Després
de la derrota a Montjuïc contra el París Saint – Germain (PSG), en la segona
jornada de la Champions League, alguns analistes, entre ells l’exjugador del
Barça, el francès Thierry Henry, han criticat la posició molt avançada de la
línia defensiva de Hansi Flick (foto) i també s’ha tornat a argumentar, des de
diferents mitjans, que durant els últims minuts l’equip hauria d’haver calmat
el seu joc i aguantar més la possessió de l’esfèric.
La
pregunta que molts ens fem, però, és si jugar d’una altra manera seria una
forma de traïcionar-se a si mateix de Flick, que, no ho oblidem, amb aquest
mateix sistema va conquistar l’any 2020 un sextet amb el Bayern de Múnic, una
cosa que només havia pogut fer amb anterioritat el FC Barcelona de Pep
Guardiola, i la campanya anterior va guanyar el triplet estatal, va arribar a
les semifinals de la Lliga de Campions i va vèncer quatre cops el Real Madrid,
dues finals incloses, amb el club català.
Tanmateix,
hem de recordar que Johan Cruyff, quan convenia, realitzava canvis en el seu
arriscat, vertiginós i ultraofensiu sistema. El tècnic neerlandès utilitzava
normalment una defensa de tres homes, però en situava quatre quan actuava al
Santiago Bernabéu, estadi que no va ser gaire propici per al Dream Team, doncs
només hi va vèncer una vegada, i també va jugar amb quatre homes en la final de
la Copa d’Europa de l’any 1992, en què els catalans van superar el Sampdoria a
l’estadi de Wembley.
Igualment,
el millor deixeble de Cruyff, Guardiola, segons ens quins terrenys de joc
alienava futbolistes de físic i lluita, com podrien ser Yaya Touré i Seydou
Keita, el segon dels quals, en una roda de premsa, l’entrenador bagenc va
reconèixer, juntament amb Javier Mascherano, com un dels seus jugadors
preferits d’aquella plantilla que va marcar la millor època de la història de
l’entitat barcelonista.
Pel
que a mi respecta, doncs si, i sense trair la filosofia, contra rivals
poderosos com poden ser el PSG, el Madrid, el Bayern, l’Inter de Milà i
d’altres, actuaria amb més precaucions defensives i, sobretot, intentaria
congelar la pilota quan el marcador fos favorable o, almenys, com en el matx
del passat dimecres, no massa negatiu. Recordem que en la semifinal tornada de
la Champions League de la passada campanya, contra l’Inter al Giuseppe Meazza,
el Barça va seguir atacant quan es trobava a uns pocs minuts de poder jugar la
final.
I per acabar aquest article, m’agradaria veure algun dia Lamine Yamal com a fals davanter centre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario