Recordo el FC Barcelona entrenat per Johan Cruyff, l’anomenat
Dream Team, que va transcórrer per la seva època estel·lar entre 1990 i 1994,
quan aquell meravellós equip va guanyar quatre Lligues consecutives (continua
sent un rècord en l’entitat) i la primera Copa d’Europa en la història de la
institució. Aquell bloc comptava amb excel·lents futbolistes com Andoni
Zubizarreta, Pep Guardiola, José Mari Bakero, Txiki Begiristáin, Michael Laudrup
i Hristo Stoitxkov, però el gran líder al terreny de joc, i també l’extensió de
Cruyff al camp, era Ronald Koeman (foto), que per exemple va marcar, a l’estadi
londinenc de Wembley, el gol que li va donar al Barça, per primer cop, el títol
de campió del principal torneig continental de clubs.
Per aquest motiu, per les seves característiques de lideratge,
sempre vaig pensar que Koeman, igual que Guardiola i Bakero, seria un gran
entrenador. És evident que la vaig encertar de ple amb el català, en absolut
amb el navarrès i només fins a cert punt pel que fa al neerlandès. Ronald, que
va iniciar la seva carrera de tècnic al modest Vitesse Arnhem, va tenir bones etapes a l’AFC Ajax i el PSV Eindhoven, però va experimentar trajectòries força irregulars en entitats com Benfica SL, València CF, AZ
Alkmaar, Feyenoord Rotterdam, Southampton FC i Everton FC.
Després d’una experiència força positiva amb la selecció dels
Països Baixos, i de no voler el gener de 2020 substituir el cessat Ernesto
Valverde, Koeman va acceptar la proposta del president Josep Maria Bartomeu per
ser entrenador del Barça l’estiu del mateix any, arran de la destitució de
Quique Setién, preparador en el desastre de Lisboa, quan el conjunt blaugrana
va ser humiliat pel Bayern de Munic (8 a 2) als quarts de final de la Lliga de
Campions.
Des de llavors, l’entrenador neerlandès, que ha guanyat amb el
club català una Copa del Rei, s’ha mostrat amb els seus mètodes molt més a prop
de Louis van Gaal que no pas de Cruyff, però, el pitjor de tot, és que en un
munt d’ocasions ha estat un tècnic molt conservador, defensiu i poruc, molt
lluny de la valentia que va identificar-lo com a futbolista.
Joan Laporta, elegit president del Barça el passat mes de març,
no comptava amb el neerlandès com a entrenador, però diverses causes, com la
greu conjuntura econòmica del club català, el fet de no trobar-li un substitut
idoni o perquè l’advocat barceloní encara no contempla l’opció de Xavi
Hernández, el preferit de l’afecció, Ronald va continuar a la banqueta del Camp
Nou, però seria pràcticament un miracle esportiu que arribés a completar la
temporada o, fins i tot, arribar a l’any 2022.
No hay comentarios:
Publicar un comentario