Tot i que en l’article anterior vaig comentar que
Ernesto Valverde hauria d’haver posat punt i final a la seva trajectòria al
Camp Nou després d’acabar la passada temporada, tenia alguns dubtes de què fos una
bona idea que no la finalitzés, encara que el fet que Quique Setién, un
cruyffista ortodox, en sigui el substitut, me’n dissipa bastants.
El Barça no només necessitava un canvi a la banqueta,
sinó també, i bastant profund, a la plantilla, doncs crec que veterans com
Gerard Piqué, Jordi Alba, Sergio Busquets i fins i tot Leo Messi haurien d’anar
jugant menys partits i altres com Ivan Rakitic i Luis Suárez potser haurien de
posar punt i final a la seva trajectòria al club català.
Un gran dubte que existia si Valverde era rellevat consistia
en si fitxar un entrenador transitori pels cinc mesos que restaven de temporada,
faceta que hagués pogut efectuar el preparador del filial Francesc Xavier
Garcia Pimienta, o si contractar un tècnic a llarg termini, tenint en compte
que en aquests moments són impossibles les arribades de Ronald Koeman i Robert
Martínez, que dirigiran respectivament Holanda i Bèlgica en la pròxima
Eurocopa, mentre Xavi Hernández, a part que ja ha deixat clar que la seva hora
encara no ha arribat, sembla haver dipositat el seu futur en mans del presidenciable Víctor Font.
Finalment, considero l’entrenador càntabre Setién un
home adient per dirigir el conjunt català, doncs, entre d’altres coses,
intentarà tornar el Barça a les seves essències, però tinc dos dubtes sobre la
seva persona: el primer, que mai ha dirigit un club dels anomenats grans,
encara que tampoc ho havia fet Pep Guardiola abans de convertir-se en
preparador barcelonista, i el segon, si el vestidor, i especialment els seus
líders, el deixaran treballar amb total llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario