lunes, 8 de octubre de 2018

WEMBLEY. UN ALTRE EXEMPLE QUE LA FILOSOFIA FUNCIONA












Quan el FC Barcelona ha deixat de banda la filosofia de joc que ha predominat al club les tres últimes dècades, alguns analistes han comentat que no es podia fer una altra cosa per dos motius: d’una banda, perquè els rivals havien trobat l’antídot adient per frenar l’equip blaugrana i, d’altra banda, perquè l’entitat catalana no disposava dels futbolistes idonis per utilitzar el sistema.

Pel que fa al fet que els adversaris ja saben com aturar el sistema que Johan Cruyff va instaurar al Camp Nou a partir de l’any 1988, he comentat un munt de vegades en aquest bloc que, si els jugadors del Barça tenen un bona condició física i mouen amb rapidesa l’esfèric, es tracta d’una tàctica quasi imbatible. Per demostrar-ho, només cal recordar quatre xocs dels últims quatre anys: París Saint – Germain – FC Barcelona, 1 – 3 (quarts de final de la Lliga de Campions 2014 – 2015); Real Madrid – FC Barcelona, 0 – 4 (Campionat de Lliga 2015 – 2016); FC Barcelona – París Saint – Germain, 6 – 1 (vuitens de final de la Lliga de Campions 2016 – 2017); FC Barcelona – Sevilla FC, 5 – 0 (final de la Copa del Rei 2017 – 2018).

Quant a la consideració que el Barça no compta amb els futbolistes bàsics per adoptar la filosofia de joc, és cert que el club ha fitxat alguns homes que difícilment poden adaptar-s’hi, com en són exemple Yerry Mina, Alex Song, Aleix Vidal, Arturo Vidal, Paulinho Bezerra, André Gomes o Paco Alcácer, però també és veritat que la plantilla barcelonista ha comptat amb jugadors totalment aptes per portar-lo a terme com Marc André ter Stegen, Sergi Roberto, Gerard Piqué, Samuel Umtiti, Thomas Vermaelen, Sergio Busquets, Dennis Suárez, Philippe Coutinho, Leo Messi, Ousmane Dembélé, o els recentment contractats Clement Lenglet i Arthur Melo.

El Barça va jugar el passat dimecres un partit molt important i transcendent contra el Tottenham Hotspur a l’estadi de Wembley, corresponent a la fase de grups de la Champions League. Després d’una ratxa pèssima de resultats a la Lliga, en què el bloc d’Ernesto Valverde va empatar al Camp Nou contra Girona i Athletic Club i va perdre a Butarque enfront el Leganés, el conjunt català va fer un gran encontre i va vèncer per 2 – 4 l’esquadra londinenca.

Les causes del canvi van ser, a part d’un nou matx descomunal de Messi, en primer lloc, alinear els jugadors més correctes, sent significatiu la inclusió d’Arthur, que fins el moment havia comptat amb escasses oportunitats; en segon lloc, equilibrar l’equip reforçant el centre del camp, no fent actuar al mateix temps Messi, Suárez, Coutinho i Dembélé, quedant aquest últim a la banqueta; i, en tercer lloc, sent fidel a l’ADN blaugrana, pujant la pilota controlada des de de la defensa, situant un mig del camp sòlid, ajuntant les línies i pressionant la sortida de l’esfèric del rival.   

A la foto, Coutinho i Messi celebren un dels gols marcats davant el Tottenham.


No hay comentarios: