jueves, 8 de junio de 2017

GIRONA: PER FI !!!













Per estrany que pugui semblar, la província de Girona, una de les que compten amb una renda per càpita més alta de l’estat espanyol, no havia tingut mai un club a primera divisió. El passat diumenge, però, després de moltes decepcions, el Girona FC va ascendir a la màxima categoria.

El primer equip de la demarcació gironina que va estar a punt de pujar va ser l’entitat empordanesa del Figueres, que de la mà del tècnic argentí Jorge d’Alessandro va perdre la promoció contra el Cadis, que per aquella època estava especialitzat en salvacions gairebé inversemblants.

El Girona n’havia disputat tres els quatre anys anteriors i totes sense èxit: l’any 2013 va caure contra l’Almeria, el 2015 davant el Saragossa i l’any passat enfront l’Osasuna. Especialment dolorosa va ser la derrota de fa dos anys, quan els blanc-i-vermells van deixar escapar l’ascens directe en l’últim minut, en un partit contra el Lugo a Montilivi.

Sense desmerèixer els mèrits dels jugadors, com per exemple del golejador italià Longo, els grans artífexs de l’èxit gironí han estat el president Delfí Geli, exjugador del mateix Girona, Barça, Albacete, Atlético i Alavés, i de forma molt especial l’entrenador sorià Pablo Machín (foto), que va agafar l’equip l’any 2014 quan estava pràcticament descendit a segona divisió B.

miércoles, 7 de junio de 2017

CAMPIÓ DE LA LLIGA DE CAMPIONS 2016 / 2017: REAL MADRID











Ara fa tres anys, sense tenir en compte el festival del bloc de Carlo Ancelotti en semifinals enfront el Bayern de Munic, molts van recórrer a la sort per explicar la desena Copa d’Europa del Real Madrid, aconseguida a la pròrroga contra l’Atlético de Madrid arran que Ramos empatés al munit 93 (no crec que es pugui parlar de fortuna en un fet tan repetit en la història de l’entitat espanyola). L’any passat, en la consecució de l’onzena, després d’un nou triomf davant l’equip blanc-i- vermell, aquell cop als penals, es va comentar que el conjunt de Zinedine Zidane havia tingut molta sort amb els sortejos i no havia tingut grans adversaris en tota la competició per aquest fet.

Aquest any, en què l’equip blanc ha conquistat la dotzena i s’ha convertit en el primer club que assoleix dues Lligues de Campions consecutives, des de què el trofeu rep aquest nom, no hi pot haver cap tipus d’excuses per treure mèrits al títol, encara que, evidentment, molts comentaran l’arbitratge en el matx de tornada dels quarts de final contra el Bayern, al Santiago Bernabéu, en una eliminatòria en què, per cert, els bavaresos van comptar amb dos penals a favor. Aquesta temporada el Madrid, que ha realitzat un futbol brillant, ha deixat fora, com ja he dit, el campió alemany, en quarts, amb un autèntica demostració de força a l’Allianz Arena; va ser molt superior a un desconegut Atlético, en semifinals, i va vèncer amb espectacle inclòs el Juventus a la final de Cardiff, marcant quatre gols a una esquadra que, fins llavors, només n’havia encaixat tres en tot el campionat.

Temporada històrica per a la societat madridista, en un exercici en què ha guanyat també el campionat de Lliga, la qual no assolia des de l’any 2012, en allò que ha estat un doblet Lliga / Copa d’Europa que no obtenia des de l’any 1958, és a dir, des de feia ja 59 anys. Tanmateix, el triplet Lliga / Copa / Copa d’Europa que han conquistat FC Barcelona, en dues ocasions, i Celtic, Ajax, PSV Eindhoven, Manchester United, Inter de Milà i Bayern, un cop cada un, se li segueix resistint a l’entitat de Madrid, que va ser eliminada als quarts de final de la Copa del Rei pel Celta. Aquesta és l’assignatura pendent que té entre cella i cella el president Florentino Pérez, que finalment ha entès com funciona això del futbol i ha deixat de basar-ho tot en fitxatges de galàctics.

Zidane ha comptat amb un onze tipus format per Navas, Carvajal, Varane, Ramos, Marcelo, Modric, Casemiro, Kroos, Isco, Benzema i Ronaldo, tenint també en compte una sensacional banqueta formada per homes com Casilla, Danilo, Pepe, Nacho, Kovacic, Asensio, Lucas o Morata, mentre Bale s’ha vist molt perjudicat per les lesions. Els millors futbolistes blancs de la temporada han estat Carvajal, el capità Ramos, un fenomenal Marcelo, un dosificat Ronaldo (foto), que ha acabat com un coet l’exercici, i, molt especialment els centrecampistes Modric, Casemiro, Kroos i Isco. No obstant, per mi el gran artífex de la campanya ha estat l’entrenador, que suma ja, en només un any i mig, una Lliga, dues Champions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de Clubs.

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: XAVI HERNÁNDEZ












País: Catalunya / Espanya.
Any de naixement: 1980.
Lloc de naixement: Terrassa.
Demarcació: centrecampista.
Clubs: FC Barcelona i Al Sadd SC.
Eurocopes disputades: Portugal 2004, Àustria / Suïssa 2008 i Polònia / Ucraïna 2012.
Mundials disputats: Corea del Sud / Japó 2002, Alemanya 2006, Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014.
Títols individual: millor jugador de l’Eurocopa 2008.
Títols de clubs: 8 Lligues, 4 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 1 Copa de Quatar, 4 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundial de clubs.
Títols de seleccions: 2 Eurocopes i 1 Mundial.

El millor: molt probablement, millor futbolista català i espanyol de la història

Xavi Hernández, l’home que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana (17 anys al primer equip) i més de 100 cops internacional, ha estat probablement el millor futbolista català i espanyol de la història. El centrecampista de Terrassa, per exemple, ha conquistat 8 Lligues, 4 Copes del Rei i 4 Lligues de Campions amb el FC Barcelona i 1 Mundial i 2 Eurocopes amb la selecció espanyola.

El pitjor: li va costar convertir-se en un líder

Si bé en la seva primera temporada a primera divisió va guanyar la Lliga, a Xavi li va tocar viure uns inicis al primer equip barcelonista força foscos, que per exemple van coincidir amb l’època de presidència de Joan Gaspart. De ser un jugador secundari, amb poca capacitat de lideratge, el migcampista es va convertir en un home fonamental de la mà Luis Aragonés i Pep Guardiola.  

martes, 6 de junio de 2017

ALTRES CAMPIONS DE COPA EUROPEUS













* Borussia Dortmund

Entrenador: Thomas Tuchel (foto).
Estrella: Aubameyang.
Altres jugadors bàsics: Piszczek, Dembelé i Reus. 
Final: Borussia Dortmund – Eintracht Frankfurt, 2-1.
El millor: eliminar el Bayern Munic en semifinals.
El pitjor: la no continuïtat de Tuchel.

* Arsenal FC (Anglaterra)

Entrenador: Arséne Wenger.
Estrella: Sánchez.
Altres jugadors bàsics: Özil, Ramsey i Giroud. 
Final: Arsenal FC – Chelsea FC, 2-1.
El millor: tercera Cup en els últims quatre anys per als Gunners.
El pitjor: els londinencs no jugaran la pròxima Lliga de Campions.

* París Saint Germain (França)

Entrenador: Unai Emery.
Estrella: Cavani.
Altres jugadors bàsics: Silva, Verratti i Draxler.
Final: París Saint Germain – Angers SCO, 1-0.
El millor: el 5 a 0 a semifinals contra el Mònaco.
El pitjor: a Emery se li han escapat els dos títols més importants.

* SBV Vitesse (Holanda)

Entrenador: Henk Fraser.
Estrella: Van Wolfswinkel.
Altres jugadors bàsics: Kashia, Kruiswijk i Qazaixvili.
Final: SBV Vitesse – AZ Alkmaar, 2-0 .
El millor: primera Copa en la història de l’entitat d’Arnhem.
El pitjor: un bloc sense estrelles.

* Juventus FC (Itàlia)

Entrenador: Massimiliano Allegri.
Estrella: Dybala.
Altres jugadors bàsics: Buffon, Alves i Higüaín. 
Final: Juventus FC – SSC Lazio, 2-0.
El millor: tercera Coppa consecutiva.
El pitjor: una altra vegada no ha estat possible la Lliga de Campions i, per tant, el triplet.

* Benfica SL

Entrenador: Rui Vitória.
Estrella: Jonas.
Altres jugadors bàsics: Luisao, Jiménez i Mitroglou. 
Final: Benfica SL – Vitória Guimaraes, 2-1.
El millor: una de les principals eres de l’entitat de Lisboa.
El pitjor: la tercera Copa d’Europa sembla molt llunyana. 

ELS PROTAGONISTES DE WEMBLEY 1992 (8): TXIKI BEGIRISTÁIN











Aitor Begiristáin, més conegut amb el sobrenom de Txiki, va arribar al FC Barcelona l’estiu de l’any 1988, com Luis Mari López Rekarte i José Mari Bakero, procedent de la Real Sociedad.

El mitja punta basc es va adaptar ràpidament a les exigències de Johan Cruyff, va demostrar molta habilitat en les jugades de l’u contrau, va ser normalment titular en els esquemes del tècnic neerlandès i va destacar com a golejador, una faceta en la qual fins llavors no s’havia caracteritzat.

Begiristáin va tenir una gran confiança per part de Cruyff i van entaular una llarga i profunda amistat, però, de forma sorprenent, l’entrenador holandès no el va utilitzar en la final de la Copa d’Europa de Wembley, doncs va optar per una inusual davantera formada per Julio Salinas, Michael Laudrup i Hristo Stoitxkov, mentre que quan va decidir substituir el primer, va preferir apostar per Jon Andoni Goikoetxea.

Després de set anys al club, en què va oferir un rendiment molt regular i va guanyar 4 Lligues, 1 Copa del Rei, 3 Supercopes d'Espanya, 1 Copa d'Europa i 1 Supercopa d'Europa, Txiki va fitxar pel Deportivo de la Coruña, un dels grans rivals de Dream Team, i va penjar les botes més tard de tenir una experiència en el futbol japonès.

Begiristáin no ha exercit mai d’entrenador, però ha realitzat tasques de director tècnic al mateix Barça, amb Frank Rijkaard i Pep Guardiola d’entrenadors, i el Manchester City, amb Manuel Pellegrini i el mateix Guardiola de preparadors.

lunes, 5 de junio de 2017

PROS I CONTRES DE L’ELECCIÓ D’ERNESTO VALVERDE COM A NOU ENTRENADOR DEL FC BARCELONA












El passat 29 de maig, el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va anunciar el fitxatge d’Ernesto Valverde com a substitut de Luis Enrique Martínez a la banqueta del Camp Nou.

Aspectes positius

Coneix la casa. Si bé és cert que només va romandre dos anys al FC Barcelona com a futbolista, ja sembla un temps important per conèixer l’especial, tens i complicat entorn blaugrana.

Una notable carrera. Fins ara, Valverde ha dirigit Athletic Club, Espanyol, Olympiacòs, Vila-real, l’únic club en què ha tingut una experiència negativa, i València (bascos i grecs en dues etapes diferents). Els seus èxits més importants han estat dues Lligues i una Copa amb el conjunt del Pireu, portar l’Espanyol a la final de la Copa de la UEFA i classificar l’Athletic cinc vegades per a competicions europees, una d’elles per a la Lliga de Campions.

Un entrenador que sembla de consens. Potser no és el tècnic preferit de la directiva actual ni tampoc aquell de l’oposició, però Valverde és un home que agrada tant a una part com a l’altra.

Aspectes negatius

Només dos anys al Camp Nou. Ernesto va fitxar pel Barça com a jugador l’any 1988, procedent de l’Espanyol, i va marxar l’any 1990 a l’Athletic Club. Durant aquella curta experiència, va jugar bastant poc i es va veure molt perjudicat per les lesions.

Un període actual complicat. El Barça no necessita una revolució, però si una important sacsejada al vestidor, en un estiu en què s’hauran de donar baixes, algunes potser doloroses i delicades, i efectuar fitxatges de potencials titulars sense a penes marge d’error.

L’entorn institucional actual. A part del moment delicat que viu l’entitat catalana en l’apartat esportiu, el club està situat en una etapa institucional lamentable: l’expresident Sandro Rosell, íntim amic de Bartomeu, es troba a la presó, i tant Sandro com l’actual màxim mandatari estan imputats en el cas del polèmic fitxatge de Neymar, sense oblidar que no ha fet més que acabar el trist afer de l’acció de responsabilitat que es va presentar contra Joan Laporta i alguns dels seus exdirectius.  

jueves, 1 de junio de 2017

FINAL DE LA LLIGA DE CAMPIONS (CARDIFF): REAL MADRID – JUVENTUS FC













Dos històrics del futbol europeu i mundial, Real Madrid i Juventus, disputen el pròxim dissabte la final de la Champions League a l’estadi Millenium de Cardiff. Entre totes dues esquadres sumen 13 títols (11 els espanyols i dos els italians) i 22 finals (14 els madrilenys i vuit els torinesos). Només existeix un precedent d’una final entre blancs i blanc-i-negres, la de 1998 que va guanyar el Madrid.

* Real Madrid

Porteria

L’equip de Zinedine Zidane compta amb dos extraordinaris porters, el costa-riqueny Keylor Navas i el català Kiko Casilla, però el centre-americà té la titularitat assegurada. Malgrat tot, el president Florentino Pérez insisteix en fitxar el madrileny David de Gea, arquer del Manchester United.

Defensa

Dani Carvajal, que acaba de sortir d’una lesió; Raphaël Varane, el capità Sergio Ramos i Marcelo Vieira, que està realitzant una temporada impressionant, formen el quartet defensiu blanc. Altres jugadors de la línia són Danilo da Silva, l’experimentat Pepe Ferreira, que segurament està disputant l’última campanya al Santiago Bernabéu; Nacho Hernández, que compleix sempre que es requereixen els seus serveis, i el quasi inactiu Fabio Coentrao. 

Centre del Camp

Després de molts anys de tenir-ne la condició el FC Barcelona, es podria dir que el Real Madrid compta actualment amb la millor línia de centrecampistes d’Europa, la formada per Luka Modric, Carlos Henrique Casemiro, Toni Kroos i Isco Alarcón, però aquest últim podria ser suplent a Cardiff si Gareth Bale es recupera i Zidane optés per un 4 – 3 - 3, cosa que penso que seria un error. Altres migcampistes de la plantilla blanca són Mateo Kovacic i els joves Lucas Vázquez i Marco Asensio, que han rendit molt bé aquesta temporada quan han gaudit d’oportunitats.

Davantera

Zidane està pendent de la recuperació de Bale i, si d’estar a punt el gal·lès per jugar al seu país, és finalment alineat de titular. En cas afirmatiu, formaria l’atac amb els fixes Karim Benzema i Cristiano Ronaldo, que molt dosificat i actuant de davanter centre, està acabant l’exercici en un gran estat de forma. Altres opcions del tècnic són el mateix Lucas i Álvaro Morata, que podria disposar de minuts davant el seu exequip.

* Juventus FC

Porteria

El mític Gianluigi Buffon, que amb 39 anys és un dels favorits de la pròxima Pilota d’Or, és el titular indiscutible. Neto Murara esperarà a la banqueta.

Defensa

Possiblement, la Vecchia Signora, que només ha encaixat tres gols en aquesta Champions League, compta amb la millor línia defensiva del món. La incògnita és si Massimiliano Allegri jugaria per la dreta amb Dani Alves, que podria avançar la seva posició, o Andrea Barzagli, mentre les altres demarcacions estarien ocupades per Alex Sandro a l’esquerra i els extraordinaris centrals Leonardo Bonucci i Giorgio Chiellini al mig. Altres homes dels que disposa el tècnic són Stephan Lichsteiner, Medhi Benatia, Daniele Rugani i Paolo de Ceglie.

Centre del camp

Miralem Pjanic i l’exmadridista Sami Khedira, si es recupera plenament de la seva lesió, són els màxims aspirants a ocupar el doble pivot d’Allegri, encara que també té oportunitats importants de ser titular Claudio Marchisio. Altres jugadors amb els que compta l’entrenador italià a la medul·lar són Mario Lemina, Kwadwo Asamoah, Stefano Sturaro i Tomás Rincón.

Davantera

Allegri acostuma a actuar amb tres mitges puntes, Alves o Juan Cuadrado a la dreta, Dybala, erigit en la gran estrella del conjunt piamontès, pel centre, però amb llibertat de moviments, i Mario Mandzukic, un davanter centre reciclat a la banda esquerra, a més d’un atacant nat, l’exjugador del Real Madrid Gonzalo Higüaín. En l’avantguarda també poden actuar Marko Pjaca i el jove Moise Kean.

Percentatge del Madrid: 50%.
Percentatge del Juventus: 50%.

A la foto, Pedja Mijatovic fa l’únic gol de la final de la Champions League de 1998, jugada entre els dos equips.