Ara fa 30 anys, començava a rodar el Barça de Johan
Cruyff, que, a partir de la temporada 1990 / 1991, i fins a la campanya 1993 /
1994, es convertiria en l’inoblidable Dream Team, un dels millors blocs de la
història de la institució catalana i un dels equips que millor futbol ha
realitzat, el línies generals, en la història del futbol.
Fins l’any 1986, Josep Lluís Núñez, elegit president
l’any 1978, havia tingut un mandat força tranquil i còmode, malgrat només haver
pogut guanyar un campionat de Lliga, el de l’any 1985 amb l’anglès Terry
Venables d’entrenador. No obstant, després de la derrota a la final de la Copa
d’Europa, a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla davant l’Steaua de Bucarest, es
va iniciar una terrible i profunda crisi que es va agreujar durant la temporada
1987 / 1988, en què al constructor li va sortir una important oposició.
Tanmateix, l’anomenat motí de l’Hesperia de l’any 1988,
quan la quasi totalitat de la plantilla de l’entitat va demanar la dimissió del
president des de l’hotel llavors ubicat al barri de les Tres Torres, que podria
haver-se convertit en el definitiu final de Núñez, va suposar la seva taula de
salvació, doncs la majoria de socis i afeccionats del FC Barcelona van trobar
inadmissible l’acció dels futbolistes, que estaven realitzant una pèssima
temporada i que, en el fons, allò que veritablement volien era cobrar un drets
d’imatge que els hi negava el màxim mandatari de la institució.
Aprofitant el vent a favor, el president va apostar
per l’entrenador preferit del grup opositor, Johan Cruyff, que feia deu anys
havia abandonat el Camp Nou com a futbolista. Amb l’entrenador holandès, Núñez
va portar a terme una profundíssima i radical reconversió del vestidor, del
qual van sortir jugadors emblemàtics com Gerardo, Víctor, Calderé, Clos o
Schuster, que va fitxar pel Real Madrid. En canvi, el capità i gran
protagonista de l’amotinament de ‘Hesperia, Alexanko, va continuar al Barça per
desig exprés de Cruyff, que el va convertir en un dels líders de l’equip.
D’altra banda, van fitxar pel conjunt blaugrana: Unzué
(Osasuna), Lopez Rekarte (Real Sociedad), Serna (Sevilla), Aloísio
(Internacional Porto Alegre), Soler (Espanyol), Eusebio (Atlético Madrid),
Bakero (Real Sociedad), Valverde (Espanyol), Begiristáin (Real Sociedad) i
Salinas (Atlético Madrid), en un estiu en què van ascendir del filial Milla,
Amor i Roura.
La primera temporada, en què es va conquistar la
Recopa, no va ser massa fàcil per al Barça de Cruyff, en primer lloc perquè va
quedar a la Lliga molt lluny del Real Madrid de la Quinta del Buitre i, en
segon lloc, perquè els llavors innovadors experiments de Cruyff (alguns d’ells més tard
han entrat dintre de la normalitat), com les continuades rotacions, jugar amb
una defensa molt avançada, llavors només amb tres jugadors, o situar homes com
Lineker o Salinas a la banda, van sorprendre l’afecció del Camp Nou.
En el segon exercici, en el qual van incorporar-se
Koeman (PSV Eindhoven) i Laudrup (Juventus), es va produir una clara involució,
però, en un matx en què Cruyff s'hi jugava la continuïtat, el Barça va superar el
Real Madrid a la final de la Copa del Rei disputada a València, fet que va
permetre que l’holandès continués en el seu càrrec i que poguéssim gaudir del
Dream Team, al qual arribarien Nando (Sevilla), Juan Carlos (Atlético Madrid),
Goikoetxea (Real Sociedad) i Stoitxkov (CSKA Sofia), a més dels components de
la pedrera Ferrer, després d’una cessió al Tenerife, i Guardiola, directament
del Barça Atlètic. Aquell grup, per exemple, va assolir quatre campionats de
Lliga, tots ells consecutius, i la primera Copa d’Europa en la història del
club català, conquistada l’any 1992 al mític estadi londinenc de Wembley contra
el Sampdoria.
A la foto, Alexanko, Cruyff i Núñez el dia de la presentació de l'equip l'any 1988.
No hay comentarios:
Publicar un comentario