L’AC Milan, que durant la dècada dels 60 havia guanyat
dues Copes d’Europa, va caure en un profund sotrac a partir de finals del
decenni dels 70, quan el club llombard va ser descendit a la Sèrie B per
l’escàndol de les apostes clandestines. Poc més tard, després d’ascendir de
categoria, tornaria a baixar i aquella vegada per desmèrits realitzats en els
terrenys de joc.
Em aquell període tan fosc, va aparèixer la figura del
magnat televisiu i futur polític conservador Silvio Berlusconi, que va contractar
un entrenador llavors modest i a penes conegut, Arrigo Sacchi, i va
fitxar els holandesos Rud Gullit, Marco van Basten i Frank Rijkaard, que es van
ajuntar a homes com el gran central Franco Baresi, Alessandro Costacurta, un
joveníssim Paolo Maldini, Carlo Ancelotti o Roberto Donadoni.
Després d’uns inicis molt poc esperançadors, en què
l’equip de Sacchi per exemple va ser eliminat pel RCD Espanyol a la Copa de la
UEFA, el conjunt rossonero va acabar marcant una època, per exemple amb la
consecució de dues Copes d’Europa, la segona d’elles assolida ara fa 30 anys.
L’any 1989, després d’humiliar el Real Madrid de la
Quinta del Buitre en semifinals, el Milan va derrotar en la final, disputada al
Camp Nou de Barcelona, l’Steaua de Bucarest (4–0) i l’any 1990, amb menys
brillantor, va superar, en un encontre portat a terme al Prater de Viena, el
Benfica SL (1–0).
Sacchi, com ho faria Johan Cruyff al FC Barcelona poc
més tard, va revolucionar el món del futbol, va exercir d’innovador i visionari
i a tota Europa hi van sorgir un munt d’entrenadors que van decidir adoptar
part dels seus mètodes.
A la foto, el Milan amb la Copa d’Europa conquistada
al Camp Nou el 1989.
No hay comentarios:
Publicar un comentario