Podríem dir que després de guanyar el seu segon
Scudetto, l’any 1990 davant del millor Milan de la història, el dirigit per
Arrigo Sacchi i que llavors va assolir la seva quarta Copa d’Europa, la segona
consecutiva, van començar els grans problemes de Diego Armando Maradona. Abans
de l’inici de l’enfonsament, però, el Pelusa va disputar precisament a Itàlia
el seu tercer Mundial i va tornar a arribar a la final, però Argentina va
perdre a l’estadi Olímpic de Roma davant Alemanya, la selecció a la qual l’Albiceleste
havia batut quatre anys abans a la final de Mèxic.
Sent encara integrant de la plantilla de l’entitat del
San Paolo, Diego va donar per primer cop positiu en un control anti-dopatge,
per seguidament tornar a l’estat espanyol i fitxar pel Sevilla. Al club
andalús, malgrat uns inicis força esperançadors, no va tenir massa fortuna ni
tampoc una gran regularitat i es podria dir que va passar amb més pena que
glòria pel Sánchez Pizjuán.
Seguidament, Maradona va tornar a Argentina per actuar
al Newell’s Old Boys, aconseguint amb el club de Rosario recuperar la forma i
el pes ideal per jugar als Estats Units la seva quarta Copa del Món. L’astre
argentí, que va tenir un extraordinari debut en terres nord-americanes, no va
poder superar un control anti-dòping i va ser expulsat del campionat, en una de
les imatges més desoladores de la història del torneig.
Després del desastre nord-americà, Maradona va tornar
al seu Boca Juniors, equip en el qual va penjar les botes. Posteriorment, Diego
va seguir tenint innumerables problemes derivats de la seva addicció a les
drogues, va haver de ser hospitalitzat i fins i tot es va arribar a témer per
la seva vida. En aquella època, i la veritat és què pràcticament fins als
nostres dies, les imatges del que va ser un enorme futbolista van ser tristes i
penoses i en alguns casos patètiques.
Com a entrenador, l’argentí ha tingut una trajectòria
no massa notòria amb clubs com el modest Deportivo Mandiyú, l’històric Racing
Club d’Avellaneda, els conjunts dels Emirats Àrabs Units de l’Al Wasi i l’Al
Fujairah i el Dorados de Sinaloa mexicà, el seu actual bloc. No obstant, la
seva experiència més important la va tenir com a seleccionador argentí, en la
qual no es va entendre massa bé amb Leo Messi i no va tenir un bon rendiment al
Mundial de 2010, a Sud-àfrica, la seva cinquena participació en una Copa del
Món.
A la foto, Maradona com a seleccionador argentí a
Sud-àfrica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario