Fa uns dies, el FC Barcelona va rebre la seva enèsima patacada a
la Lliga de Campions, amb la derrota al Camp Nou per 0 a 3 contra el Bayern de
Munic, en l’inici de la fase de grups del torneig.
El conjunt català va sortir al terreny de joc, per exemple, amb
Marc Andre ter Stegen, encara que penso que una mica sobrevalorat per a alguns
analistes, un dels millors porters europeus de l’actualitat i un dels arquers
que millor actua amb els peus al continent; amb dos del tres centrals alineats,
Gerard Piqué i Èric Garcia, plenament aptes per jugar la pilota des del
darrere; amb un centre del camp tècnic i capaç de conservar la possessió de
l’esfèric, format per Sergio Busquets, Frenkie de Jong i Pedri González,
arropats a més pels laterals Sergi Roberto i Jordi Alba, i amb la presència
davant d’un home, Memphis Depay que, malgrat trobar-se lluny de la qualitat
d’estrelles com Leo Messi o Neymar da Silva, és capaç de marcar certes diferències.
Malgrat el que he comentat en l’anterior paràgraf, el bloc
blaugrana, que van completar d’inici un defensa de contenció, Ronald Araujo, i
un davanter centre estàtic, el recent fitxatge Luuk de Jong, va sortir al
terreny de joc atemorit, acomplexat, molt conservador, defensant molt enrere,
rifant en molt moments a pilota, no disparant ni una sola vegada a la porteria
de Manuel Neuer i cedint la possessió al Bayern.
Culpables ? A part de què és evident que veterans com Piqué,
Busquets, Roberto i Alba surten al camp amb la sensació que poden rebre una
altra golejada (és possible que aquests futbolistes, amb un historial magnífic,
haurien ja d’haver deixat l’entitat o almenys cedir protagonisme), crec que el
gran causant de la derrota és el tècnic Ronald Koeman (foto), que, i em sap
greu dir-ho, no hauria d’haver continuat aquesta temporada com a entrenador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario