ELS PRINCIPALS CAMPIONS DE COPA EUROPEUS

Bayern Munic

Si no fos per la debacle que va viure a l’Allianz Arena, pel que fa a les semifinals de la Champions League, davant el Real Madrid, la primera temporada de Pep Guardiola al Bayern es podria qualificar d’excel•lent, doncs l’esquadra de Munic, després de perdre la Supercopa d’Alemanya contra el Borussia de Dortmund, precisament l’equip al qual ha batut en la final de la Copa, ha conquistat, per ordre cronològic, la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs, la Bundesliga, títol que va assolir quan encara restaven set jornades per al final del campionat, i la Pökal.

Arsenal FC

Abans d’iniciar-se la temporada recentment finalitzada, el tècnic alsacià Arséne Wenger va comentar que abandonaria l’Arsenal si no guanyava cap títol. Després d’una llarga etapa sense aconseguir alçar un trofeu, aquest any l’entitat londinenca ha assolit la Cup, arran de remuntar en la final un 0 a 2 advers davant el sorprenent Hull City. Per tant, Wenger, que porta a la banqueta dels Gunners des de 1998, continuarà a l’Emirates Stadium. Campanya força regular del conjunt del nord de Londres, que ha realitzat una acceptable Premier League.

En Avant Guingamp

Desenllaç molt sorprenent a la Copa francesa, que ha acabat guanyant el modest equip del Guingamp, club entrenat pel tècnic Jocelyn Gourvennec i que ha conquistat el segon títol de la seva història, després d’imposar-se en una final totalment bretona a l’Stade Rennes que dirigeix l’expreparador de la Real Sociedad Philippe Montanier, que ha tingut un retorn a França molt irregular.

PEC Zwolle

Si el campió de la Copa de França ha estat una important sorpresa, més inesperat encara ha resultat el vencedor de la Copa d’Holanda, el modest PEC Zwolle, que ha guanyat el seu primer títol de la història. No obstant, més que el triomf en sí, allò més inversemblant ha estat de la manera com el conjunt que entrena Ron Jans ha obtingut el torneig, arran de vèncer en la final, per un contundent 5 a 1, el poderós Ajax de Frank de Boer.

SSC Nàpols

Rafa Benítez (foto), un dels entrenadors espanyols amb un palmarès més brillant dels últims temps, ha aconseguit el seu primer títol a Itàlia al conquistar la Coppa, en una temporada molt regular en què el club de la Campània ha obtingut la tercera posició de la Sèrie A i per tant disputarà la pròxima fase prèvia de la Lliga de Campions. L’equip napolità va superar en la final el Fiorentina, una altra esquadra que ha realitzat una bona campanya, però que s’ha quedat a les portes tant d’aquest títol com de la classificació per a la Champions League.

Benfica SL

Campanya extraordinària de l’equip de Lisboa que dirigeix Jorge Jesús, en la qual ha aconseguit la Lliga i la Copa de Portugal, encara que no ha pogut assolir un triplet històric, doncs va perdre als penals la final de la Lliga Europa contra el Sevilla. En la final de la Taça, el bloc grana es va imposar al modest Rio Ave.

ALTRES CAMPIONS DE LLIGA EUROPEUS (1)

 

RSC Anderlecht

Lliga: belga.

Entrenador: Besnik Hasi.
Estrella: Deschacht.
Altres jugadors bàsics: Gillet, De Zeeuw i Mitrovic.
El més positiu: una mentalitat més sòlida que la dels rivals.
El més negatiu: les pobres actuacions a Europa.

CELTIC FC

Lliga: escocesa.
Entrenador: Neil Lennon.
Estrella: Forster.
Altres jugadors bàsics: Brown, Boerrigter i Mulgrew.
El més positiu: un equip complet i equilibrat.
El més negatiu: escassa competivitat al seu campionat.

OLYMPIACÒS FC

Lliga: grega.
Entrenador: Michel González.
Estrella: Campbell.
Altres jugadors bàsics: Carroll, Papadopoulos i Saviola.
El més positiu: la plena adaptació de Michel al Pireu.
El més negatiu: una plantilla força veterana pel que fa a alguns jugadors clau.

CSKA MOSCOU

Lliga: russa.
Entrenador: Leonid Slutsky.
Estrella: Doumbia.
Altres jugadors bàsics: Akinfeev, Ignaxevitx i González.
El més positiu: un club molt estable.
El més negatiu: cap estrella.

FENERBAHÇE SK

Lliga: turca.
Entrenador: Ersun Yanal.
Estrella: Alves.
Altres jugadors bàsics: Demirel, Meireles i Kuyt.
El més positiu: igualar al capdavant del palmarès de la competició amb el Galatasaray SK.
El més negatiu: manca de grans individualitats.

XAKHTAR DONETSK

Lliga: ucraïnesa.
Entrenador: Mircea Lucescu.
Estrella: Srna (foto).
Altres jugadors bàsics: Costa, Eduardo i Luiz Adriano.
El més positiu: la impressionant trajectòria de Lucescu a Donetsk.
El més negatiu: un equip una mica estancat.

QUAN MÉS AVIAT MILLOR, HAURIEN DE CONVOCAR-SE ELECCIONS AL FC BARCELONA

Sandro Rosell, el president que va dimitir dos dies més tard de comentar que estaria encantat de ser citat per un jutge i que, des de llavors, pràcticament ha desaparegut del mapa, acaba de ser convocat per declarar pel polèmic i tèrbol cas del contracte de Neymar. No es descarta en absolut que pròximament també siguin imputats en l’afer Josep Maria Bartomeu (foto), actual màxim mandatari del FC Barcelona, i Javier Faus, vicepresident econòmic de l’entitat. Per tant, tal com està la situació, seria bo convocar noves eleccions i fer-ho quan més aviat millor.

A aquells que opinen que no és apropiat realitzar uns comicis a l’estiu, en una època en què s’inicia un nou projecte després d’un canvi d’entrenador, amb l’arribada de Luis Enrique Martínez, i en què s’han de portar a terme altes i baixes molt importants al club, els hi diria que l’estiu de l’any 2008, Joan Laporta va ser sotmès a una moció de censura, arrel de la qual li van dimitir un munt de directius, en un període en què l’equip estrenava tècnic en la persona de Pep Guardiola i en el qual començava una nova etapa, que va originar immediatament les baixes de futbolistes emblemàtics com Ronaldinho i Deco. Sota aquelles circumstàncies, es va originar el millor Barça de la història. 

10 RAONS PER EXPLICAR LA NOVA RUPTURA ENTRE CESC FÀBREGAS I EL BARÇA

Aquesta setmana ha tingut lloc la notícia que Cesc Fàbregas, tres anys després del seu etern i espectacular retorn al FC Barcelona, segurament abandonarà el Camp Nou aquest pròxim estiu per tornar a la Premier League, on molt probablement serà contractat pel Chelsea de José Mourinho. Han estat tres temporades molt irregulars i força decebedores del centrecampista maresmenc al Barça, que poden atribuir-se a les següents 10 causes:

Impossibilitat d’exercir de líder. A l’Arsenal, sobretot durant els seus últims anys a l’equip londinenc, Cesc va ser l’inqüestionable capità i líder de l’equip d’Arséne Wenger, paper que no ha pogut realitzar al Barça.

La competència de Xavi Hernández i Andrés Iniesta. Fàbregas s’ha trobat al Camp Nou l’enorme rivalitat de l’egarenc i el manxec, jugadors amb més experiència i qualitat tècnica, a més de perfectes coneixedors de la filosofia barcelonista, als quals gairebé mai ha pogut desplaçar a la banqueta.

Leo Messi. Quan millor ha jugat el futbolista d’Arenys de Mar com a blaugrana ha estat de fals nou, però aquesta posició pertany normalment a l’estrella argentina.

Inadaptació al joc barcelonista. Durant la seva primera temporada, amb Pep Guardiola d’entrenador, Cesc va comentar que li costava molt adaptar-se al particular sistema de joc de l’equip català, cosa que tampoc ha aconseguit més tard amb Tito Vilanova, el seu gran valedor, i Gerardo Tata Martino, el tècnic amb qui més minuts ha actuat.

Desplaçament d’altres futbolistes o canvis al sistema. Per ubicar el mig d’Arenys de Mar a l’onze titular, Guardiola va haver de canviar el sistema tàctic, del 4-3-3 al 3-4-3, el qual va provocar importants llacunes defensives. Més tard, Vilanova va haver de desplaçar Iniesta a la banda esquerra perquè Fàbregas pogués actuar al centre del camp i, finalment, Martino, no només va situar el manxec a l’extrem, sinó que va haver de transportar Neymar a la banda dreta, a la qual no es troba gens còmode, i fins i tot Messi va haver d’ocupar aquesta demarcació en el decisiu partit de Champions contra l’Atlético de Madrid al Vicente Calderón, amb el propòsit que el maresmenc jugués de fals davanter centre.

Anarquia. El tradicional sistema que utilitza el Barça, a més d’una òptima preparació física i una exhaustiva concentració, requereix una important rigidesa, només obtenint llibertat de moviments Messi i, en algun cas, Iniesta. L’anarquia que caracteritza Fàbregas no ha estat una ajuda.

Joc vertical. El futbol del Barça, així com el d’alguns dels seus jugadors més emblemàtics, com Sergio Busquets, Xavi i Iniesta, compta amb unes característiques horitzontals i pausades, mentre el joc de Cesc té un caire més ràpid i vertical, típic del futbol anglès.

Cert aburgesament. Això és més una suposició que no pas una evidència, però Cesc m’ha semblat aquests darrers anys, juntament amb Gerard Piqué, el jugador que més mostres ha presentat d’aburgesament i autocomplaença.

Arribar quan s’iniciava la decadència. L’estiu de 2011, quan Fàbregas va fitxar per l’entitat catalana, el Barça acabava de guanyar el campionat de Lliga i la Champions League, però durant la primera temporada del migcampista d’Arenys de Mar al Camp Nou, l’última de Guardiola, l’equip va iniciar la seva decadència, que es va anar fent més evident en els dos exercicis següents. M’agradaria haver observat Cesc en les tres primeres campanyes del tècnic de Santpedor a la banqueta barcelonista.

Complicada relació amb l’afecció. Crec que el seguidor barcelonista mai ha oblidat la marxa de Fàbregas a l’Arsenal en edat juvenil i penso que no ha acabat de comprendre que s’hagin pagat tants euros per al seu retorn. Aquests fets, units al seu irregular i decebedor rendiment com a blaugrana, han motivat força protestes del públic del Camp Nou al jugador maresmenc, sobretot durant la passada temporada. 

MUNDIAL 2014: L'ÚLTIMA HORA DELS FAVORITS

* Alemanya

Punts a favor

- Potser l’equip més complet del món, amb homes com Neuer, Lahm, Schweinsteiger, Kroos, Özil, Müller o Reus.
- Un dels millors centres del camp del món.
- L’equip de Joachim Löw ha anat acumulant molta experiència els darrers anys.
- El Bayern de Munic, segurament el club més regular de les últimes temporades, és la base de la selecció germànica.

Punts en contra

- En els darrers grans campionats, Alemanya ha fallat en els moments decisius.
- Els problemes que té Özil, un dels homes clau de la selecció, en els partits grans.
- La defensa sembla la línia més feble.
- Alemanya fa ja 24 anys que no guanya la Copa del Món i 18 anys que no obté un gran campionat.

Possible onze tipus: Neuer, Lahm, Boateng, Hummels, Höwedes, Schweinsteiger, Kroos, Götze, Müller, Özil i Reus (seleccionador: Löw).

* Argentina

Punts a favor

- Comptar amb Messi, el millor futbolista del món.
- Alejandro Sabella té a la seva disposició altres jugadors fonamentals com Demichelis, Mascherano, Di María, Agüero o Higüaín.
- El poder ofensiu de l’Albiceleste, amb els ja significats Messi, Di María, Agüero i Higüaín.
- La fusió entre la força al darrere i el geni davant.

Punts en contra

- La discreta temporada que ha fet Messi al FC Barcelona.
- Una selecció amb una mentalitat molt fràgil.
- Els constants canvis de seleccionador no ajuden a consolidar un projecte sòlid.
- Uns defenses que estan ja de tornada.

Possible onze tipus: Romero, Zabaleta, Demichelis, Garay, Otamendi, Mascherano, Gago, Di María, Messi, Higüaín i Agüero (seleccionador: Sabella).

* Brasil

Punts a favor

- És el país amfitrió.
- El record del convincent triomf a la Copa de les Confederacions de fa un any davant Espanya.
- La qualitat tècnica de Neymar.
- Els laterals amb Alves i Marcelo.

Punts en contra

- Segons alguns experts, Luis Felipe Scolari compta amb una de les seleccions brasileres amb menys qualitat tècnica de la seva història.
- Els dubtes sobre la maduresa de Neymar.
- Algunes incògnites a la porteria.
- El record del Maracanaço de 1950.

Possible onze tipus: Júlio César, Alves, Silva, David Luiz, Marcelo, Ramires, Fernandinho, Óscar, Willian, Neymar i Hulk (seleccionador: Scolari).

* Espanya

Punts a favor

- Ha conquistat l’últim Mundial i les dues darreres Eurocopes.
- La qualitat d’homes il•lustres com Casillas, Piqué, Ramos, Busquets, Xavi, Iniesta o Silva.
- Una mentalitat guanyadora.
- El palmarès del seu seleccionador Vicente del Bosque.

Punts en contra

- La mala temporada que han fet els representants del Barça, que continuen sent la base del combinat espanyol.
- Un sistema que segurament necessita evolucionar.
- Potser seria bo iniciar un canvi generacional que no s’observa clarament.
- El munt de partits que arrosseguen els jugadors més importants en els èxits de la selecció estatal.

Possible onze tipus: Casillas, Azpilicueta, Piqué, Ramos, Alba, Busquets, Xavi, Pedro, Silva, Iniesta i Costa (seleccionador: Del Bosque).

* Holanda

Punts a favor

- El poder ofensiu amb Sneijder, Robben, Huntelaar i Van Persie.
- L’experiència del seu seleccionador Louis van Gaal.
- No es pot oblidar que són els actuals sots-campions.
- Una fase prèvia extraordinària.

Punts en contra

- Un equip amb jugadors bàsics (Sneijder, Robben o Van Persie) ja molt veterans.
- El rotund fracàs en la passada Eurocopa, on no va superar la fase de grups.
- Una defensa molt inexperta.
- Pel que fa al joc, enyorança de la gran Holanda dels 70.

Possible onze tipus: Krul, De Vrij, Vlaar, Martins, Janmaat, De Guzmán, De Jong, Sneijder, Robben, Huntelaar i Van Persie (seleccionador: Van Gaal).

* Itàlia

Punts a favor

- La imatge donada a la darrera Eurocopa, en què va jugar la final.
- Sembla que per fi s’està consolidant el canvi generacional, amb futbolistes com Cerci, Insigne o Immobile.
- L’Experiència de jugadors com Buffon, De Rossi, Pirlo, Cassano o Balotelli.
- Una fase de classificació brillant.

Punts en contra

- Els veterans tenen encara molt de pes.
- La lesió d’un home important com Montolivo.
- La profunda crisi de clubs que viu Itàlia podria acabar-hi repercutint en la selecció.
- L’equip de Cesare Prandelli sembla un conjunt encara inferior a Alemanya, Argentina, Brasil i Espanya.

Possible onze tipus: Buffon, Chiellini, Bonucci, Barzagli, Abate, Marchisio, De Rossi, Pirlo, Verratti, Balotelli i Immobile (seleccionador: Prandelli).

A la foto, l’equip de Brasil, amfitrió del torneig.

EL MES DE MAIG ESPORTIU

Millor futbolista català: Gerard Deulofeu (Everton FC – Selva).

Millor futbolista espanyol: Sergio Ramos (Real Madrid – Andalusia).

Millor futbolista mundial: Sergio Ramos (Real Madrid – Espanya).

Millor esportista catalana: Garbiñe Muguruza (Tennis – Baix Llobregat).
Millor esportista català: Marc Márquez (Motociclisme – Segarra).
Millor esportista espanyola: Garbiñe Muguruza (Tennis – Catalunya).
Millor esportista espanyol: Marc Márquez (Motociclisme – Catalunya).
Millor esportista mundial femenina: Maria Xarapova (Tennis – Rússia).
Millor esportista mundial masculí: Marc Márquez (Motociclisme – Catalunya / Espanya).

A la foto, la tennista Garbiñe Muguruza.

GRANS ESPORTISTES DE LA HISTÒRIA: ALAIN PROST



Esport: Automobilisme.

País: França.

Dècada principal: 80.
Principals triomfs: 4 Mundials de Fórmula 1, amb 51 victòries, 106 podis, 33 poles i 41 voltes ràpides.

El millor: el segon lustre dels 80

Si bé és cert que li va costar molt arribar al cim de la Fórmula 1, fins el punt que més d’un va arribar a pensar que mai obtindria el títol de campió, finalment, el pilot francès va aconseguir conquistar 4 vegades el Mundial de la categoria, els anys 1985, 1986, 1989 i 1993, realitzant una segona meitat de la dècada dels 80 extraordinària, quan va batre altres mites com Nelson Piquet o Ayrton Senna.

El pitjor: li va costar molt guanyar el primer títol mundial

Si algunes virtuts va tenir Prost, van ser essencialment la constància, la confiança en les seves possibilitats i el fet de no perdre mai l’esperança. Després de perdre per només mig punt el campionat del món de 1984, davant el llegendari Niki Lauda, que era a més company seu a McClaren, el pilot gal va ser capaç un any després de proclamar-se campió mundial per primer cop.