LES LLIGUES EUROPEES: ANGLATERRA

Campió actual: Liverpool FC.

Club amb més títols: Manchester United (20).

Favorits: Chelsea FC (Frank Lampard), Liverpool FC (Jürgen Klopp) i Manchester City (Pep Guardiola).

Altres equips a tenir en compte: Arsenal FC (Mikel Arteta), Leicester City (Brendan Rodgers), Manchester United (Ole Gunnar Solskjaer) i Tottenham Hotspur (José Mourinho).

Principal estrella: Mohamed Salah (Liverpool FC).

Màxim anotador del campionat anterior: Jamie Vardy (Leicester City).

Possible revelació: Mason Greenwood (Manchester City).

Principal novetat del torneig:  Timo Werner (Chelsea FC).

Altres futbolistes importants: Virgil van Dijk (Liverpool FC), Kevin de Bruyne (Manchester City) i Harry Kane (Tottenham Hotspur).

El millor:

- L’aferrissada lluita que es preveu entre Liverpool i Manchester City pot tenir un tercer aspirant en el reforçadíssim Chelsea.

- La confiança que li poden donar a l’Arsenal d’Arteta el títols de la Cup i la Community Shield.

- El retorn a la Premier League de l’històric Leeds United, entrenat per l’argentí Marcelo Bielsa.

El pitjor:

- El Manchester United sembla que segueix sumit en la seva pitjor crisi de les últimes tres dècades.

- La sensació que Guardiola aquest any es podria jugar el seu futur a al – Etihad.

- La constatació que els millors dies de Mourinho ja van passar fa temps.

A la foto, Werner.
 

LES LLIGUES EUROPEES: ESPANYA

 

Campió actual: Real Madrid.

Club amb més títols: Real Madrid (34).

Favorits: FC Barcelona (Ronald Koeman) i Real Madrid (Zinedine Zidane).

Altres equips a tenir en compte: Atlético Madrid (Diego Simeone) i Sevilla FC (Julen Lopetegui).

Principal estrella: Leo Messi (FC Barcelona).

Màxim anotador del campionat anterior: Leo Messi (FC Barcelona).

Possible revelació: Ansu Fati (FC Barcelona).

Principal novetat del torneig: Felipe Coutinho (FC Barcelona).

Altres futbolistes importants: Luka Modric (Real Madrid), Antoine Griezmann (FC Barcelona) i Karim Benzema (Real Madrid).

El millor:

- La permanència de Messi al Camp Nou.

- Ronald Koeman sembla un dels pocs homes capaços d’aixecar aquest Barça.

- La igualtat entre Real Madrid i Barça en la lluita pel títol.

El pitjor:

- El desgavell esportiu i institucional que viu el Barça.

- El calvari amb les lesions del madridista Eden Hazard.

- L’absència d’un històric com el RCD Espanyol, descendit a segona divisió.

A la foto, Benzema.

EL PERÍODE LUIS SUÁREZ AL FC BARCELONA (I 3): LA DECADÈNCIA

 

No podem dir, ni molt menys, que els últims tres anys de Luis Suárez el Camp Nou hagin estat negatius, ni en el pla personal, doncs l’uruguaià ha seguit fent gols amb freqüència i s’ha convertit en el tercer màxim anotador en la història del club català, només per darrere del seu amic Leo Messi i César Rodríguez, ni tampoc en el col·lectiu, doncs el Barça va aconseguir el doblet Lliga / Copa del Rei l’any 2018 i va repetir el títol de Lliga l’any 2019, tots aquests èxits amb Ernesto Valverde com a entrenador.

Tanmateix, durant aquestes darreres tres temporades, i també les dues anteriors, és a dir, durant cinc anys, Luis no ha marcat cap gol a la Champions League com a visitant, mentre s’ha servit de l’amistat íntima amb Messi, presumptament, per jugar tots els partits, fins i tot quan no ha estat en un nivell acceptable de forma, i per impedir el fitxatge del davanter madrileny Álvaro Morata, desitjat per Valverde i que va acabar a l’Atlético de Madrid, sense oblidar que va participar en les humiliacions europees de París, Torí, Roma, Liverpool i Lisboa  o que va deixar de pressionar els defenses contraris, malgrat comptar amb unes condicions òptimes per fer-ho, tenint en compte igualment que va ser un dels futbolistes que més es va distingir per menysprear Quique Setién.

A la foto, el davanter uruguaià en el desastre de Lisboa.

LA IMPORTÀNCIA DE LA CONDICIÓ FÍSICA

 

Molts analistes futbolístics, tal com va fer el migcampista xilè Arturo Vidal poc abans de marxar del Camp Nou i fitxar per l’Inter de Milà, asseguren que el futbol ha evolucionat i que el sistema característic del FC Barcelona les últimes tres dècades, el qual Johan Cruyff va importar des d’Holanda i que va perfeccionar el seu deixeble Pep Guardiola, ja no serveix, entre altres raons, perquè els contraris se’l coneixen de memòria.

Jo sempre he defensat que l’anomenat ADN Barça és imparable sempre i quan es reuneixin alguns requisits, com per exemple que es tinguin els futbolistes adequats, entre els quals no es trobaria precisament Vidal; que els jugadors estiguin disposats a posar-lo en pràctica, cosa que no va succeir durant el curt i trist període d’entrenador de Quique Setién, i, un punt bàsic i primordial, comptar amb una bona i òptima condició física.

Ronald Koeman (foto), de qui es diu que s’ha distanciat molt de les idees de Cruyff, ha aconseguit un important nivell físic de la plantilla del Barça, circumstància que fa cinc anys va ser bàsica per conquistar amb Luis Enrique Martínez el triplet i que tan es va trobar a faltar durant els períodes d’Ernesto Valverde o sobretot el mateix Setién.

Gràcies al bon estat de forma actual dels jugadors barcelonistes, aquests són capaços, per exemple, de pressionar intensament els rivals després de perdre la pilota o de moure aquesta amb velocitat. Això si, crec que seria bo, a diferència del que ha fet en les tres primeres jornades de Lliga, que Koeman rotés una mica la plantilla. 

EL PERÍODE DE LUIS SUÁREZ AL BARÇA (2): UN TRIDENT DE SOMNI AMB MESSI I NEYMAR

 

La primera temporada de Luis Suárez al FC Barcelona, l’exercici 2014 / 2015, que també va ser l’inicial com a entrenador del club de Luis Enrique Martínez, va acabar amb el segon triplet Lliga / Copa del Rei / Champions League en la història de la institució catalana. En aquell gran èxit va ser decisiu el trident ofensiu que van formar l’atacant uruguaià, Leo Messi i Neymar da Silva.

La següent campanya, en la qual Suárez va assolir el trofeu Pichichi i també la Bota d’Or, el Barça va aconseguir de nou la Lliga i la Copa del Rei, però el bloc de Luis Enrique va caure als quarts de final de la Lliga de Campions davant l’Atlético de Madrid de Diego Simeone, que ja havia deixat fora el conjunt català dos anys abans en idèntica eliminatòria.

La situació va empitjorar força durant la temporada 1916 / 1917, l’última del tècnic asturià, en què el bloc barcelonista només va guanyar la Copa del Rei i va rebre dues sonores pallisses a la Champions League, la primera contra el París Saint – Germain (PSG) al Parc dels Prínceps de la capital francesa, que l’equip blaugrana va poder remuntar espectacularment al Camp Nou, i la segona davant el Juventus a Torí, aquesta irreversible.

L’estiu de 2017 hi va tenir lloc la bomba Neymar, quan el brasiler va fitxar pel PSG, que va pagar al Barça la seva clàusula de rescissió. El trident ja era història.

A La foto, Suárez, Messi i Neymar amb el trofeu de la Lliga de Campions a l’estadi Olímpic de Berlín.

RONALD KOEMAN: UN SÍMBOL DEL FC BARCELONA

 

Com molt bé comentava l’admirat i veterà periodista Lluís Canut el passat dilluns a les pàgines del Mundo Deportivo, els darrers dies algunes persones, entre les quals el presidenciable Víctor Font, han criticat amb força Ronald Koeman (foto), un símbol del FC Barcelona, quan segurament una part d’elles eren molt petites o ni tan sols havien nascut quan l’holandès triomfava al Camp Nou com a futbolista,

Entre les principals dades de Koeman com a jugador, en podríem destacar les següents:

Al marge del Barça.

- Guanyar el triplet Eredivisie / Copa / Copa d’Europa amb el PSV Eindhoven l’any 1988, en un grup entrenat pel llavors desconegut Gus Hiddink.

- Per completar un 1988 meravellós, es va proclamar campió de l’Eurocopa d’Alemanya amb la selecció holandesa, dirigida pel llegendari i veterà Marinus Michels i sent la principal estrella del combinat taronja amb Frank Rijkaard, Ruud Gullit i Marco van Basten.

- Jugar en els tres grans clubs holandesos, Ajax, PSV i Feyenoord.

Amb el Barça.

- Sis anys al club com a futbolista, des de 1989 fins 1995.

- Un brillant palmarès amb quatre Lligues, una Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, una Copa d’Europa i una Supercopa d’Europa.

- Autor del gol més important de la història del club, el que va donar-li la primera Copa d’Europa, al mític estadi londinenc de Wembley.

- Extensió de l’entrenador del Dream Team, Johan Cruyff, sobre el terreny de joc, liderava sovint l’equip en els moments més complicats.

- Pràcticament va ser un home infal·lible des del punt de penal.

- Entre les seves característiques, va destacar com un dels millors llançadors de faltes de la seva època, sent-ne un exemple el gol de Wembley.

- Segon jugador de la història del torneig, després del serbi-romanès Miograd Belobedici, en assolir dues Copes d’Europa amb dues esquadres diferents.

A la foto, Koeman després de marcar a Wembley.

L’ETAPA DE LUIS SUÁREZ AL BARÇA (1): INICIS DIFÍCILS

 

A començaments de l’estiu de 2014, la junta barcelonista, ja presidida per Josep Maria Bartomeu, que feia uns mesos havia substituït el dimissionari Sandro Rosell, va emparaular amb Luis Suárez i el Liverpool el fitxatge del golejador uruguaià.

Tanmateix, durant el Mundial d’aquell any, celebrat al Brasil, va tenir lloc un succés inesperat: en un encontre entre Uruguai i Itàlia, el davanter sud-americà va mossegar el central italià Giorgio Chiellini. L’atacant uruguaià, que no era la primera vegada que cometia un acte semblant, va ser expulsat del torneig i va rebre una dura sanció de la FIFA de quatre mesos. No obstant, la directiva barcelonista va decidir portar endavant la seva contractació.

Suárez va haver d’esperar fins el mes d’octubre per debutar oficialment amb la samarreta del FC Barcelona i ho va fer en un mal dia, doncs el Real Madrid va vèncer clarament al Barça en un matx de Lliga disputat al Santiago Bernabéu.