LLIGUES EUROPEES: ESPANYA

Lluita pel títol

Una vegada més, els dos grans clàssics del futbol espanyol, Real Madrid i FC Barcelona, surten com els principals aspirants a assolir el títol de l’encara anomenada per alguns com a “Lliga de les Estrelles”.

Els campions inicien la segona temporada amb Bernd Schuster d’entrenador i amb moltes frustracions: els blancs han intentat fitxar Cristiano Ronaldo, Cazorla i David Villa, fins el punt que es van donar pràcticament per fetes les seves arribades al Santiago Bernabéu, però finalment continuaran en els seus respectius clubs, Manchester United, Vila-real i València. A més, el Real Madrid ha perdut un puntal com Robinho que, fart no veure’s valorat, ha decidit marxar al Manchester City. Finalment, els de Schuster només han tingut les altes de l’holandès Van der Vaart (Hamburg), el cinquè jugador de la seva nacionalitat en l’entitat madridista, i els recuperats De la Red (Getafe) i Javi García (Osasuna). La base de l’equip la continuen formant jugadors com Casillas, Sergio Ramos, Cannavaro, Diarra, Sneijder, Robben, Raúl o Van Nistelroy.

El Barça inicia una nova etapa amb Pep Guardiola, un dels integrants bàsics com a jugador de l’històric Dream Team, en el càrrec d’entrenador, després de substituir Frank Rijkaard, que ha abandonat l’entitat catalana juntament amb Ronaldinho (Milan), Deco (Chelsea), Zambrotta (Milan), Edmílson (Vila-real), Ezquerro (Osasuna), Oleguer (Ajax) i el retirat Thuram. Per tant, la renovació que per a molts s’hauria d’haver fet un any abans, ha arribat definitivament al Camp Nou, malgrat que continuen en el club alguns dels presumptes culpables de les decebedores dues últimes campanyes com Márquez o Eto’o. En un equip que tindrà Leo Messi com a indiscutible crack hi destaquen també els campions europeus Puyol, Xavi i Iniesta, dels quals s’espera més protagonisme i lideratge, a més de Valdés, Touré, Henry, el jove Bojan i els nous fitxatges Alves (Sevilla), Cáceres (Recreativo), el retornat Piqué (Manchester United), Keita (Sevilla) i Hleb (Arsenal).

Si els dos favorits fallen alhora, el club més capacitat per lluitar per la Lliga sembla el Vila-real, vigent sots-campió del torneig. Els castellonencs, que segueixen amb el xilè Manuel Pellegrini com a tècnic, han aconseguit conservar la seva columna vertebral, amb futbolistes com Diego López, Gonzalo Rodríguez, Capdevila, Marcos Senna, Cazorla, Pires o Nihat, i a més han fitxat jugadors amb experiència com Edmílson (Barça) i Ibagaza (Mallorca), sense oblidar la contractació del jove Joseba Llorente (Valladolid).

Lluita per a la classificació de la Champions

Madrid, Barça i Vila-real són els principals aspirants a ocupar les tres primeres places que porten a la Lliga de Campions, sobretot pel que fa als dos primers. Per aconseguir arribar al principal torneig continental de clubs opten també Atlético de Madrid, classificat en l’edició d’enguany, Sevilla i València.

Els blanc-i-vermells sembla que a poc a poc tornen a ser el club gran que tants cops en la seva història han estat. L’equip entrenat pel mexicà Javier Aguirre compta amb un dels jugadors amb més futur a nivell mundial, com és l’argentí Kun Agüero, i amb una plantilla força equilibrada en què també hi figuren Pablo, Pernía, Maxi Rodríguez, Simao, Luis García o Forlán. Entre els nous fitxatges cal destacar el veterà porter Coupet (Olympique Lió), Heitinga (Ajax), Ujfalusi (Fiorentina) o el recuperat Maniche (Inter).

El Sevilla ho tindrà difícil per mantenir el nivell dels darrers anys. L’entitat andalusa ha vist com futbolistes tan importants els últims temps com Alves, Keita i Poulsen abandonaven aquest estiu el Sánchez Pizjuán, per fitxar els dos primers pel Barça i el tercer pel Juventus. No obstant, el club que dirigeix Manolo Jiménez ha aconseguit retenir jugadors també força desitjats per altres conjunts com Palop, Capel, Kanouté o Luis Fabiano. Entre les noves contractacions cal destacar Squillaci (Mònaco), Fernando Navarro (Mallorca) i Duscher (Racing).

El València cercarà oblidar com més aviat millor la caòtica i horrorosa campanya anterior, malgrat el títol de la Copa del Rei, sense Juan Bautista Soler a la presidència i Ronald Koeman a la banqueta de Mestalla. Unai Emery, l’home miracle de l’Almeria, és el nou entrenador d’un equip que, malgrat que fa uns mesos semblava gairebé impossible, ha aconseguit la permanència dels internacionals David Silva i David Villa, malgrat les importants ofertes rebudes a les oficines del club. A la plantilla valencianista hi formen part també Hildebrand, Albiol, Baraja, Mata o els “perdonats” Albelda i Angulo, però no l’altre “castigat”, Cañizares, el qual ha optat per la retirada. Entre les noves incorporacions, mencionar l’exjugador del Getafe Pablo Hernández.

Entre Europa i el descens

En aquest tercer apartat hi figuren Racing, Mallorca, Deportivo, Athletic Club, Getafe i Espanyol.

El Racing de Santander inicia una temporada històrica en la qual farà el seu debut a la Copa de la UEFA. Sorprenentment, el triomfant tècnic Marcelino García ha abandonat el Sardinero per entrenar el Saragossa a segona divisió, sent substituït per Juan Ramón López Muñiz, l’home que va ascendir la temporada passada el Màlaga a la màxima categoria. El central argentí Garay, cedit pel Real Madrid, i el veterà Munitis són els homes més importants del club càntabre.

El Mallorca, que va quedar-se molt a prop d’Europa la campanya anterior, seguirà sent entrenat per Gregorio Manzano, tota una institució a Palma. Els illencs han perdut jugadors importants com Fernando Navarro (Sevilla) i Ibagaza (Vila-real), però compten amb futbolistes de qualitat com l'argentí Nunes, el veneçolà Arango o els recentment fitxats Josemi (Vila-real) i Martí (Sevilla).

El Depor s’ha omplert de moral després d’una espectacular segona volta en el passat campionat i de la recent classificació per a la UEFA via Intertoto. El gran artífex de l’èxit és el tècnic basc Miguel Ángel Lotina, que compta amb un planter on hi destaquen Lopo, De Guzmán, Sergio o Cuadrado. Les pitjors notícies per als gallecs han estat el traspassos de Coloccini i Xisco al Newcastle United.

L’Athletic Club segueix fidel a la seva política, per a alguns admirable i per a altres desencertada i obsoleta, de no fitxar jugadors nascuts o formats fora d’Euskadi i Navarra. Per tant, futbolistes com Gorka Iraizoz, Iraola, Aitor Ocio, Orbaiz, Gurpegi, Yeste, Etxeberría o Llorente continuen sent els homes més representatius de l’equip de Joaquín Caparrós, qui va tenir una primera campanya força correcta a San Mamés.

El Getafe continua perdent els seus triomfants entrenadors, com ha succeït els últims anys amb Quique Sánchez Flores, Bernd Schuster i Michael Laudrup, però ningú té dubtes que amb Víctor Muñoz continuaran els èxits, fonamentalment pel bon treball de la directiva encapçalada per Ángel Torres. Entre els madrilenys hi destaquen Abbodanzieri, Belenguer, Casquero o les noves incorporacions Guerrón, campió de la Libertadores amb el Liga de Quito, o Soldado, cedit pel Real Madrid.

Finalment, per acabar amb aquest apartat, trobem l’Espanyol. El club català, després d’una segona volta per oblidar en el passat campionat, ha efectuat el canvi a la banqueta i un home de la casa, Bartolomé Tintín Márquez, substitueix Ernesto Valverde, actual preparador de l’Olympiacòs grec. Els darrers dies previs a l’inici de la Lliga, l’equip blanc-i-blau ha perdut a dos jugadors tan importants com Zabaleta (Manchester City) i Riera (Liverpool), però el secretari tècnic Paco Herrera ha treballat bé i ràpid i ha fitxat Finnan (Liverpool), Pareja (Anderlecht) i Nené (Mònaco), que s’uneixen a les incorporacions anteriors de Cristian Álvarez (Rosario Central), Beranger (Numància), Román Martínez (Arsenal de Sarandí) i Callejón (Castilla). No obstant, en una temporada marcada per la inauguració a començaments del proper any del nou estadi de Cornellà – el Prat, les màximes estrelles dels barcelonins ho continuen sent Kameni, Jarque, De la Peña, Luis García i el capità Tamudo.

Lluita per la permanència

Els clubs que formen part d’aquest últim apartat de la Lliga espanyola són Almeria, Valladolid, Betis, Osasuna, Recreativo i els recentment ascendits Numància, Màlaga i Sporting.

Malgrat que l’Almeria, la temporada passada, va quedar més a prop d’Europa que no pas del descens, el més normal seria que els blanc-i-vermells lluitessin per la permanència en l’actual exercici . Gonzalo Arkonada, que va pujar el Numància a primera divisió, substitueix a la banqueta Unai Emery, nou preparador del València. Negredo continua sent la figura de l’equip andalús.

El Valladolid inicia la tercera campanya amb el basc José Luis Mendilíbar d’entrenador. El conjunt castellà, que ha traspassat el seu millor jugador de la campanya anterior, Joseba Llorente, al Vila-real, té en els il·lustres veterans Marcos, Vivar Dorado i Víctor Fernández tres dels seus millors homes.

El Betis podria entrar perfectament en la lluita per a la classificació europea, però els últims resultats dels verd-i-blancs, que han estat a punt de baixar a segona les darreres dues temporades, no inviten a l’optimisme. Paco Chaparro seguirà dirigint una plantilla on hi destaca l’arribada a última hora del campió europeu Sergio García (Saragossa). Juanito i Edu segueixen sent dos jugadors bàsics en el club sevillà.

L’Osasuna comença el tercer any sense la presència de l'enyorat Javier Aguirre, actual tècnic l’Atlético de Madrid, i, com en els dos anteriors, amb el Cuco Ciganda a la banqueta del Reyno de Navarra. El porter Ricardo, el central Cruchaga, el migcampista Puñal i el mitja punta txec Plasil són els puntals de la plantilla de Pamplona.

El Recreativo de Huelva, revelació fa dues temporades i molt a prop del descens en l’última edició de la Lliga, segueix comptant amb Manolo Zambrano com a entrenador. Els andalusos, que han perdut futbolistes tan importants com Cáceres (Barça), Martins (Benfica) o Sinama (Atlético), tenen en Jesús Vázquez, Camuñas i Marco Ruben, cedit pel Vila-real, tres dels seus jugadors més destacats.

El Numància afronta la seva quarta temporada a primera divisió i ho fa amb el veterà Sergio Kresic com a tècnic arran de la marxa de Gonzalo Arkonada a l’Almeria. La plantilla castellana és totalment espanyola i, malgrat que el bloc es troba per sobre de les individualitats, podríem mencionar com a homes importants els veterans Nagore i Moreno.

El Màlaga torna a primera dos anys més tard d’haver perdut la categoria. Fernando Sanz, el fill de l’expresident del Real Madrid Lorenzo Sanz, és el màxim mandatari d'un club que ha triat un home de la casa, Antonio Tapia, per substituir a la banqueta de la Rosaleda Juan Ramón López Muñiz, nou preparador del Racing. Luque, recentment fitxat de l’Ajax, és la figura del club de la Costa del Sol.

Finalment, l’històric Sporting de Gijón torna a primera divisió una dècada després d’haver descendit. A diferència d’altres temps, on al Molinón hi actuaven homes com Quini, Ferrero, Maceda o Luis Enrique, en l’actual equip asturià no hi estrelles i l’entrenador, Manolo Preciado, haurà de confiar en el bloc per mantenir-se entre els grans.

EL 4-3-3

Quan Johan Cruyff va arribar a la banqueta del Camp Nou, l’any 1988, va utilitzar un sistema 3-4-3, el qual aleshores no era utilitzat per gairebé cap club del món. Després de dos anys de transició, el FC Barcelona, amb el sobrenom de Dream Team, va transcórrer per la millor època de la seva història.

Tanmateix hem de recordar algunes dades: Cruyff va fracassar totalment en la seva pintoresca temptativa de fer jugar dos davanters centre nats, com Gary Lineker i Julio Salinas, en la posició d’extrem, demarcació on de vegades a jugadors amb més adaptació a la banda, com Txiki Begiristáin, Jon Andoni Goikoetxea o Hristo Stoitxkov, se’ls va observar una mica incòmodes. A més a més, durant l’última temporada triomfant del Dream Team, la 1993/1994, l’holandès va decidir passar a un 4-4-2 arran d’una severa derrota a la Romareda davant el Saragossa per 6 a 3.

Més d’una dècada després, el Barça va passar de nou per una època daurada amb un altre holandès, Frank Rijkaard, com a entrenador. La defensa ja no era de tres com en els temps de Cruyff, doncs ja havien passat molts anys i el futbol havia canviat molt, però, almenys des de la teoria, l’equip català seguia jugant amb tres davanters, en una disposició tàctica de 4-3-3. No obstant, els homes que ocupaven les bandes en atac, Giuly i el millor Ronaldinho, tampoc eren extrems nats, i sobretot el brasiler, tenien certa tendència a anar-se’n cap al centre, facilitant les pujades de laterals com Belletti o Van Bronkhorst.

Pel que fa als últims dos anys de Rijkaard a la banqueta del Camp Nou, el fet de jugar amb tres davanters va suposar un enorme fracàs i en molts partits, especialment en aquells en què el Barça es va enfrontar a grans clubs com Real Madrid, Chelsea, Liverpool o Manchester United, el conjunt blaugrana va quedar en clara inferioritat en una línia tant decisiva en el futbol modern com és la del centre del camp.

Moltes persones es pregunten si jugar avui amb tres davanters és una opció antiquada i obsoleta. Segons la meva opinió, quan cap entitat al món, o pràcticament cap, utilitza ja aquest sistema, per alguna raó serà i rarament totes elles estaran equivocades. No obstant, amb una preparació física adequada, com la que va tenir el Barça des de 2004 fins a 2006, i una pressió contínua sobre l’adversari, com va fer llavors el grup de Rijkaard, crec que si és possible actuar amb un 4-3-3, però aquestes no han estat, evidentment, les circumstàncies del club barcelonista els darrers anys.

Penso que en l’entitat catalana existeix una obsessió en el fet que l’equip ha de jugar per força amb tres puntes. Fa la sensació que si no fos així, el club acabaria desapareixent i sorgeixen comentaris com que es tracta d’un estil insubstituïble i irrenunciable pel Barça perquè representa el seu "ADN".

Ha arribat ja l’hora d’utilitzar un clàssic 4-4-2 ? Molts creiem que si, que el FC Barcelona ha de donar ja aquest pas i deixar-se de fets tradicionals i històrics. A més, la plantilla blaugrana compta amb pocs jugadors purs de banda (en el partit de diumenge a Sòria van actuar com a teòrics extrems Messi i Henry) i no sembla que el 4-3-3 sigui el dibuix tàctic més idoni. L'actual preparador blaugrana, Pep Guardiola (foto), és un home intel·ligent i, n’estic segur, si és necessari sabrà rectificar.

LLIGUES EUROPEES: ITÀLIA

Inter (a la foto els seus futbolistes amb l'últim trofeu), Roma, Juventus i Milan són els principals favorits de l’Scudetto 2008/2009, mentre que el Fiorentina, que disputarà la Lliga de Campions aquesta temporada en detriment del Milan, figura com a típic equip outsider.

L’Inter ja fa uns anys que, de la mà de Roberto Mancini, va recuperar la supremacia nacional, però va continuar fallant a Europa. Per tornar a guanyar la Copa d’Europa, torneig que els llombards no conquisten des de 1965, i per no perdre en tants partits dels considerats decisius, el president Massimo Moratti ha decidit el canvi a la banqueta i fitxar el prestigiós entrenador portuguès José Mourinho. L’esquadra neroazzurra ha incoporat el brasiler Mancini, fitxat d’un rival directe com el Roma, el ghanès Muntari i el portuguès Quaresma, mentre que a la plantilla interista hi continuen jugadors com Júilo César, el capità Zanetti, Materazzi, Chivu, Stankovic, Crespo, el jove Balotelli i Ibrahimovic, la indiscutible gran estrella de l’equip, en el qual hi figuren també Figo i Adriano, encara que no es creu que el seu concurs tingui massa importància.

El Roma de Luciano Spalletti va quedar-se molt a prop del títol de Lliga la temporada passada, malgrat que va arribar a estar a 11 punts de l’Inter, i el club de la capital sembla plenament capacitat per lluitar per l’Scudetto en l’actual exercici. No obstant, els romans han observat com un dels seus millors futbolistes, l’interior brasiler Mancini, ha fitxat precisament per als vigents campions. Les contractacions que ha efectuat el Roma aquest estiu són les del noruec Riise, després de molts anys al Liverpool, i la del mitja punta brasiler Baptista, procedent del Real Madrid. En el planter d’Spalletti hi continuen homes com Doni, el veterà Panucci, Juan, Perrotta, De Rossi o el llegendari capità Totti, tot un exemple de fidelitat a un club.

Després d’una any podríem anomenar de transició, continuació d’una temporada a la sèrie B per problemes de corrupció, el Juventus afronta la nova campanya totalment preparat per entrar clarament en la recerca del títol de Lliga. L’exentrenador del València, entre altres clubs, Claudio Ranieri segueix com a tècnic de la Vecchia Signora, que aquest estiu s’ha fet amb els serveis del veterà central suec Mellberg, el centrecampista danès Poulsen, fitxat del Sevilla, el lluitador jugador malià Sissoko i el davanter brasiler Amauri, una de les revelacions a Itàlia l’exercici anterior a les files del Palerm. Els il·lustres Buffon, Camoranesi, Nedved, Del Piero i Trézéguet, els mateixos jugadors que van acceptar jugar fa dos anys a la segona categoria, continuen a l’esquadra piamontesa, que compta també amb homes com l’exintegrant del Depor Andrade o l’atacant Iaquinta.

El Fiorentina, quart classificat la temporada passada, inicia el campionat, com comentava anteriorment, amb la condició d’outsider. Els toscans no semblen en aquest moment capaços de conquistar l’Scudetto, però l’equip que prepara Cesare Prandelli podria aprofitar errors aliens, com va fer la temporada passada prenent-li al Milan el quart i últim lloc de Champions League. Els de Florència han fitxat Felipe Melo, procedent de l'Almeria, i Gilardino, després de no poder triomfar plenament al Milan. Frey, Jorgensen i sobretot el golejador Mutu segueixen sent homes importants al club viola.

Malgrat una pèssima temporada, en què l’esquadra rossonera va ser incapaç de classificar-se per a la Champions i en què no va superar els vuitens de final d’aquest torneig, Silvio Berlusconi ha optat, malgrat algunes incorporacions força importants, per apostar per certa continuïtat al Milan. D’aquesta manera, el també primer ministre italià segueix confiant en el tècnic Carlo Ancelotti i amb jugadors com Dida, el mític capità de 40 anys Maldini, Nesta, Emerson, Pirlo, Gattuso, Ambrosini, Seedorf, l’últim Pilota d’Or Kaká, Inzaghi o el jove Pato, en una plantilla amb una mitjana d’edat molt alta i en la qual, segons l’opinió majoritària, s’hauria d’haver efectuat una profunda reconversió. No obstant, els llombards han fitxat força bé amb els retorns d’Abbiati, després d’una cessió a l’Atlético, i l’enyorat Xevtxenko, arran de fracassar al Chelsea, a més a més de Senderos, Flamini i els exblaugranes Zambrotta i Ronaldinho, encara que el rendiment del brasiler, després de dos decebedors darrers anys al Camp Nou, es tota una incògnita.

El Sampdoria, equip on ha ressorgit el polèmic Cassano, i l’Udinese, conjunts que acompanyaran el Milan a la Copa de la UEFA, a més del Lazio, primer líder del campionat, són altres equips a tenir en compte en la Lliga italiana, que va començar el passat cap de setmana.

LLIGUES EUROPEES: PORTUGAL / GRÈCIA / TURQUIA

Portugal

El Porto és de nou el favorit de la Superlliga portuguesa, de la qual cercarà el seu quart títol consecutiu. Els dragoes continuen amb un equip similar al dels últims anys, seguint Jesualdo Ferreira a la banqueta i l’exblaugrana Quaresma i els argentins Lucho González i Lisandro López (foto) entre els seus jugadors més importants.

L’Sporting de Lisboa, amb la continuïtat de Paulo Bento com a entrenador, es presenta com el teòric màxim adversari del Porto en la lluita pel títol després d’haver-li guanyat recentment la Supercopa. En l’entitat del José Alvalade hi destaquen Moutinho, pel qual va estar interessat el FC Barcelona aquest estiu, la jove promesa Djaló i el retornat Rochemback, un altre home, com Quaresma, amb passat blaugrana.

Finalment, el Benfica, després de la decebedora última temporada, en què ni tan sols va classificar-se per a la Lliga de Campions, inicia una nova etapa amb l’espanyol Quique Sánchez Flores a la banqueta de Da Luz. El madrileny ha fitxat l’argentí Aimar, a qui ja va dirigir al València, i els espanyols Balboa i Reyes. En el conjunt de Lisboa hi figuren també el veterà Nuno Gomes i el prometedor jugador argentí Di María.

El Vitória de Guimaraes, que es troba disputant la prèvia de la Champions League, el Vitória de Setúbal, l’Sporting de Braga i l’històric Boavista són altres clubs a tenir en compte al campionat portuguès.

Grècia

L’Olympiacòs, campió de 12 de les últimes 13 edicions de la Lliga grega, és l’indiscutible màxim candidat a guanyar el campionat hel·lè. Els del Pireu tenen com a entrenador l’extècnic de l’Espanyol Ernesto Valverde, que compta amb una plantilla amb futbolistes com el veterà porter Nikopolidis, el capità Djordjevic, l’espanyol Raúl Bravo, Galletti o Kovacevic.

Una vegada més el Panathinaikòs, dirigit per l’exsegon entrenador del Barça, l’holandès Henk ten Cate, i l’AEK, preparat per Nikos Kostenoglou, són els principals rivals de l’Olympiacòs. Significar que el veterà mitja punta brasiler Rivaldo, un altre ex integrant barcelonista, ha deixat l’AEK per marxar a l’exòtic futbol de l’Uzbekistan.

Turquia

El Galatasaray comença la defensa del títol de la Superlliga turca amb l’alemany Michael Skibbe d’entrenador i el veterà Hassan Sas, el defensa internacional Balta i l’australià Kewell, fitxat procedent del Liverpool, com a jugadors destacats. L’equip de l’Ali Sami Yen haurà de superar les sensibles baixes del tècnic Fetih Terim, actual seleccionador turc, i del mític Hakam Sükür, ja retirat.

El Fenerbahçe s’ha reforçat força bé per recuperar el títol. Dos herois de la consecució de la darrera Eurocopa per part de la selecció espanyola, el veterà preparador Luis Aragonés, que substitueix el brasiler Zico, i el golejador Güiza, últim trofeu Pichichi, són dos dels nous integrants de la plantilla. El porter Demirel i el veterà defensa exmadridista Roberto Carlos són altres estrelles de l’equip.

El Besiktas una vegada més sortirà com a tercer candidat. El club dirigit per Ertugrul Saglam té en la seva plantilla el veterà porter Rüstü, un altre home amb passat blaugrana.

LLIGUES EUROPEES: HOLANDA / BÈLGICA / ESCÒCIA

Holanda

El PSV Eindhoven, campió de les últimes quatre edicions de la Lliga holandesa, surt com l’indiscutible favorit del torneig, encara que podria pagar fort les marxes de dos dels seus homes més destacats la campanya anterior: Engelaar i el golejador peruà Farfán. Huub Stevens és el nou entrenador del conjunt d’Eidhoven i tindrà a la seva disposició jugadors com Isaksson, Salcido, el capità Simons, Lazovic o Koevermars.

L’Ajax, que la temporada passada es va quedar fora de la Champions després de caure al play-off davant el Twente, surt com a màxim candidat a arrabassar-li el campionat al PSV. Sensa cap mena de dubte la gran estrella dels d’Amsterdam es troba a la banqueta, amb la presència com a tècnic del mític Marco van Basten (foto), que va ser als anys 80, abans de fitxar pel Milan, jugador del club ajacied. La llegendària entitat compta també, fins el moment, amb el golejador Huntelaar, pretès per molts equips, i els catalans Oleguer, Gabri i Luque.

Feyenoord, Twente, que està disputant la prèvia de la Lliga de Campions, l’AZ Alkmaar de Louis van Gaal, Vitesse, Heerenven o NEC Nimega són altres clubs a tenir en compte, però rarament podran optar al títol de Lliga. La històrica entitat de Rotterdam compta com a preparador amb Gertjan Verbeek, el qual té a la plantilla els il·lustres veterans Van Bronkhorst i Makaay i el noruec Tomasson, que torna a de Kuyp després d’abandonar-lo el 2002.

Bèlgica

Standard de Lieja, vigent campió, i els històrics Anderlecht i Bruges són els grans favorits per obtenir el títol de la Lliga belga. Els valons, malgrat el campionat assolit la temporada passada, estrenen entrenador i el romanès Laszlo Boloni substitueix el mític Michel Preud’homme; els de Brussel·les també han efectuat el relleu a la banqueta, entrant Ariel Jacobs per Frank Vercauteren, i els flamencs seran dirigits per Mauricio Wright.

Escòcia

Un any més Celtic i Rangers inicien el campionat com a únics favorits de la competició. Pel que fa als catòlics, vencedors de les darreres tres edicions de la Lliga escocesa, continuen amb Gordon Strachan com a tècnic. En l’equip blanc-i-verd hi destaquen Boruc, Hinkel, McManus, McDonald, el català Marc Crosas, Nakamura i Vanegoor of Hasselink.

Quant als protestants, vigents campions de la Copa i la Copa de la Lliga i sots-campions de la Lliga i la Copa de la UEFA, segueixen amb Walter Smith a la banqueta i futbolistes com el capità Ferguson, Beasley o el gallec Novo. Pel contrari, el navarrès Cuéllar ha deixat Ibrox Park aquest estiu.

LLIGUES EUROPEES: ALEMANYA

El Bayern de Munic, campió vigent del torneig, surt com a gran favorit de la Bundesliga 2008/2009. Werder Bremen i Schalke 04, segon i tercer respectivament a l’últim campionat, es troben en un segon esglaó en l’escala d’aspirants al títol, mentre Stuttgart, el campió de fa dues edicions, i Hamburg estarien en un tercer nivell.

El canvi més important del Bayern aquest estiu s’ha produït a la banqueta: el mític Jürgen Klinsmann (foto), exjugador de l’entitat bavaresa i campió mundial i europeu amb la selecció alemanya com a futbolista, ha substituït en el càrrec d’entrenador Ottmar Hitzfeld, l’home que va donar el 2001 la quarta i fins ara última copa d’Europa al club muniquès. Lúcio, Lahm, Altintop, Van Bommel, Borowski, fitxat d’un rival directe com el Werder Bremen, Ribéry, Schweinsteiger, Podolski, Klose i Toni són una àmplia mostra de la gran qualitat que té la plantilla bavaresa, la qual no comptarà amb el mític porter Kahn, que ha decidit retirar-se.

El Werder Bremen continua una temporada més entrenat per Thomas Schaaf, l’home que els hi va donar el títol de la Bundesliga el 2004. Els bàltics hauran d’afrontar la baixa del nou jugador del Bayern Borowski, un any després d’observar com Klose marxava també a l’Allianz Arena, amb una plantilla on hi destaquen Mertesacker, Naldo, Frings, Rosenberg, Almeida, Pizarro, fitxat procedent del Chelsea, i Diego, la indiscutible estrella del conjunt del nord.

El Schalke cercarà de nou un títol que se li resisteix des des de fa un munt d’anys. El nou tècnic del club de Gelserkirchen, Fred Rutten, compta amb un col·lectiu complet i compensat en què hi figuren jugadors com Bordon, Rafinha, Westermann, Altintop, el golejador Kuranyi i els dos reforços més importants d’aquest estiu: l’holandès Engelaar i el peruà Farfán, tos dos procedents del PSV Eindhoven. Aguantar la pressió en el moments complicats i decisius continua sent l’assignatura pendent del Schalke.

Com he comentat abans, Stuttgart i Hamburg es troben en un tercer nivell a l’escala de grans aspirants a la Bundesliga. Pel que fa a l’Stuttgart, l’equip intentarà oblidar una pèssima temporada (han arribat a la UEFA mitjançant la Intertoto) un any més amb Armin Veh de preparador, el qual compta amb futbolistes com Lehmann, contractat procedent de l’Arsenal, l’exsevillista Boularhouz, el capità Hitzlsperger o el davanter d’origen espanyol Mario Gómez. Quant a l’Hamburg, que no obté la Bundesliga des de 1983, el conjunt bàltic està entrenat per Martin Jol, que disposarà d’un planter amb homes com Mathijsen, De Jong, Olic i Guerrero, però no de la que era la seva gran estrella, Van der Vaart, que ha estat fitxat pel Real Madrid.

Altres clubs importants del campionat són el sempre irregular i imprevisible Bayer Leverkusen i un renascut Borussia de Dortmund, que li acaba d’arrabassar la Supercopa al Bayern. Cal destacar també el retorn a la Bundesliga dels històrics Borussia Mönchenglabdach i Colònia, que en principi tenen com a únic objectiu mantenir la categoria.

LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA

Manchester United, Chelsea, Arsenal i Liverpool surten novament com els indiscutibles favorits de la Premier League i, en principi, amb molta superioritat pel que fa a la resta d’equips de la competició.

El Manchester United, vigent campió del torneig i també de la Champions League, inicia la seva 24a temporada amb Alex ferguson (foto) assegut a la banqueta d’Old Trafford. L’equip pràcticament no s’ha reforçat fins a la data i podríem afirmar que el millor “fitxatge” ha estat el del portuguès Cristiano Ronaldo, malgrat l’obsessiva insistència del Real Madrid per fer-se amb els seus serveis. El porter holandès Van der Sar, el central Ferdinand, el punta argentí Tévez, el davanter Rooney i els mítics Scholes i Giggs són altres jugadors destacats en el grup de Ferguson, en el qual hi segueix també l’il·lustre capità Neville.

El Chelsea s’ha fet aquest estiu amb dos reforços de luxe: l’entrenador brasiler Luiz Felipe Scolari i l’internacional portuguès Deco, fitxat després de quatre anys al FC Barcelona. Cech, Essien, Carvalho, el capità Terry, Ashley Cole, Ballack, Lampard, Joe Cole i Drogba continuen brillant en el conjunt d’Stamford Bridge, el qual la temporada passada es va quedar a les portes de la Premier League, la Carling Cup i la Champions League. Quant al proper exercici, els londinencs semblen plenament capacitats per acabar amb l’hegemonia del Manchester United.

L’Arsenal comença la 13a campanya amb el francès Arséne Wenger d’entrenador i ho fa amb una plantilla en què el bloc es troba per sobre de les individualitats, encara que a l’entitat londinenca hi destaquen grans futbolistes com el capità Gallas, el mig Rosicky, el mitja punta Nasri, el seu fitxatge estel·lar d’aquest estiu, el davanter Van Persie i sobretot el centrecampista català Cesc Fàbregas i el punta Adebayor, que seguirà amb els gunners malgrat l’interès que han mostrat per fitxar-lo Barça i Milan. Pel contrari, els de Wenger no han pogut impedir la marxa del migcampista Hleb al club blaugrana.

Finalment el Liverpool, en la cinquena temporada amb l’espanyol Rafa Benítez de tècnic, cercarà el seu primer titol de Lliga des de 1990, fet que no impedeix que encara lideri el palmarès del torneig amb 18 campionats. A l’equip de la ciutat dels Beatles hi destaquen Gerrard, Kuyt, Keane, que ha estat la seva alta més significativa, i els espanyols Reina, Arbeloa, Xabi Alonso i Fernando Torres, tots ells campions d’Europa amb la selecció estatal el passat mes de juny. El grup de Benítez haurà de millorar molt la regularitat dels darrers anys si vol tenir opcions de destronar el Manchester United.

Altres clubs importants de la Premier League 2008/2009 són Everton, Aston Villa, Portsmouth, actual campió de la Cup, el Tottenham de Juande Ramos, vigent vencedor de la Carling Cup, i Manchester City, amb importants reforços malgrat no poder fitxar finalment l’estrella brasilera Ronaldinho.