El cas del precandidat a la presidència del FC
Barcelona Toni Freixa (foto) és ben curiós: va ser directiu amb Joan Laporta,
l’home que va personificar la més clara oposició a Josep Lluís Núñez; va
exercir de portaveu en la junta encapçalada per Sandro Rosell, l’antítesi de
Laporta en aquell període; va presentar la dimissió quan Josep Maria Bartomeu
era ja el màxim mandatari de l’entitat, va concórrer a les eleccions de 2015 i
ara s’erigeix com el candidat del Nuñisme.
Tanmateix, Núñez, que va ocupar la presidència del
Barça durant 22 anys, va projectar moltes llums, però també, sobretot en la
primera dècada de mandat, algunes ombres importants. Ser nuñista pot
reivindicar la persona que va fundar la Masia, va potenciar les seccions, va
aconseguir en tot moment que la institució estigués sanejada econòmicament, va
mantenir vuit anys a la banqueta del Camp Nou d’entrenador Johan Cruyff, un
home amb qui tenia força diferències, i va obtenir la primera Copa d’Europa de
la societat.
No obstant, per convertir-se en el principal valedor
del constructor, caldria recordar episodis com el de tenir sis entrenadors
diferents, amb filosofies molt diverses, en els primers sis anys de
presidència; estar en aquella època obsessionat en fitxar futbolistes galàctics
com Bernd Schuster i Diego Armando Maradona i després enfrontar-se durament a
ells o destituir Cruyff de manera polèmica i enviant el seu vicepresident i
successor Joan Gaspart a donar la cara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario