Després de conquistar dues Lligues, dues Supercopes
d’Espanya i una Lliga de Campions, la segona Copa d’Europa en la història de la
societat catalana, el FC Barcelona va afrontar la temporada 2006 / 2007 amb
força problemes, derivats sobretot de l’autocomplaença de futbolistes bàsics en
els títols anteriorment mencionats com Márquez, Deco, Eto’o i, molt
especialment, Ronaldinho.
El conjunt de Frank Rijkaard, després de guanyar-li la
Supercopa d’Espanya a l’Espanyol, va ser severament derrotat pel Sevilla a la
Supercopa d’Europa, uns mesos més tard va caure a la Copa Intercontinental
davant l’Inter de Porto Alegre i va ser eliminat pel València, llavors dirigit
per Ronald Koeman, a la Copa del Rei.
Tanmateix, més per inèrcia i qualitat futbolística que
no pas per esforç i actitud, tot feia pensar que la Lliga no se li escaparia al
Barça, la qual hagués estat la tercera consecutiva, però, quan restaven poques
jornades per al final del campionat, un gol del Betis al descompte d’un
encontre el Camp Nou li va fer perdre el liderat, que ja no recuperaria.
No obstant, en la 37a i penúltima jornada del torneig,
l’equip català va tenir una gran oportunitat d’aconseguir de nou situar-se com
a primer classificat, doncs el Real Madrid només va poder empatar enfront al
Saragossa a la Romareda, però una altra vegada en els minuts afegits, Tamudo va
igualar el derbi entre Barça i Espanyol a l’estadi barcelonista.
En l’última jornada, el Real Madrid no va fallar i un
gris bloc entrenat per Fabio Capello es va endur el títol de Lliga. Joan
Laporta, el president de la institució catalana, crec que amb bon criteri, doncs
aquells futbolistes havien tingut un rendiment extraordinari durant els anys
anteriors, va decidir no fer neteja, fet que va provocar que la següent
campanya fos un autèntic caos i gairebé acabés amb el seu mandat a través d’una
moció de censura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario