Quin gran seguidor de FC Barcelona no recorda centres
de camp mítics com els formats per Eusebio Sacristán, Pep Guardiola i José Mari
Bakero o Xavi Hernández, Sergio Busquets i Andrés Iniesta ? El primer va ser
utilitzat per Johan Cruyff i el segon per Guardiola en les seves etapes d’entrenadors al Camp Nou, en els dos
millors equips de la història moderna de la societat catalana.
Posteriorment, però, Luis Enrique Martínez, que va
apostar pel trident ofensiu format per Leo Messi, Luis Suárez i Neymar da Silva;
Ernesto Valverde i, sorprenentment, un cruyffista ortodox com Quique Setién
(segurament obligat per les circumstàncies), van convertir la medul·lar
blaugrana en una simple línia de transició, cosa que va acabar repercutint en
el rendiment de l’equip.
Ara Ronald Koeman (foto) està apostant per un dibuix
tàctic de 4 – 2 – 3 – 1, el qual no sembla que tingui la intenció de canviar
malgrat els mals resultats.
Tanmateix, el problema del sistema de Koeman no crec
que sigui jugar amb un doble pivot, sinó el fet que els futbolistes que actuen
a la línia de tres mitjapuntes, potser amb l’excepció del jove Pedri González,
són homes molt ofensius, fet que provoca que moltes vegades el mig del camp
barcelonista jugui en inferioritat.
Sembla doncs que, per tornar a l’essència de la
filosofia que tants anys va definir el Barça, haurem d’esperar a les eleccions
del mes de gener i desitjar la victòria de Joan Laporta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario