SEMIFINALS DE LA CHAMPIONS LEAGUE (1): BAYERN MUNIC – REAL MADRID

Aspectes favorables al Bayern:

L’atac. Arjen Robben, que s’enfrontarà per primer cop al seu exequip; Frank Ribéry, Thomas Müller o Mario Gómez, que es troba en un gran moment de forma, suposen un perill molt important per al Real Madrid.

Allianz Arena. L’estadi del Bayern serà la seu de la final del torneig, el pròxim 19 de maig, i per tant és una motivació extraordinària per a l’entitat bavaresa.

El Real Madrid es juga la Lliga espanyola. Gairebé tot feia presagiar que la institució espanyola arribaria a les semifinals de la Lliga de Campions amb el títol de la Lliga espanyola a la butxaca, però els blancs han observat com el FC Barcelona ha remuntat de forma notòria el seu desavantatge.

Aspectes favorables al Madrid:

José Mourinho. El polèmic entrenador portuguès, que ha guanyat la Champions amb Porto i Inter, té una enorme experiència en aquest tipus de partits.

Cristiano Ronaldo. És cert que el davanter lusità té certa fama de no rendir bé en els grans xocs, però aquesta temporada, com ja va succeir en l’anterior, porta una xifra de gols espectacular i quasi inversemblant.

La defensa del Bayern. Tothom coincideix que la línia més feble del Bayern és la defensa, amb la qual podrien fer estralls futbolistes com el ja referit Ronaldo, Gonzalo Higüaín, Karim Benzema i fins i tot el brasiler Kaká.

Percentatge del Bayern: 45%.
Percentatge del Madrid: 55%.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE FIRES: VALÈNCIA 1963

Entrenador: Alejandro Scopelli (foto).
Estrella: Enrique Ribelles.
Altres jugadors bàsics: Juan Carlos Díaz Quincoces, Héctor Núñez i Waldo Machado.
Equips amb qui s’enfronta: Celtic, Dumferline, Hibernian Edimburg, Roma i Dinamo Zagreb.

El millor: una plantilla molt completa

És possible que el València d’inicis dels anys 60 no comptés amb grans estrelles, com posteriorment ho van ser homes com Mario Kempes, Rainer Bonhoff o Claudio López, però tenia una plantilla molt equilibrada i compensada. Aquell València de 1963 presentava un equip molt similar al del primer títol, guanyat un any abans, però Scopelli havia substituït Domènec Balmanya com a entrenador.

El pitjor: molts anys sense aconseguir la Lliga

És veritat que aquell València dels 60 va convertir-se en el segon club, després del FC Barcelona, en obtenir dues Copes de Fires consecutives, a més de ser el primer en disputar tres finals seguides, però el conjunt valencianista va ser incapaç aleshores de conquistar cap campionat de Lliga, fet que no aconseguia des de la dècada dels 40 i que no assoliria fins a l’any 1971.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: BORUSSIA MÖNCHENGLABDACH

Lliga: alemanya.

Estadi: Borussia Park.

Uniforme: samarreta i pantalons blancs.

Títols estatals: 5 Lligues, 3 Copes i 1 Supercopa.

Títols internacionals: 2 Copes de la UEFA.

Els millors entrenadors de la seva història: Jupp Heynckes, Udo Lattek i Hennes Weisweiller.

Els millors jugadors de la seva història: Rainer Bonhoff, Jupp Heynckes, Henning Jensen, Lothar Matthäuss, Günter Netzer, Allan Simonsen, Uli Stielike, Berti Vogts i Herbert Wimmer.

El millor: la dècada dels 70.

El pitjor: la irregularitat posterior.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: PEÑAROL MONTEVIDEO

Lliga: uruguaiana.

Estadi: Centenario / José Pedro Damiani.

Uniforme: samarreta groga i negra (ratlles verticals) i pantalons negres.

Títols estatals: 61 Campionats de l’Uruguai, 1 Copa del Consell i 1 Supecopa.

Títols internacionals: 5 Copes Libertadores, 3 Copes Intercontinentals i 1 Supercopa Intercontinental.

Els millors entrenadors de la seva història: Hugo Bagnulo, Roque Maspoli i Roberto Scarone

Els millors jugadors de la seva història: José Leandro Andrade, Pablo Bengoechea, Luis Cubilla, Alcides Ghiggia, Roque Maspoli, Fernando Morena, Pedro Virgilio Rocha, Roberto Scarone i Juan Alberto Schiaffino.

El millor: els anys 60.

El pitjor: cap Libertadores des de 1987.

EL MES DE MARÇ POLIESPORTIU

1 (Bàsquet): acaba el Top 16 de l’Eurolliga amb les classificacions de FC Barcelona Regal i Gescrap Bilbao i les eliminacions de Real Madrid i Unicaja de Màlaga.

2 (Hockei Patins): comença la Copa del Rei a Vilanova i la Geltrú.

2 (Tennis de Taula): el Fotoprix Vic assoleix la Copa de la Reina.

3 (Tennis de Taula): el Cajasur Priego conquista la Copa del Rei.

4 (Atletisme): després de cinc sots-campionats i un tercer lloc, el català Carles Castillejo guanya el campionat d’Espanya de Cross.

4 (Atletisme): amb 42 anys, Jesús Ángel García Bragado (foto) es proclama campió d’Espanya en 50 km Marxa.

4 (Hockei Patins): el FC Barcelona es fa amb la seva 19a Copa del Rei arran d’imposar-se al Noia Freixenet.

4 (Motociclisme): Toni Bou venç també en la prova de Madrid del Mundial Indoor de Trial.

4 (Tennis): David Ferrer obté el seu tercer títol de l’any a Acapulco, on guanya a la final Fernando Verdasco.

7 (Handbol): dóna inici a Torrevella la Copa del Rei.

9 (Atletisme): comencen els Mundials Indoor a Istanbul.

10 (Bàsquet): Ricky Rubio es lesiona greument i es perdrà el que resta de temporada i els Jocs de Londres.

10 (Esquí): la nord-americana Lindsey Vonn aconsegueix per quart cop la Copa del Món d’Esquí Alpí.

11 (Atletisme): finalitzen els Mundials Indoor amb la delegació dels Estats Units com a líder del medaller, mentre l’espanyola torna de buit.

11 (Automobilisme): Sebastein Loeb guanya el Ral·li de Mèxic.

11 (Bàsquet): el Perfumerías Avenida de Salamanca conquista la Copa de la Reina.

11 (Ciclisme): el britànic Bradley Wiggins s’adjudica la París – Niça, mentre Alejandro Valverde, tercer, passa a encapçalar la classificació general de la UCI.

11 (Handbol): l’Atlético de Madrid li guanya la final de la Copa del Rei al FC Barcelona Interesport.

11 (Voleibol): l’Haro de la Rioja assoleix la Copa de la Reina.

14 (Ciclisme): Vincenzo Nibali obté la Tirrè – Adriàtic.

17 (Ciclisme): Simon Gerrans s’imposa a la clàssica Milà – San Remo.

17 (Rugbi): Gal·les conquista el 6 Nacions i també el Grand Slam.

17 (Tennis): com ja va succeir a l’Open d’Austràlia, Viktoria Azarenka li guanya a Maria Xarapova la final d’Indian Wells.

18 (Automobilisme): comença el Mundial de Fórmula 1 amb el triomf de Jenson Button al GP d’Austràlia, al circuit d’Albert Park.

18 (Esquí): l’austríac Marcel Hirscher es proclama campió de la Copa del Món d’Esquí Alpí.


18 (Hockei Gel): el Jaca renova el títol de Lliga arran d’imposar-se al CG Puigcerdà.

18 (Motociclisme): Toni Bou venç en la prova de Milà i guanya matemàticament un nou títol de campió del món de Trial Indoor.

18 (Tennis): Roger Federer, que en semifinals s’havia imposat a Rafa Nadal, s’emporta el Màsters Sèries d’Indian Wells davant John Isner.

18 (Waterpolo): el CN Sabadell es fa de nou amb la Lliga femenina.

19 (Ciclisme): comença la Volta a Catalunya.

22 (Bàsquet): acaba la temporada per a Rudy Fernández per una lesió.

25 (Atletisme): domini kenyà a la Marató de Barcelona.

25 (Automobilisme): sorprenent i espectacular victòria de Fernando Alonso al GP de Malàisia de Fórmula 1. A més, l’asturià és el nou líder del Mundial.

25 (Ciclisme): sorprenent triomf del suís Michael Albasini a la Volta.

25 (Waterpolo): el CN Sabadell s’emporta també la Copa de la Reina.

27 (Bàsquet): el FC Barcelona Regal s’imposa a l’Unics Kazan i es classifica per a la Final Four de l’Eurolliga, la qual es jugarà a Istanbul.

30 (Bàsquet): CSKA Moscou, que elimina el Gescrap Bilbao, i Olympiacòs, es classifiquen per a la F 4 de l’Eurolliga.

30 (Bàsquet): Ros Casares València i Rivas Ecópolis Madrid arriben a la final de la Final Eight de l’Eurolliga.

31 (Tennis): la polonesa Agnyeszka Radwanska guanya la final de Miami contra la russa Maria Xarapova.

EL MES DE MARÇ FUTBOLÍSTIC

4 (Londres): André Villas Boas és destituït com a entrenador del Chelsea i el substitueix el seu ajudant Roberto di Matteo.

6 (Lisboa / Londres): Benfica i Milan es classifiquen per als quarts de final de la Champions League arran d’eliminar respectivament Zenit i Arsenal.

7 (Barcelona / Nicòsia): el FC Barcelona venç 7 a 1 el Bayer Leverkusen, amb cinc gols de Leo Messi, rècord del torneig, i es classifica per als quarts de final de la Lliga de Campions, èxit que també aconsegueix l’Apoel, que elimina l’Olympique de Lió i es converteix en el primer club xipriota en assolir la ronda.

11 (Logronyo): el FC Barcelona Alusport es proclama, per segon any consecutiu, guanyador de la Copa d’Espanya, després de vèncer el Lobelle de Santiago.

12 (Eindhoven): Philip Cocu (foto) es converteix en nou entrenador del PSV Eindhoven.

13 (Milà / Munic): Olympique de Marsella i Bayern de Munic es classifiquen per als quarts de final de la Lliga de Campions a l’eliminar respectivament Inter de Milà i Basilea.

14 (Londres / Madrid): Chelsea, arran d’una remuntada contra el Nàpols, i Real Madrid, després d’eliminar el CSKA de Moscou, assoleixen els quarts de final de la Lliga de Campions.

15 (Barcelona): Eric Abidal s’haurà de sotmetre a un trasplantament de fetge.

18 (Vila-real): José Francisco Molina és el segon tècnic destituït aquesta temporada pel Vila-real.

19 (Vila-real): Miguel Ángel Lotina, nou entrenador del Vila-real.

20 (Barcelona): Leo Messi, només amb 24 anys, es converteix en el màxim golejador en partits oficials de la història del FC Barcelona, superant el mític César Rodríguez.

L’INCREÏBLE ENTORN BARCELONISTA

No em va agradar gens l’excés d’optimisme que hi tenia lloc a l’entorn del FC Barcelona durant els prolegòmens del passat Milan – Barça, corresponent a l’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. La Lliga semblava ja guanyada, malgrat estar l’equip de Pep Guardiola encara a 6 punts del Real Madrid; alguna portada de diari parlava de triplet i el Milan, una institució que compta amb 7 Copes d’Europa en el seu palmarès (3 més que el Barça), semblava un tràmit abans d’arribar a les semifinals de la Champions.

Curiosament, després de la derrota del Barcelona al Reyno de Navarra de Pamplona, i abans de les ensopegades del Real Madrid davant Màlaga i Vila-real, aquest mateix entorn parlava de Lliga perduda, de que Guardiola estava més a prop de no renovar que de continuar o de l’aburgesament d’alguns futbolistes.

A part d’estar una mica fart de que l’entorn blaugrana passi del més radical pessimisme al més absolut optimisme, o viceversa, al club català mai li ha anat bé un ambient crescudet abans d’un gran partit, com ja es va demostrar fa dos anys, abans del xoc de tornada de les semifinals de la Champions contra l’Inter, o en fa un, en els dies previs a la final de la Copa del Rei enfront el Real Madrid. El passat dimarts, si bé és veritat que el Barça va demostrar ser un equip tècnicament superior al Milan, es va poder observar que el conjunt llombard és un rival molt seriós i complicat i que compta amb jugadors de gran qualitat com Nesta, Nocerino, Seedorf, Boateng, Robinho o Ibrahimovic.

Malgrat tot, estic pràcticament convençut que el grup de Guardiola superarà aquesta eliminatòria i estarà, per 5a vegada consecutiva, i 6a en els últims 7 anys, a les semifinals de la Lliga de Campions. A més de que tinc una confiança cega en aquest equip en els encontres decisius, després de l’empat sense gols a San Siro, l’entorn estarà més tranquil.