Un dels errors que ha comès Joan Laporta en la seva tornada a la
presidència del FC Barcelona ha estat la de no tenir un entrenador emparaulat.
Aquest fet, acompanyat de la negativa de l’advocat barceloní de contractar
Xavi Hernández, sigui perquè anava en la candidatura de Víctor Font sigui
perquè encara el veu verd per ocupar la banqueta del Camp Nou, va provocar que
Ronald Koeman, malgrat que no era un tècnic idoni per al nou màxim mandatari de
la institució, seguís com a preparador barcelonista.
En cas d’haver de substituir Koeman aquesta temporada, una
vegada Jordi Cruyff s’ha auto-descartat, han sortit a la llum un important
número d’entrenadors, a part de Xavi, homes com el seleccionador belga Robert
Martínez, l’expreparador alemany Joachim Löw, els italians Antonio Conte i
Andrea Pirlo, un tècnic del futbol base com Albert Capellas o Francesc Xavier
Garcia Pimienta, sorprenentment acomiadat del Barça B per Laporta el passat
estiu.
Evidentment, entre els professionals significats en el paràgraf
anterior, alguns d’ells amb característiques força diferents, no s’hi troba el
càntabre Quique Setién (foto). Soc conscient que la seva curta etapa blaugrana
va ser molt negativa i el seu nom sempre estarà relacionat amb l’humiliant 8 a
2 del Bayern de Munic a l’estadi Da Luz de Lisboa. Tanmateix, penso que ara
Setién podria ser un entrenador apte per dirigir el Barça, doncs no podem
oblidar que és un seguidor fervent de la filosofia de Johan Cruyff.
Si Quique va fracassar en la seva experiència al Camp Nou, com
ell ha comentat en alguna ocasió, és perquè es va trobar un vestidor infeliç i
fracturat, sense oblidar que alguns veterans, entre els quals segurament es
trobaven Leo Messi i Luis Suárez, li van convertir el somni en un autèntic
turment, en la que ha estat una de les grans injustícies de l’entitat catalana
de la història moderna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario