Quan Diego Armando Maradona va arribar a Nàpols, el
club de la capital de la regió meridional de la Campània era una entitat de
segona fila, molt lluny de potències com Juventus, Inter i Milan i fins i tot
per darrere d’institucions més modestes com Torino, Roma, Lazio o Fiorentina.
Doncs bé, en set anys del Pelusa a l’estadi de San Paolo,
el conjunt napolità va assolir dues Lligues, les úniques que encara hi figuren
en el palmarès del club; una Copa, que va suposar un doblet, doncs va coincidir
amb el primer dels campionats de la Sèrie A, i una Copa de la UEFA, conquistada
en una igualada final davant el VFB Stuttgart.
Malgrat tots els èxits i del fet de convertir-se en un
mite de l’entitat italiana, els últims mesos de Maradona a la ciutat napolitana
van ser molt tristos, en primer lloc per donar positiu per cocaïna en un
control anti-dopatge i, en segon lloc, per una polèmica sortida per fitxar pel
Sevilla FC, en un contenciós en què fins i tot hi va haver d’intervenir la
FIFA.
Maradona va tenir com a entrenador al Nàpols Ottavio
Bianchi i com a companys més emblemàtics jugadors com Ciro Ferrara, Fernando di
Napoli, Ricardo Alemao, Andrea Carnevale i António Careca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario