 temporades que porta al primer equip blaugrana, ha tingut
una regularitat i constància en l’excel·lència inversemblants, com mai abans
s’havia pogut veure en cap jugador, sigui de l’època que sigui.
A més, a nivell individual, ha guanyat 5 trofeus
Pichichi, 4 Botes d’Or, 5 Pilotes d’Or i va ser elegit, amb certa sorpresa,
millor jugador del Mundial de 2014; amb el Barça ha conquistat 8 Lligues
(aquesta campanya podria arribar-ne la 9a), 5 Copes del Rei (aquest any pot
caure la 6a), 8 Supercopes d’Espanya, 4 Champions League, 3 Supercopes d’Europa
i 3 Mundials de Clubs, i amb Argentina, el seu punt feble, una medalla d’Or als
Jocs Olímpics de 2008. No cal dir que Leo ha estat decisiu en tots, o almenys
en la majoria, d’aquests títols, marcant, per exemple, en 4 finals de la Copa
del Rei i en 2 de la Lliga de Campions.
Tanmateix, i si només tenim en compte des dels quarts
de final cap a endavant, Messi no està gens fi a la Champions des de
l’eliminatòria de semifinals contra el Bayern de Munic ara fa quasi 3 anys, com
ja vaig encarregar-me de recordar en un article publicat fa uns dies.
L’estrella argentina, que ja no va estar massa afortunada en la final de Berlín
2015, ha estat apagadíssima en els enfrontaments davant l’Atlético de Madrid
(2016), Juventus (2017) i Roma (2018).
Són en aquesta classe de partits quan un crack s’ha de
posar l’equip a l’esquena, tal com va fer el propi Leo, durant els minuts més
complicats, en la final de la Lliga de Campions 2011, a l’estadi de Wembley
contra el Manchester United. Sense voler dir que sigui senzill, el més difícil no és col·leccionar hat – tricks al campionat de Lliga, com va succeir fa un
dies al Camp Nou davant el modestíssim Leganés.
Penso que es pot criticar Messi i exigir-li molt més
en els encontres clau. Potser una solució seria, i ja ho he significat moltes
vegades en aquest bloc, que no ho jugués absolutament tot, doncs el pròxim
estiu farà ja 31 anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario