David Bernabéu, informador de Cuatro i col·laborador
de RAC 1, penso que el periodista esportiu català que més sap de futbol en
aquest país, juntament, per exemple, amb
Jordi Costa, de Catalunya Ràdio; Toni Padilla, del diari Ara, i el veterà Lluís
Canut, de TV3, ho ha comentat vàries vegades a les tertúlies de l’emissora del
Grup Godó: el problema del FC Barcelona és estructural.
Ja ho he explicat alguna vegada en aquest bloc: els
dos últims presidents de la institució catalana, Sandro Rosell i Josep Maria
Bartomeu, no creuen en la filosofia que Johan Cruyff va portar al club fa ja
tres dècades i que tants èxits ha donat al Barça, tant sota la seva direcció
com posteriorment amb Frank Rijkaard i Pep Guardiola d’entrenadors. Fins i tot,
m’atreviria a dir que tant Rosell com Bartomeu senten animadversió pel
sistema, doncs els hi podria recordar la figura de Joan Laporta, amb qui,
després de ser companys de junta, van mantenir una dura lluita i rivalitat.
Semblava que el relleu natural de Guardiola i el
desaparegut Tito Vilanova era Òscar Garcia Junyent, però les diferents
directives barcelonistes han optat des de llavors per l’argentí Gerardo Tata
Martino, que no tenia cap experiència a Europa, i Luis Enrique Martínez i
Ernesto Valverde, dos exjugadors de l’entitat, però que no congenien al 100%
amb l’anomenat ADN que va instaurar Cruyff.
Hem pogut observar com els últims temps a penes s’ha
comptat amb la Masia, malgrat que durant els darrers anys el Juvenil A ha
assolit en dues ocasions la Youth League, la Champions de la categoria; com
s’han fitxat futbolistes que es troben als antípodes de la filosofia, com
Paulinho Bezerra, Arturo Vidal o Paco Alcácer; com quan s’ha contractat un home
com Arthur Melo, el qual molts experts comparen amb l’enyorat Xavi Hernández, a
penes, fins el moment (dimecres, però, va jugar a Wembley davant el Tottenham),
ha comptat amb oportunitats o com, a poc a poc, s’han anat perdent
característiques com la d’actuar amb una defensa molt avançada, jugar amb les
línies molt juntes, fer llargues possessions o donar protagonisme al centre del
camp.
Es possible que el Barça continuï obtenint coses
importants i conquistant molts títols, doncs, no ho oblidem, en la primera temporada
de Luis Enrique es va guanyar el triplet format per Lliga, Copa i Champions,
això si, quan va coincidir un estat de forma extraordinari dels components del
trident ofensiu integrat per Leo Messi, Luís Suárez i Neymar da Silva, fet que no va tornar a
succeir. Tanmateix, sempre serà més complicat aconseguir èxits i molt menys
apassionant i entretingut per als seguidors barcelonistes.
A la foto, Rosell i Bartomeu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario