Moltes vegades, sobretot des d’aquells sectors més
contraris a les figures de Johan Cruyff i Pep Guardiola, he sentit frases com:
“els contraris li han descobert el truc al Barça”, “s’ha d’inventar un pla B”,
“només l’equip barcelonista juga d’aquesta manera al món”, “quan el conjunt
blaugrana ataca en estàtic sembla un partit d’handbol”...
Doncs no, i ho he explicat vàries vegades en aquest
bloc. Quan el Barça és fidel al sistema de joc imperant en gran part de les
últimes tres dècades, el bloc blaugrana és pràcticament imparable, tal com va
demostrar el passat dissabte en la final de la Copa del Rei. Només cal una
condició física adient i comptar amb els futbolistes idonis, i al Wanda
Metropolitano, el Barça va demostrar tenir-los, a diferència del que també he
hagut d’escoltar un munt de cops.
La pregunta que molts ens fem és la següent: Per què
el grup d’Ernesto Valverde no va actuar d’aquesta manera a l’estadi Olímpic de
Roma ? Es tracta d’una qüestió complicada de contestar, doncs potser va ser per
un excés de confiança, per especular amb el resultat de l’anada o perquè els
jugadors estaven cansats, doncs l’entrenador va decidir no fer a penes
rotacions en l’encontre de Lliga contra el Leganés, disputat tres dies abans.
Algú em podria dir que el Roma és una esquadra més
potent que el Sevilla i que el bloc italià va sortit al terreny de joc molt més
intens que el conjunt andalús. En primer lloc, penso que Roma i Sevilla tenen
una qualitat molt similar i, en segon lloc, crec que el quadre d’Eusebio di
Francesco no hagués jugat igual si el Barça hagués actual com en la final de la
Copa del Rei.
A la foto, els jugadors del Barça amb el trofeu de la
Copa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario