Recordo el Barça de principis de segle, el de la
nefasta era de la presidència de Joan Gaspart, quan es parlava de què un grup
format per quatre futbolistes, concretament el llavors capità Pep Guardiola,
Sergi Barjuan, Abelardo Fernández i Luis Enrique Martínez, al qual anomenaven
el G4, jugaven aparentment per decret, fos quin fos el seu estat de forma.
La història s’ha anat repetint al llarg del temps, i
no només al FC Barcelona, sinó també en altres clubs, sent el cas més
significatiu el del Real Madrid de Florentino Pérez, quan en l’època anterior a
l’arribada de Zinedine Zidane a la banqueta del Santiago Bernabéu, semblava que
els galàctics haguessin de jugar per ordre expressa del poderós president
blanc.
Ara, en l’actual Barça, també semblen existir aquests
futbolistes als quals podríem anomenar intocables, com són els casos de Gerard
Piqué, Sergio Busquets, Luis Suárez i Leo Messi, que, casualitat o no, cap
disposa d’un jugador clar que li faci ombra i competència en la seva
demarcació, doncs el barceloní és l’únic central dretà de la plantilla, el de
Badia del Vallès l’únic mig centre clar del grup d’Ernesto Valverde, l’uruguaià
l’únic davanter centre nat del vestidor del Camp Nou i l’argentí senzillament
no té cap futbolista al món que li pugui disputar el lloc.
Evidentment, entenc que Messi, el millor futbolista de
la història, tingui la distinció d’intocable i que descansi només quan ell ho
vegi pertinent i necessari, perquè el de Rosario menja a part, però no penso el
mateix en els casos de Piqué, Busquets i Suárez, jugadors que, a més a més, es
troben actualment, sobretot el defensa i l’atacant, en un estat de forma molt
baix.
Pel que fa als dos futbolistes catalans, tots dos
crescuts i formats a la Masia, haurien de recordar que ells un dia van tenir
una oportunitat perquè aleshores hi havia un entrenador valent com Guardiola.
A la foto, Suárez i Messi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario