Sandro Rosell va viure un calvari terrible molt
complicat de gestionar, tant en el temps que el va patir com després de
l’experiència, doncs les seqüeles psicològiques d’estar quasi dos anys en presó
preventiva i ser seguidament absolt sense càrrecs poden ser profundes i devastadores.
Tanmateix hi ha coses de Rosell que no entenc i penso
que difícilment comprendré algun dia. En una de les últimes entrevistes de les
moltes que ha concedit aquests dies, l’expresident del FC Barcelona va comentar
que el seu antecessor al càrrec, antic company de junta i més tard acèrrim
rival, Joan Laporta, li va trucar arran de la seva sortida de la presó i es va
preocupar pel seu estat.
Fins aquí, crec que tot molt normal i entenc que
necessari, però el que em va sobtar és el que va dir Sandro sobre el fet: a
part d’agrair a Laporta la seva actitud, va comentar que li va transmetre a
l’advocat que ell segurament no hagués fet el mateix. Després d’haver estat
tants mesos en presidi i tenir molt de temps per reflexionar, és possible que
no hagi oblidat problemàtiques considero que menys importants i deixar de
costat tanta rancúnia ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario