domingo, 21 de enero de 2018

ELS CAMPIONS D’HIVERN DE LES PRINCIPALS LLIGUES EUROPEES












Si no hi ha cap sorpresa en la segona volta de les diferents competicions, els campionats de Lliga d’Espanya, Anglaterra, Alemanya i França semblen pràcticament sentenciats en favor de, respectivament, FC Barcelona, Manchester City, Bayern de Munic i París Saint – Germain. Teòricament, només resta emoció a Itàlia, amb la lluita entre l’actual líder Nàpols, el vigent campió Juventus i el renascut Inter de Milà.

FC Barcelona

Entrenador: Ernesto Valverde (foto).
Jugador més destacat: Leo Messi.
El millor: el miracle de Valverde.
El pitjor: les lesions d’Ousmane Dembélé.

Manchester City

Entrenador: Pep Guardiola.
Jugador més destacat: Sergio Agüero.
El millor: aquest cop si, Guardiola ha aconseguit introduir els seus mètodes al club de Manchester.
El pitjor: els problemes extra-esportius de David Silva.

Bayern Munic

Entrenadors: Carlo Ancelotti i Jupp Heynckes.
Jugador més destacat: Roman Lewandowski.
El millor: la fiabilitat del veterà Heynckes.
El pitjor: el cessament d’Ancelotti.

SSC Nàpols

Entrenador: Maurizio Sarri.
Jugador més destacat: Marek Hamsik.
El millor: els arriscats mètodes de Sarri triomfen al San Paolo..
El pitjor: l’eliminació a la fase de grups de la Champions League.

París Saint – Germain

Entrenadors: Unai Emery.
Jugador més destacat: Neymar da Silva.
El millor: el trident ofensiu format per Kylian Mbappé, Edison Cavani i Neymar.
El pitjor: la polèmica entre Cavani i Neymar.

jueves, 18 de enero de 2018

LES 10 CLAUS DE LA CRISI DEL REAL MADRID











El Real Madrid, després d’una de les millors temporades de la seva història, i n’ha tingut un munt d’excel·lents; d’haver guanyat la seva tercera Lliga de Campions en quatre anys i d’haver humiliat el FC Barcelona en la Supercopa d’Espanya, ha realitzat una de les pitjors primeres voltes del campionat de Lliga que se li recorden. El bloc de Zinedine Zidane, al qual li resta un encontre per disputar, és quart a la classificació a 19 punts del líder, el Barça, que el passat desembre va vèncer 0 a 3 al Santiago Bernabéu.

Les 10 causes poden ser les següents:

L’autocomplaença. Tal com li va succeir al Barça de Frank Rijkaard i Ronaldinho la temporada 2006 / 2007, després de guanyar, igualment, el doblet Lliga / Champions League, és possible que el Madrid hagi entrat en un període d’aburgesament i autocomplaença o, com diria Pep Guardiola, de tenir la “panxa plena”.

Cristiano Ronaldo (foto) es troba en la recta final de la seva carrera. L’estrella portuguesa, cinc vegades guanyador de la Pilota d’Or, és encara un home fonamental, però sembla que ja no pot jugar un gran número de partits al llarg d’una temporada (l’any passat va ser decisiu a la Lliga de Campions després que Zidane el dosifiques sovint al campionat de Lliga) i, a l’haver perdut velocitat i potència, ha d’actuar com a davanter centre. El jugador de Madeira només ha fet quatre gols en tota la primera volta, per exemple cinc menys que el blaugrana Paulinho.

La BBC clarament en crisi. Gareth Bale, el fitxatge més car de la història madridista, segueix sense donar el salt que s’esperava d’ell, mentre continua tenint problemes amb les lesions; Karim Benzema es troba en un alarmant baix estat de forma i és la diana preferida dels seguidors del Bernabéu alhora d’expressar les seves crítiques i Ronaldo, com ja he dit, sembla en la part final de la seva carrera d’elit.

Futbolistes força veterans. El capità Sergio Ramos, Marcelo, Luka Modric, Toni Kroos, Benzema i Ronaldo, tots ells titulars, són homes que ja han superat la trentena o es troben a prop d’ella.

La baixa forma dels centrecampistes. La temporada anterior, Casemiro, Modric, Kroos i Isco, amb la col·laboració de Marco Asensio, van formar el millor centre del camp del món i, fins i tot, es va comparar aquesta medul·lar amb el mig camp estel·lar del Barça de Guardiola, amb Sergio Busquets, Xavi Hernández i Andrés Iniesta. En aquesta campanya, l’estat de forma de jugadors com Modric i Kroos és preocupant.

L’estancament dels joves valors. Futbolistes com Dani Carvajal, Raphaël Varane, Nacho Fernández, Isco, Asensio i Lucas Vázquez, homes bàsics l’any passat, sobretot alhora d’efectuar rotacions, semblen haver-se estancat en la seva progressió, mentre Borja Mayoral encara no està prou madur per donar descans als davanters titulars.

Les baixes. Les marxes de futbolistes com Pepe, Mariano Díaz i, molt especialment, Álvaro Morata estan afectant força l’equip de Zidane i fa pensar que el nivell general de la plantilla blanca ha descendit clarament.

Sense altes importants. El Madrid només va fitxar dos joves valors l’estiu passat: Theo Hernández i Dani Ceballos, després de guanyar-li la partida al Barça, doncs el club català estava també molt interessat en els dos jugadors. Ni el lateral ni tampoc el centrecampista a penes han comptat per a l’entrenador.

La pèrdua de credibilitat de Zidane. És possible que la plantilla blanca estigui deixant de creure amb el tècnic francès, com el seu dia va succeir al Camp Nou amb Rijkaard.

La relació entre Florentino Pérez i Zidane. Es comenta que el president mai ha confiat totalment amb l’entrenador francès, malgrat que aquest, només en dos anys, ha assolit una Lliga, una Supercopa d’Espanya, dues Lligues de Campions, dues Supercopes d’Europa i dos Mundials de clubs. La idea original de Pérez sembla que no era una altra de què fos un tècnic de transició i la impressió és que ara el seu objectiu és el preparador argentí del Tottenham Hotspur Mauricio Pochettino, que podria arribar acompanyat de Harry Kane, el golejador dels londinencs. 

miércoles, 17 de enero de 2018

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL DE RÚSSIA 2018 (18): JAPÓ












El combinat de l’Extrem Orient és una de les seleccions que més ha evolucionat els últims temps, a més a més amb la pràctica d’un futbol atractiu i de toc, però al conjunt japonès li resta pujar un esglaó més que només s’aconsegueix superar amb quelcom que encara no té el conjunt asiàtic: mentalitat guanyadora.

El gran objectiu del Japó en la pròxima Copa del Món de Rússia, doncs, serà assolir aquesta competivitat necessària per superar els partits més importants i decisius, i poder, d’aquesta manera, superar per primer cop en la seva història uns vuitens de final del torneig, fita que ni tan sols va poder aconseguir l’any 2002, quan va organitzar el Mundial amb Corea del Sud.

El seleccionador, el bosnià Vahid Halilhodzic, compta amb un planter de força qualitat format per molts homes que juguen en les principals cinc lligues europees: Kawashima (FC Metz), Nagatomo (Inter Milà), Yoshida (Southampton FC), Hiroki Sakai (Olympique Marsella), Gotoku Sakai (Hamburg SV), el capità Hasebe (Eintracht Frankfurt), Shibasaki (CD Getafe), Haraguchi (Hertha Berlín), Osako (FC Colònia), Inui (SD Eibar), Asano (VFB Stuttgart), Muto (FC Magúncia) i les seves dues figures: Kagawa (Borussia Dortmund) i Okazaki (Leicester City).

A la foto, Kagawa. 

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: CR FLAMENGO
















Lliga: brasilera.

Estadi: Ilha do Urubú.

Uniforme: samarreta vermella amb una franja negra i pantalons blancs.

Títols estatals: 34 Campionats Carioques, 1 Torneig Rio – Sao Paulo, 20 Campionats Guanabara, 8 Campionats de Rio, 5 Lligues brasileres, 3 Copes brasileres, 2 Copes de Campions brasileres i 1 Copa de la Unió brasilera. 

Títols internacionals: 1 Copa Libertadores, 1 Copa Mercosur, 1 Copa d’Or i 1 Copa Intercontinental.

Els millors entrenadors de la seva història: Cláudio Coutinho, Vanderlei Luxemburgo i Mário Zagallo.

Els millors jugadors de la seva història: Dida Alves, Everton Cardoso, José Kléberson, Júnior Gama, Leandro Ferreira, Romário da Souza, Tita Queiroz, Zico Antunes i Zinho de Oliveira.

El millor: l’època de Zico.

El pitjor: podria comptar amb més Libertadores al seu palmarès. 

martes, 16 de enero de 2018

ADÉU AL JEFECITO











L’estiu de l’any 2010, Javier Mascherano va fitxar pel FC Barcelona procedent del Liverpool FC, el mateix club del qual també va arribar l’any 2014 Luis Suárez i de qui acabar de venir Philippe Coutinho. En principi, l’argentí venia per substituir Yaya Touré, que havia estat contractat pel Manchester City, i donar descans a Sergio Busquets en la demarcació de mig centre.

Tanmateix, Mascherano, perjudicat per l’estil utilitzat per Pep Guardiola, no es va adaptar a la posició i va tenir dificultats per fer-se amb un lloc en els onzes del tècnic de Santpedor, fins que l’actual entrenador del Manchester City, després de fracassar l’opció de Busquets, el va situar com a central, demarcació en què ha triomfat de manera espectacular, compensant la seva baixa estatura amb lluita, garra, posicionament i velocitat.

Ara, després del fitxatge del central colombià Yerry Mina, procedent del Palmeiras, Mascherano podrà complir el seu desig de marxar al futbol xinès, concretament al Hebei. El futbolista argentí, durant els seus set anys i mig de gran regularitat al Camp Nou, on ha coincidit amb els preparadors Guardiola, Tito Vilanova, Tata Martino, Luis Enrique Martínez i Ernesto Valverde, ha assolit 4 Lligues, 4 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs.   

lunes, 15 de enero de 2018

ES RETIRA EL MILLOR PORTER DE LA HISTÒRIA DEL FC BARCELONA
















És molt difícil dir qui ha estat el millor jugador de la història d’un club, així com el millor porter, defensa, centrecampista o davanter, doncs és molt complicat comparar diferents èpoques del futbol.

Pel que fa a la demarcació de porter, el FC Barcelona n’ha tingut grans especialistes, com Ricardo Zamora, encara que el Diví va estar poc temps a l’entitat; Ferenc Platko, a qui Rafael Alberti va dedicar un poema;  el mític Antoni Ramallets, Salvador Sadurní, l’estimat Javier Urruti o Andoni Zubizarreta. Tanmateix, molts opinen que Víctor Valdés, que fa pocs dies va anunciar la seva retirada, ha estat el millor, encara que Marc André ter Stegen, si continua amb el seu actual rendiment, el podria superar.

Els orígens de Valdés no van ser senzills, doncs, després de debutar a primera divisió amb Louis van Gaal, quan l’entrenador holandès el va tornar al filial, es va rebel·lar, negant-se a actuar de nou amb el conjunt B. Posteriorment, Radomir Antic i Frank Rijkaard el van convocar de nou per al primer equip, però va tenir certs problemes amb el sempre exigent públic del Camp Nou, circumstància que va superar gràcies a la seva principal virtut: el caràcter.

En la carrera del meta de Gavà hi va haver un abans i un després de la final de la Champions League disputada l’any 2006 a l’estadi Saint – Denis de París, que el Barça li va guanyar a l’Arsenal. Valdés va realitzar un partit excel·lent i va salvar vàries ocasions de gol dels atacants del conjunt anglès, entre ells les del seu futur company Thierry Henry.

Posteriorment, Víctor va ser un dels homes clau del gran Barça de Pep Guardiola, sens dubte, un dels millors blocs de la història del futbol, i va continuar sent important en l’accidentada etapa del desaparegut Tito Vilanova, però, en la campanya de Gerardo Tata Martino, l’arquer de Gavà va anunciar la seva marxa del club català, poc abans de patir una gravíssima lesió en un matx al Camp Nou contra el Celta. Valdés va assolir amb el Barça 6 campionats de Lliga, 2 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs.

Després de la seva lesió, el Mònaco, amb qui havia arribat a un acord, va trencar el pacte i va fitxar al cap d’un mesos pel Manchester United, on va jugar molt poc i va tenir de nou problemes amb Van Gaal. El club anglès el va cedir a l’Standard de Lieja, amb el qual va guanyar una Copa belga, i va acabar la seva carrera esportiva al Middlesbrough, amb qui no va poder evitar el descens de categoria. 

jueves, 11 de enero de 2018

LES SELECCIONS CLASSIFICADES PER AL MUNDIAL DE RÚSSIA 2018 (17): COREA DEL SUD












El conjunt asiàtic s’ha classificat, de manera ininterrompuda, per a totes les Copes del Món des del Mundial de Mèxic 1986 (abans havia estat també present a Suïssa 1954), fet que només han pogut superar les seleccions de Brasil, Alemanya, Argentina i Espanya. Per tant, estem parlant de tot un clàssic del torneig.

Tanmateix, l’equip sud-coreà mai ha brillat en les múltiples Copes del Món en què ha participat, amb l’excepció del certamen celebrat l’any 2002, que va organitzar juntament amb el Japó i en el qual va arribar a les semifinals de la mà del tècnic holandès Gus Hiddink, encara que els arbitratges a vuitens de final, contra Itàlia, i a quarts de final, davant Espanya, van ser molt polèmics.

El seleccionador Shin Tae Yong compta amb força futbolistes que actuen en lligues del continent europeu, com són els casos de Ki Seung Yueng (Swansea City), Koo Ja Cheol (Augsburg FC), Kwon Chang Hoon (Dijon FC), Lee Chung Yong (Crystal Palace), Ji Dong Won (Augsburg FC), Hwang Hee Chan (Red Bull Salzburg) i Son Heung Min (Tottenham Hotspur), la gran estrella del bloc coreà.

A la foto, Son Heung Min.