Encara que és possible que el victimisme barcelonista va ser al seu dia segurament exagerat, per dissimular per exemple les penúries esportives de l’entitat catalana, sense oblidar que la dècada dels 50 del passat segle XX, quan el Franquisme es trobava ben vigent i consolidat, va ser una de les millors de la història del club, crec que no hi ha cap dubte que durant la penosa, llarga i cruenta dictadura espanyola el Real Madrid es va veure sovint afavorit pels favors arbitrals i d’exemples n’hi ha un munt.
Potser el pitjor escàndol d’aquella època tan fosca,
pel que fa a la temàtica esportiva, es va produir el 6 de juny de 1970, és a
dir, fa pocs dies es van complir 50 anys, quan en el matx de tornada dels
quarts de final de la Copa del Generalísimo, que van afrontar FC Barcelona i
Real Madrid al Camp Nou, hi van tenir lloc greus disturbis.
En el xoc d’anada, jugat al Santiago Bernabéu, el
conjunt blanc va vèncer per 2 a 0, però a la capital catalana es respirava,
malgrat tot, un important optimisme per remuntar a l’estadi barcelonista. En
els últims instants del primer temps, Carles Rexach va avançar l’equip que
dirigia l’anglès Vic Buckingham i els locals, tot i que amb més desig que no
pas forces, van tancar el rival, entrenat per Miguel Muñoz, al seu camp durant
bona part del segon temps.
Tanmateix, en una contra blanca, portada a terme per
Manuel Velázquez, el centrecampista madridista va ser probablement (hi ha
dubtes fins i tot de si va ser falta) objecte d’una entrada per part de
Joaquim Rifé a uns dos metres de l’àrea, però per inèrcia, el jugador madridista
va acabar rodolant fins a l’interior d’ella. Sorprenentment, l’àrbitre basc
José Emilio Guruceta Muro va assenyalar penal.
Els jugadors blaugranes van rodejar Guruceta, que no
va consultar amb el linier, Eladio Silvestre va acabar expulsat (foto) i el
públic va començar a llançar al camp coixineres, que aleshores estaven cobertes
de sorra i podien impactar amb força en algun futbolista o en el mateix
col·legiat. Amancio Amaro va transformar el llançament, alguns espectadors van
envair el terreny de joc i es va decidir suspendre el partit.
Guruceta, que mai va admetre l’error, va ser recusat
per la institució catalana i el basc mai més va tornar a dirigir un encontre
oficial al Barça. Bastants anys més tard, concretament l’any 1987, el
col·legiat guipuscoà, encara en actiu, va morir víctima d’un accident de
carretera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario