lunes, 11 de septiembre de 2017

LLIGUES EUROPEES: FRANÇA












El París Saint – Germain compta amb una plantilla espectacular, sobretot pel que fa al seu trident ofensiu format per Mbappé, Cavani i Neymar, però, malgrat ser l’inqüestionable favorit, no ho tindrà fàcil davant el Mònaco, vigent campió, a pesar de traspassar l’entitat del principat molts jugadors aquest estiu. En un segon pla, força distanciats, es troben Niça, Lió, Marsella i el Saint – Etienne d’Òscar Garcia.

AS Mònaco


Entrenador: Leonardo Jardim.
Estrella: Falcao.
Possible onze tipus: Subasic, Sidibé, Glik, Jemerson, Fabinho, Tielemans, Moutinho, Lemar, Ghezzal, Falcao i Jovetic.
Principals altes: Benaglio (VFB Wolfsburg), Kongolo (Feyenoord Rotterdam), Tielemans (RSC Anderlecht), Diakhaby (Stade Rennes), Ghezzal (Olympique Lió), Keita (SSC Lazio) i Jovetic (Inter Milà).
Principals baixes: Mendy (Manchester City), Bakayoko (Chelsea FC), Silva (Manchester City), Dirar (Galatasaray SK), Germain (Olympique Marsella) i Mbappé (París Saint – Germain).
A favor: per molts experts, l’equip que millor futbol va oferir a Europa la passada temporada.
En contra: el munt de vendes.
Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

París Saint – Germain

Entrenador: Unai Emery.
Estrella: Neymar.
Possible onze tipus: Areola, Alves, Marquinhos, Silva, Kurzawa, Verratti, Rabiot, Motta, Mbappé, Cavani i Neymar.
Principals altes: Alves (Juventus FC), Yuri (Real Sociedad), Mbappé (AS Mònaco) i Neymar (FC Barcelona).
Principals baixes: Maxwell (retirat), Krychowiak (West Bromwich Albion) i Matuidi (Juventus FC).
A favor: el nivell ofensiu.
En contra: els cromos no sempre guanyen títols.
Posició temporada 2016 / 2017: 2n.

A la foto, Neymar.

jueves, 7 de septiembre de 2017

L’ESTIU DEL BARÇA: EL JOC DELS DISBARATS











S’obre el mercat d’estiu amb Robert Fernández com a màxim responsable de la direcció tècnica i tres grans objectius: Hèctor Bellerín, Marco Verratti i Ousmane Dembelé.

Gerard Deulofeu torna a la institució blaugrana després de les cessions a Sevilla, Everton, dues vegades, i Milan.

El president Josep Maria Bartomeu, en plena obertura del mercat de fitxatges, situa Pep Segura com a principal executiu de la direcció tècnica, deixant Robert en un segon pla.

El Barça descarta la contractació de Bellerín, doncs no es vol pagar el que demana l’Arsenal per un jugador que va marxar de la Masia, i s’opta per Nelson Semedo, el pla B.

Malgrat els esforços de Verratti i el seu representant per fitxar pel club barcelonista, Nasser al Khelaifi, president del París Saint – Germain (PSG), no cedeix i el centrecampista italià canvia de mànager i roman a l’equip francès.   

Una vegada perduda la possibilitat de fitxar Verratti, un home de característiques molt semblants a les de l’enyorat Xavi Hernández, el Barça deixa de cercar un interior dret i posa el focus en Paulinho Bezerra, un migcampista físic, i Philippe Coutinho, un interior esquerre.

Apareixen els primers rumors sobre la marxa de Neymar da Silva al PSG.

El vicepresident esportiu Jordi Mestre assegura que l’atacant brasiler continuarà el Camp Nou en un 200%.

Gerard Piqué realitza un twit, en el qual adhereix una foto seva amb Neymar, amb un text en què diu: “Se queda !”.

Dies més tard, Piqué comenta que el twit era un desig i no una afirmació.

El PSG paga la clàusula de rescissió de Neymar.

Posteriorment, Piqué assegura que els futbolistes ja coneixien la decisió del davanter brasiler des de la boda de Leo Messi, que va tenir lloc a finals de juny.

Pel contrari, cap directiu en sabia res i la junta no s’assegura un recanvi abans que el conjunt francès pagui la clàusula.

Amb 222 milions d’euros a la caixa, els diferents clubs esperen el Barça amb un clara inflació pel que fa als futbolistes pretesos per la direcció tècnica blaugrana, en aquest cas el Borussia de Dortmund, pel que respecta a Dembelé, i el Liverpool, quant a Coutinho.

Paulinho és presentat com a nou integrant de la plantilla barcelonista després de pagar-se un alt preu, malgrat que el brasiler portava tres anys disputant la Lliga xinesa.

Bartomeu notifica la renovació de Messi.

Seguidament, es descobreix que l’astre argentí encara no ha signat cap contracte de continuïtat i que sembla que no vol atorgar-li la foto de l’acord al president.

Ernesto Valverde no compta amb Marlon Santos i demana la contractació d’un central, concretament la d’Íñigo Martínez, que compta amb una clàusula de rescissió relativament assequible.

El defensa basc continua a la Real Sociedad i es rumoreja que no arriba al Camp Nou per la disconformitat de Javier Mascherano, íntim amic de Messi.

La direcció tècnica, potser condicionada per Bartomeu, espantat després del parcial de 5 a 1 favorable al Real Madrid a la Supercopa d’Espanya, reactiva la recerca d’un interior dret i l’elegit és Jean – Michel Seri.

Barça, Niça i Seri arriben a un total acord, però, a última hora, els tècnics desestimen el fitxatge del centrecampista ivorià, segurament perquè Valverde no el volia.

Després de la contundent derrota a la Supercopa, Segura comenta que tant Coutinho com Dembelé estan molt a prop de fitxar.

Dembelé, expedientat pel Dortmund per indisciplina, es converteix en el fitxatge més car de la història del FC Barcelona i en el segon en línies generals, només per darrere del de Neymar pel PSG.

A una setmana de tancar-se el mercat estival, Robert assegura que arribarà un nou jugador (Coutinho) i probablement un altre (Ángel di María).

Finalment, el club no fa cap altra incorporació.

El club català és incapaç de trobar una sortida per als transferibles André Gomes i Arda Turan, malgrat que per al portuguès presumptament arriben a l’oficina bones ofertes,

Roda de premsa d’Albert Soler, director executiu, i Robert sense cap autocrítica i donant la culpa dels fracassos a la inflació.

Per difícil que sigui de creure, encara no ha dimitit ningú.

A la foto, Soler i Robert en roda de premsa.

miércoles, 6 de septiembre de 2017

LLIGUES EUROPEES: ITÀLIA











El Juventus, que ha guanyat les últimes 6 edicions de l’Scudetto, torna a sortir com a gran favorit, però l’entitat de Torí comptarà amb la competència del regular Roma, que ha fitxat l’exsevillista Monchi com a director tècnic; el Nàpols, potser el bloc italià que millor futbol ofereix, i el Milan, que, de la mà del nou propietari xinès, sembla que es pot apuntar a la lluita pel títol, en la qual difícilment entrarà l’Inter de Milà.

Juventus FC

Entrenador: Massimiliano Allegri.
Estrella: Dybala.
Possible onze tipus: Buffon, Lichsteiner, Barzagli, Chiellini, Álex Sandro, Pjanic, Khedira, Cuadrado, Dybala, Mandzukic i Higüaín.
Principals altes: De Sciglio (AC Milan), Höwedes (FC Schalke), Matuidi (París Saint – Germain), Bernardeschi (Fiorentina AC) i Costa (Bayern Munic).
Principals baixes: Alves (París Saint – Germain), Bonucci (AC Milan), Rincón (AC Torino) i Lemina (Southampton FC).
A favor: mantenir Dybala a Torí.
En contra: un clima enrarit des de la derrota a la final de la Lliga de Campions contra el Real Madrid.
Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

AS Roma

Entrenador: Eusebio di Francesco.
Estrella: Nainggolan.
Possible onze tipus: Lobont, Karsdorp, Moreno, Fazio, Kolarov, Perotti, De Rossi, Strootman, Nainggolan, El Sharaawy i Dzeko.
Principals altes: Karsdorp (Feyenoord Rotterdam), Moreno (PSV Eindhoven), Kolarov (Manchester City), Gonalons (Olympique Lió), Defrel (US Sassuolo) i Schick (UC Sampdoria).
Principals baixes: Rüdiger (Chelsea FC), Totti (retirat) i Salah (Liverpool FC).
A favor: el fet que hagi fitxat Monchi Rodríguez, potser l’únic director tècnic amb caràcter d’estrella.
En contra: li manca pujar l’últim esglaó, el més complicat.
Posició temporada 2016 / 2017: 2n.

SSC Nàpols

Entrenador: Maurizio Sarri.
Estrella: Hamsik.
Possible onze tipus: Reina, Hysaj, Albiol, Koulibaly, Maggio, Giaccherini, Hamsik, Zielinski, Insigne, Mertens i Milik.
Principals altes: Maksimovic (AC Torino).
Principals baixes: -.
A favor: un joc ofensiu i atractiu.
En contra: a penes s’ha reforçat aquest estiu.
Posició temporada 2016 / 2017: 3r.

AC Milan

Entrenador: Vincenzo Montella.
Estrella: Bonucci.
Possible onze tipus: Donnaruma, Conti, Musacchio, Bonucci, Rodríguez, Bonaventura, Biglia, Montolivo, Kalinic, Silva i Suso.
Principals altes: Conti (Atalanta Bergamo), Musacchio (Vila-real CF), Bonucci (Juventus FC), Rodríguez (VFL Wolfsburg), Biglia (SSC Lazio), Çalhanoglu (Bayer Leverkusen), Kessié (Atalanta Bergamo), Kalinic (Fiorentina AC) i Silva (FC Porto).
Principals baixes: De Sciglio (Juventus FC), Deulofeu (FC Barcelona), Niang (AC Torino) i Bacca (Vila-real CF).
A favor: els fitxatges, amb el del central Bonucci al capdavant.
En contra: força anys allunyat de l’elit italiana i europea.
Posició temporada 2016 / 2017: 6è.

Inter Milà

Entrenador: Stefano Pioli.
Estrella: Icardi.
Possible onze tipus: Handanovic, Cancelo, Miranda, Ranocchia, Di Ambrosio, Valero, Perisic, Brozovic, Candreva, Icardi i Éder.
Principals altes: Cancelo (València CF), Valero (Fiorentina AC) i Vecino (Fiorentina AC).
Principals baixes: Kondogbia (València CF) i Banega (Sevilla FC).
A favor: la consistència del centre del camp.
En contra: un club que no aixeca el cap des del triplet de l’any 2010.
Posició temporada 2016 / 2017: 7è.

A la foto, Bonucci. 

GRANS ESPORTISTES DE LA HISTÒRIA: NICK FALDO
















Esport: Golf.
País: Anglaterra.
Dècada estel·lar: 90.
Principals triomfs: 3 Open Britànic i 3 Masters d’Augusta.
El millor: un decenni dels 90 estel·lar.
El pitjor: potser la història no l’ha deixat a l’altura d’altres mites.

El jugador anglès Nick Faldo va ser segurament, juntament amb l’espanyol Severiano Ballesteros, el millor especialista del Golf durant els últims dos decennis del segle XX, quan per exemple va guanyar 6 majors, 3 cops el Masters d’Augusta i 3 vegades més el British Open. Tanmateix, malgrat ser un dels mites d’aquest esport, Faldo no és recordat com altres llegendes com Jack Niklaus, Tom Watson o el més recent Tiger Woods.

martes, 5 de septiembre de 2017

LLIGUES EUROPEES: ALEMANYA











El Bayern de Munic, que ha assolit les últimes 5 edicions de la Bundesliga, continua sent l’únic favorit per aconseguir endur-se el títol. El seu màxim rival serà el Borussia de Dortmund, que porta unes temporades molt irregulars, mentre les grans revelacions de la campanya passada, el Red Bull Leipzig, segon classificat, i el Hoffenheim, és una incògnita si seran capaços de repetir un exercici tan esplèndid.

Bayern Munic

Entrenador: Carlo Ancelotti.
Estrella: Lewandowski.
Possible onze tipus. Neuer, Süle, Hummels, Martínez, Alaba, James, Thiago, Vidal, Robben, Lewandowski i Müller.
Principals altes: Süle (TSG Hoffenheim), Rudy (TSG Hoffenheim), Tolisso (Olympique Lió), James (Real Madrid) i Gnabry (Werder Bremen).
Principals baixes: Lahm (retirat), Batstuber (VFB Stuttgart), Alonso (retirat), Renato (Swansea City) i Costa (Juventus FC). 
A favor: una plantilla molt superior a la dels rivals.
En contra: les retirades de Lahm i Alonso.
Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

Borussia Dortmund

Entrenador: Peter Dost.
Estrella: Aubameyang.
Possible onze tipus. Bürki, Piszczek, Bartra, Subotic, Guerreiro, Pulisic, Sahin, Castro, Iarmolenko, Aubameyang i Reus.
Principals altes: Toljan (TSG Hoffenheim), Dahoud (Borussia Mönchenglabdach), Philipp (SC Friburg) i Iarmolenko (Dinamo Kiev).
Principals baixes: Ginter (Borussia Mönchenglabdach), Binder (Bayer Leverkusen), Mor (RC Celta) i Dembelé (FC Barcelona).  
A favor: retenir el gabonès Aubameyang.
En contra: el traspàs de Dembelé al Barça.
Posició temporada 2016 / 2017: 3r.

A la foto, James Rodríguez.

lunes, 4 de septiembre de 2017

LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA












Chelsea, actual campió; Manchester City i Manchester United són els principals favorits per conquistar la Premier League, a la qual també opten, en un esglaó més baix, Tottenham Hotspur, Liverpool i Arsenal, que per primer cop en molts anys no disputarà la Champions League. Altres clubs a tenir en compte són el Leicester City, el sorprenent vencedor de l’any 2016, i l’Everton de Ronald Koeman.

Chelsea FC

Entrenador: Antonio Conte.
Estrella: Hazard.
Possible onze tipus: Courtois, Azpilicueta, David Luiz, Cahill, Alonso, Kanté, Fàbregas, Hazard, Willian, Pedro i Morata.
Principals altes: Rüdiger (AS Roma), Drinkwater (Leicester City), Bakayoko (AS Mònaco) i Morata (Real Madrid).
Principals baixes: Terry (Aston Villa) i Matic (Manchester United).
A favor: un equip molt compensat.
En contra: el cas Diego costa.
Posició temporada 2016 / 2017: 1r.

Tottenham Hotspur

Entrenador: Mauricio Pochettino.
Estrella: Kane.
Possible onze tipus: Lloris, Rose, Anderweireld, Vertonghen, Sánchez, Wanyama, Dier, Alli, Eriksen, Kane i Llorente.
Principals altes: Aurier (País Saint – Germain), Sánchez (AFC Ajax) i Llorente (Swansea City).
Principals baixes: Walker (Manchester City).
A favor: segon classificat les dues últimes temporades.
En contra: més de mig segle sense guanyar el campionat.
Posició temporada 2016 / 2017: 2n.

Manchester City

Entrenador: Pep Guardiola.
Estrella: Agüero.
Possible onze tipus: Ederson, Walker, Stones, Otamendi, Mendy, De Bruyne, Fernandinho, Bernardo Silva, Agüero, Gabriel Jesus i David Silva.
Principals altes: Ederson (Benfica SL), Walker (Tottenham Hotspur), Danilo (Real Madrid), Mendy (AS Mònaco) i Bernardo Silva (AS Mònaco).
Principals baixes: Hart (West Han United), Zabaleta (West Ham United), Clichy (Basaksehir FK), Sagna (sense equip), Kolarov (AS Roma), Fernando (Galatasaray SK),  Navas (Sevilla FC), Nolito (Sevilla FC) i Iheanacho (Leicester City).
A favor: malgrat la no arribada d’Alexis Sánchez, l’entitat d’el Etihad s’ha reforçat força.
En contra: la pressió per a Guardiola serà màxima.
Posició temporada 2016 / 2017: 3r.

Liverpool FC

Entrenador: Jürgen Klopp.
Estrella: Coutinho.
Possible onze tipus. Mignolet, Clyne, Lovren, Matip, Moreno, Milner, Oxlade – Chamberlain, Lallana, Coutinho, Firmino i Mané.  
Principals altes: Oxlade – Chamberlain (Arsenal FC) i Salah (AS Roma).
Principals baixes: Leiva (SSC Lazio).
A favor: tornar a la Lliga de Campions.
En contra: la reacció de Coutinho, arran del seu frustrat fitxatge pel Barça, és una incògnita.
Posició temporada 2016 / 2017: 4t.

Arsenal FC

Entrenador: Arséne Wenger.
Estrella: Sánchez.
Possible onze tipus: Cech, Bellerín, Mustafi, Koscielny, Monreal, Ramsey, Wilshere, Xhaka, Özil, Sánchez i Giroud.
Principals altes: Kolasinac (FC Schalke) i Lacazette (Olympique Lió).
Principals baixes: Oxlade – Chamberlain (Liverpool FC) i Pérez (Deportivo Coruña).
A favor: la permanència de Sánchez.
En contra: malgrat les 3 Cups guanyades els darrers 4 anys, és un equip en clara decadència.
Posició temporada 2016 / 2017: 5è.

Manchester United

Entrenador: José Mourinho.
Estrella: Pogba.
Possible onze tipus: De Gea, Valencia, Bailly, Blind, Darmian, Herrera, Fellaini, Pogba, Mkhitarian, Rashford i Lukaku.
Principals altes: Lindelöf (Benfica SL), Matic (Chelsea FC) i Lukaku (Everton FC).
Principals baixes:  Rooney (Everton FC) i Januzaj (Real Sociedad).
A favor: després d’un any de transició, Mourinho sembla haver fet seu el conjunt d’Old Trafford.
En contra: un bloc molt més físic que no pas tècnic.
Posició temporada 2016 / 2017: 6è.

A la foto, Álvaro Morata.

domingo, 3 de septiembre de 2017

LES MEDALLES DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA A BARCELONA 1992: OR DEL 470 MASCULÍ (VELA)
















L’alacantí Kiko Sánchez Luna i el mallorquí Jordi Calafat van obtenir una de les cinc medalles que la delegació olímpica espanyola de Vela va aconseguir en els Jocs de Barcelona, concretament l’or en la classe 470, la mateixa categoria en què Theresa Zabell i Patricia Guerra també van pujar al lloc més alt del podi.

Sánchez Luna, que realitzava les tasques de patró, i Calafat van tenir durant la totalitat de les regates una regularitat extraordinària i pràcticament van liderar la classificació des del primer a l’últim dia de competició. La parella espanyola va precedir les dels Estats Units i Estònia, que van completar el podi.

La classe 470 ha estat molt prolífica per a la Vela olímpica espanyola, doncs, abans del doble or de Barcelona, el càntabre Antonio Gorostegui i el català Pere Millet van guanyar la plata a Mont-real 1976 i els canaris Luis Doreste, or a Barcelona en Flying Dutchman, i Roberto Molina van assolir el primer lloc a Los Angeles 1984, mentre quatre anys després dels Jocs a la ciutat Comtal, Zabell i la catalana Begonya Via Dufresne es van endur el campionat a Atlanta 1996.