No vull ser injust amb Josep Maria Bartomeu i la resta
de directius actuals del FC Barcelona, doncs el president, en alguns aspectes,
i normalment des de la discreció, ha realitzat algunes accions positives i per
exemple significaria l’esforç que ha fet per donar una important empenta al
futbol femení.
Tanmateix, hi ha decisions que em costen molt
d’entendre de l’actual junta directiva, cada cop més presidencialista si tenim
en compte que Bartomeu va decidir la continuïtat d’Ernesto Valverde d’entrenador
malgrat que força companys reclamaven un canvi a la banqueta del Camp Nou.
Tot sembla indicar que, durant aquest mes de juliol,
quan la seva clàusula de rescissió descendeixi, Antoine Griezmann es convertirà
en nou jugador del Barça, mentre existeixen moltes possibilitats, per
esperpèntic i increïble que pugui semblar, que Neymar de Silva torni aquest
estiu al club català, encara que en principi el París Saint – Germain (PSG) no
ho posarà fàcil.
Ara fa poc més d’un any, Griezmann, quan havia arribat
pràcticament a un acord total amb l’entitat barcelonista, va decidir romandre a
l’Atlético de Madrid, però el pitjor de tot va ser la forma, crec que molt poc
respectuosa, en què ho va anunciar, mitjançant un vídeo que va portar la
producció de l’empresa de Gerard Piqué, futbolista del club i que, a més, va
comentar que consumiria unes crispetes mentre veiés l’espai.
Molt més greu, entenc jo, és el cas de Neymar, que
farà aviat dos anys va abandonar de mala manera el Camp Nou per fitxar pel PSG,
denunciant el seu antic club a causa d’una presumpta prima de traspàs. En els
seus dos anys a la capital francesa, el brasiler ha tingut un rendiment molt
irregular, no ha estat massa afortunat amb les lesions, circumstància que podria
estar relacionada amb la seva díscola vida, i s’ha vist involucrat en diferents
polèmiques, amb discussions amb companys d’equip com Edinson Cavani o Julian
Draxler, les seves contínues i frenètiques festes, l’agressió a un afeccionat
de l’Stade de Rennes, després de perdre la final de Copa contra el club bretó,
o trobar-se relacionat en un cas de violació.
Considero tant Griezmann com Neymar, sobretot el
segon, excel·lents futbolistes, però penso que les seves contractacions,
especialment la del brasiler, són contraproduents. A més, es tracta de jugadors
ja amb certa veterania i un llarg recorregut, quan crec que el que necessita el
Barça són futbolistes joves amb fam de triomfar, de guanyar títols i,
evidentment, que puguin adaptar-se al sistema de joc que tants anys ha
caracteritzat al club i que sembla que està perdent.
Tot i que algun dels seus últims gestos, com el del
fitxatge de Frenkie de Jong, m’han fet pensar en un canvi d’actitud de Bartomeu,
que més que pensar en un mitjà o llarg termini, sembla només tenir en compte la
immediatesa, mentre la Masia continua passant per una profunda crisi esportiva,
estic perdent la poca confiança que encara tenia en el president. Per tant,
esperaré que arribi l’any 2021, sense descartar un avançament electoral, perquè
Víctor Font (foto), un cruyffista convençut, pugui optar a la presidència,
tenint en compte també que Xavi Hernández sembla haver condicionat la tornada a
l’entitat, aquest cop com a entrenador, a la seva persona
No hay comentarios:
Publicar un comentario