Ja fa unes setmanes, Leo Messi, que compta amb un palmarès
individual i amb el FC Barcelona espectaculars, va assolir el seu primer títol
en categories absolutes amb Argentina, la Copa Amèrica, tot i que havia
aconseguit amb l’Albiceleste un Mundial Sub 20 i una medalla d’or als Jocs
Olímpics de Pequín.
Messi ha passat per un autèntic calvari amb la selecció
argentina, doncs en tot moment ha estat comparat amb el desaparegut Diego
Armando Maradona, ha estat acusat en algunes ocasions per la premsa del país de
no tenir una mentalitat prou sòlida i havia perdut tres finals de la Copa
Amèrica, una davant Brasil i dues consecutives contra Xile, i una la de la Copa
del Món de 2014, a Maracaná enfront Alemanya.
El mític estadi de Rio de Janeiro va ser la seu on l’astre
argentí va aprovar la seva assignatura pendent i, a més, amb victòria contra la
Canarinha a la final. Leo va realitzar una brillant Copa Amèrica, sent elegit
millor jugador del certamen i obtenint també la condició de màxim golejador i
assistent. Per tant, va ser clau perquè l’Albiceleste guanyés el seu
primer campionat des de 1993.
Existeix una paradoxa en la carrera de Messi: sembla que amb
Argentina ha aconseguit l’èxit quan s’ha convertit en l’indiscutible líder del
combinat argentí, en un moment en què tots els companys accepten plenament la
seva jerarquia. En canvi, al Barça, ja el seu exclub, la sensació és que es
trobava més còmode quan tenia al costat il·lustres futbolistes veterans com
Carles Puyol, Xavi Hernández i Andrés Iniesta que no pas quan va exercir de
capità de l’equip.
No hay comentarios:
Publicar un comentario