Sembla ser que en un entrenament, durant la tercera i
última campanya de Luis Enrique Martínez com a entrenador del FC Barcelona, el
seu principal ajudant, Juan Carlos Unzué, va anar enutjat cap a Neymar da Silva
i li va etzibar més o menys que acabaria com el seu compatriota Ronaldinho de
Assis. No cal dir que l’actual entrenador del Girona FC va encertar de ple.
Ronaldinho, que va ser una de les estrelles de la Brasil que es va coronar pentacampiona mundial a Yokohama l'any 2002, l'última Copa del Món conquistada per la Canarinha, encara que havia estat una mica a
l’ombra de jugadors com Rivaldo Vítor Borba o sobretot Ronaldo Nazário da Lima, va
fer tres anys excepcionals al Camp Nou, fins el punt que molts consideren el de
Porto Alegre el gran artífex perquè el Barça passés, en un curt lapse de temps,
d’una de les pitjors crisis esportives de la seva era moderna a campió
d’Europa.
Tanmateix, el crack brasiler, després de guanyar la
Lliga de Campions l’any 2006 a París, va començar una llarga, penosa i lamentable
decadència, amb dues darreres temporades al Barça en què va tenir un rendiment
molt decebedor, quan va mostrar una gran manca de compromís, anava de festa en
festa, arribava als entrenaments en una situació escassament apta per afrontar-los
i passava gran part de la jornada tancat al gimnàs i no precisament per portar
a terme concrets exercicis per recuperar la forma.
Després d’un any inicial bastant irregular i
d’adaptació al futbol europeu, sempre complicat per a un futbolista brasiler,
Neymar va fer una segona campanya, la del triplet amb Luis Enrique,
extraordinària i va tenir un rendiment notable en els dos següents exercicis. A
part d’una magnífica tècnica, una classe magistral, una gran habilitat en el
regat o una suma de gols important, el davanter sud-americà va demostrar ser un
d’aquests jugadors, potser una de les poques coses que li manquen a Leo Messi,
capaç de posar-se l’equip a l’esquena en els moments difícils, com per exemple
en la històrica remuntada contra el seu actual club, el París Saint – Germain
(PSG), a la Lliga de Campions.
No obstant, al mateix temps, Neymar va mostrar en els
seus quatre anys com a blaugrana la seva constant exposició a les xarxes
socials, l’estima per les festes i celebracions, els llargs viatges per portar
a terme diferents actes publicitaris, les seves actuacions al terreny de joc no
massa esportives, que van provocar les ires dels rivals, o la dèria d’assistir,
fos com fos, als aniversaris de la seva germana, quan, casualment o no, estava
sancionat o patia alguna lesió.
Després del seu polèmic fitxatge pel PSG, l’estiu de
2017, l’estrella brasilera ha realitzat dues campanyes molt discretes, en les
quals no ha pogut superar els vuitens de final de la Champions League; s’ha
enfrontat a companys com Edinson Cavani o Julian Draxler, ha estat clarament
superat pel jove Kylian Mbappé em el passat exercici o ha tingut importants
problemes amb les lesions, segurament motivades per la seva vida inapropiada
per a un esportista i la darrera de les quals li ha privat disputar l’última
Copa Amèrica al seu país, sense oblidar que, ara fa un any, va ser una de les
grans decepcions del Mundial de Rússia.
Amb tot l’exposat en l’anterior paràgraf, i tenint en
compte que el PSG vol treure-se’l de sobre, molts ens preguntem perquè
aparentment la junta presidida per Josep Maria Bartomeu vol recuperar Neymar.
Algú pensa que el brasiler, que ja té 27 anys, pot canviar la seva actitud ?
Personalment, ho veig molt difícil.
A la foto, Unzué donant instruccions a Neymar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario