Ara fa tres anys, sense tenir
en compte el festival del bloc de Carlo Ancelotti en semifinals enfront el
Bayern de Munic, molts van recórrer a la sort per explicar la desena Copa
d’Europa del Real Madrid, aconseguida a la pròrroga contra l’Atlético de Madrid
arran que Ramos empatés al munit 93 (no crec que es pugui parlar de fortuna en
un fet tan repetit en la història de l’entitat espanyola). L’any passat, en la
consecució de l’onzena, després d’un nou triomf davant l’equip blanc-i-
vermell, aquell cop als penals, es va comentar que el conjunt de Zinedine
Zidane havia tingut molta sort amb els sortejos i no havia tingut grans
adversaris en tota la competició per aquest fet.
Aquest any, en què l’equip
blanc ha conquistat la dotzena i s’ha convertit en el primer club que assoleix
dues Lligues de Campions consecutives, des de què el trofeu rep aquest nom, no
hi pot haver cap tipus d’excuses per treure mèrits al títol, encara que,
evidentment, molts comentaran l’arbitratge en el matx de tornada dels quarts de
final contra el Bayern, al Santiago Bernabéu, en una eliminatòria en què, per
cert, els bavaresos van comptar amb dos penals a favor. Aquesta temporada el
Madrid, que ha realitzat un futbol brillant, ha deixat fora, com ja he dit, el
campió alemany, en quarts, amb un autèntica demostració de força a l’Allianz
Arena; va ser molt superior a un desconegut Atlético, en semifinals, i va
vèncer amb espectacle inclòs el Juventus a la final de Cardiff, marcant quatre
gols a una esquadra que, fins llavors, només n’havia encaixat tres en tot el
campionat.
Temporada històrica per a la
societat madridista, en un exercici en què ha guanyat també el campionat de
Lliga, la qual no assolia des de l’any 2012, en allò que ha estat un doblet
Lliga / Copa d’Europa que no obtenia des de l’any 1958, és a dir, des de feia
ja 59 anys. Tanmateix, el triplet Lliga / Copa / Copa d’Europa que han
conquistat FC Barcelona, en dues ocasions, i Celtic, Ajax, PSV Eindhoven,
Manchester United, Inter de Milà i Bayern, un cop cada un, se li segueix
resistint a l’entitat de Madrid, que va ser eliminada als quarts de final de la
Copa del Rei pel Celta. Aquesta és l’assignatura pendent que té entre cella i
cella el president Florentino Pérez, que finalment ha entès com funciona això
del futbol i ha deixat de basar-ho tot en fitxatges de galàctics.
Zidane ha comptat amb un onze
tipus format per Navas, Carvajal, Varane, Ramos, Marcelo, Modric, Casemiro,
Kroos, Isco, Benzema i Ronaldo, tenint també en compte una sensacional banqueta
formada per homes com Casilla, Danilo, Pepe, Nacho, Kovacic, Asensio, Lucas o
Morata, mentre Bale s’ha vist molt perjudicat per les lesions. Els millors
futbolistes blancs de la temporada han estat Carvajal, el capità Ramos, un fenomenal
Marcelo, un dosificat Ronaldo (foto), que ha acabat com un coet l’exercici, i,
molt especialment els centrecampistes Modric, Casemiro, Kroos i Isco. No
obstant, per mi el gran artífex de la campanya ha estat l’entrenador, que suma
ja, en només un any i mig, una Lliga, dues Champions, una Supercopa d’Europa i
un Mundial de Clubs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario