Pros
Un ortodox del Cruyffisme. És curiós que, al marge de
Pep Guardiola, els dos entrenadors que més han seguit la filosofia de Johan
Cruyff els últims anys hagin estat dos homes no formats al FC Barcelona,
Quique Setién i Paco Jémez, mentre els tres predecessors del càntabre al Camp
Nou, Gerardo Martino, Luis Enrique Martínez i Ernesto Valverde, se’n van
allunyar considerablement. Per tant, l’arribada de Quique és una assegurança perquè
l’equip torni a conceptes com el control, la possessió, el joc de posició o la
pressió.
Entrada d’aire fresc i renovat. Sincerament, penso que
amb Valverde la situació del vestidor barcelonista estava molt enrarida i
viciada i existia també certa autocomplaença, semblant a la dels dos últims anys del període
d’entrenador de Frank Rijkaard. L’arribada de Setién pot ajudar a canviar
aquesta tendència.
Oportunitat per a varis futbolistes. Sense cap mena de
dubte, jugadors com Frenkie de Jong, Arthur Melo o Sergio Busquets, en aquest
cas tal com es va demostrar en el debut del tècnic contra el Granada, es veuran
beneficiats amb l’arribada de Setién, sense oblidar joves de la pedrera com
Ricky Puig.
Contres
Cap experiència en un equip gran. Fins el moment,
Quique només havia dirigit clubs modestos o de segona fila, concretament Racing,
Logronyès, Ejido, Lugo, Las Palmas i Betis.
El vestidor. Existeix el dubte raonable, sobretot pel
que fa a les seves vaques sagrades, si la plantilla col·laborarà plenament amb
el preparador de Santander alhora de posar en pràctica els seus conceptes.
Era la quarta opció. Arran de la destitució de
Valverde, Setién va ser el quart entrenador amb qui van parlar la junta
directiva i la secretaria tècnica, després de Xavi Hernández, Ronald Koeman i
Mauricio Pochettino, renunciant els dos primers i preferint la directiva no
contractar el tercer per unes polèmiques declaracions passades efectuades pel
tècnic argentí.
A la foto, Quique Setién el dia de la seva
presentació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario