EUROCOPA 2008: EL FINALISTA I ELS SEMIFINALISTES

2) Alemanya

L’estrella: Schweinsteiger (foto).
Altres jugadors clau: Lahm, Ballack i Podolski.
La sorpresa: Schweinsteiger.

El millor: un equip competitiu

Alemanya pot tenir millors o pitjors futbolistes, jugar bé o malament o disposar d’homes més o menys tècnics, però gairebé sempre és una selecció molt competitiva, amb mentalitat positiva i un ofici extraordinari en moments importants, tal com es va demostrar en semifinals contra Turquia.

El pitjor: el nivell defensiu

Quan un ha vist jugadors com Maier, Illgner, Beckenbauer, Matthäuss o Sammer, es fa difícil comprendre com l’actual Alemanya té tants problemes a la porteria i al centre de la defensa. El porter Lehmann, que ha estat suplent l’última temporada a l’Arsenal, no dóna confiança, mentre el duo format per Mertesacker i Metzelder, qui a penes ha jugat amb el Real Madrid, és excessivament lent.

3) Rússia

L’estrella: Arxavin.
Altres jugadors clau: Zhirkov, Zyrianov i Pavlyutxenko.
La sorpresa: Zhirkov.

El millor: Gus Hiddink

El seleccionador holandès, per parlar només de la seva etapa com a seleccionador, va portar Holanda a les semifinals del Mundial de 1998, a Corea del Sud a les semifinals del Mundial de 2002 i a Austràlia als vuitens de final del Mundial de 2006. Ara, després d’eliminar Anglaterra a la prèvia, ha classificat Rússia per a les semifinals de l’Eurocopa.

El pitjor: Espanya

A Rússsia trigaran molt de temps en oblidar la selecció espanyola. El combinat de Luis Aragonés ha vençut i golejat el de Hiddink en el primer partit de la fase de grups (4-1) i en semifinals (3-0).

4) Turquia

L’estrella: Nihat.
Altres jugadors clau: Altintop, Emre i Arda.
La sorpresa: Arda.

El millor: l’èpica

Turquia va guanyar Suïssa en el darrer minut en un partit que perdia al descans, es va imposar a Txèquia en un encontre en què anava per darrere en el marcador al minut 85 i va eliminar Croàcia en quarts de final a la tanda de penals, després d’anivellar el matx en el descompte de la pròrroga.

El pitjor: les baixes en semifinals

L’equip de Fetih Terim va tenir, entre sancions i lesions, moltíssimes baixes en el partit de semifinals davant Alemanya, destacant especialment les del porter Demirel i el davanter Nihat. Malgrat tot, els germànics ho van passar fatal per eliminar els turcs.

EUROCOPA 2008: ELS EQUIPS ELIMINATS EN QUARTS DE FINAL

5) Croàcia

L’estrella: Modric (foto).
La sorpresa: Klasnic.

El millor: la primera fase

Magnífica fase de grups de l’equip dirigit per Slaven Bilic, el qual va aconseguir guanyar els tres partits, va marcar quatre gols i només en va rebre un. El jove Modric, un clon físic i tècnic de Johan Cruyff, va demostrar la seva qualitat.

El pitjor: l’increïble gol de Sentürk

Realment sembla impossible que un encontre es pugui escapar quan es marca un gol al minut 29 de la pròrroga, però Croàcia, després d'avançar-se en el penúltim minut del temps suplementari, es va deixar empatar en el descompte contra Turquia en el matx de quarts de final. El gol de Sentürk va ser decisiu perquè els balcànics, totalment enfonsats, fessin una pèssima tanda de penals.

6) Holanda

L’estrella: Sneijder.
La sorpresa: Engelaar.

El millor: una Holanda diferent

La selecció de Marco van Basten ha disposat, com és habitual en la història del combinat neerlandès, de brillants jugadors d’atac, com Van Nistelroy, Sneijder, Kuyt, Robben o Van Persie, però aquest cop hem pogut observar també una Holanda amb solidesa defensiva i amb un gran joc de contracop.

El pitjor: el físic els hi va passar factura en quarts

Després d’una fase de grups excel·lent, Holanda, sobretot lògicament durant la pròrroga, va estar molt per sota de Rússia, pel que fa al nivell físic, en el partit corresponent als quarts de final del torneig.

7) Portugal

L’estrella: Ronaldo.
La sorpresa: Moutinho.

El millor: la classe

La selecció de Portugal és un dels equips que ha atresorat jugadors de més classe del campionat, destacant la presència d’homes com el veterà Nuno Gomes, Moutinho o molt especialment Cristiano Ronaldo.

El pitjor: la defensa

El conjunt entrenat pel brasiler Luiz Felipe Scolari, pròxim preparador del Chelsea, va està molt desafortunat defensivament en el partit de quarts de final davant Alemanya i en va ser un factor clau en l’eliminació.

8) Itàlia

L’estrella: Buffon.
La sorpresa: De Rossi.

El millor: l’ofici

L’ofici va tornar salvar Itàlia, en aquest cas de quedar eliminada a la fase de grups. El combinat de Roberto Danadoni va saber reaccionar amb caràcter i mentalitat positiva després de la dura derrota davant Holanda.

El pitjor: es necessita una renovació

Itàlia ha jugat aquesta Eurocopa amb molts dels futbolistes que es van proclamar campions del món fa dos anys a Alemanya (Buffon, Zambrotta, Grosso, Pirlo, Gattusso, Ambrosini, Camoranesi, Del Piero, Toni...). Ha quedat clar que l’Azzurra s’ha de renovar.

EUROCOPA 2008: ELS EQUIPS ELIMINATS EN LA FASE DE GRUPS (I 2)

9) Suècia

El millor: la qualitat d’Ibrahimovic (foto)

La gran estrella del futbol suec ha demostrat, quan els problemes físics li han permès fer-ho, ser un dels millors futbolistes europeus de l’actualitat i un dels jugadors amb més classe del continent. Dos dels tres gols dels escandinaus en aquesta Eurocopa han estat obra seva.

El pitjor: la dependència d’Ibrahimovic

Tal com es va poder observar en la segona part del decisiu matx contra Espanya, quan Ibrahimovic va haver d’abandonar el terreny de joc per molèsties de tipus físic, el conjunt suec necessita clarament la presència del seu jugador estel·lar.

10) Txèquia

El millor: la qualitat

Malgrat l’eliminació en la fase de grups, ningú pot negar la qualitat de futbolistes com Cech, Ujfalusi, Jankulowski, Rosicky, Plasil, Baros o Koller. Tanmateix, cal una renovació important del planter txec.

El pitjor: una altra vegada de més a menys

Tal com va succeir fa dos anys en el Mundial d’Alemanya, la selecció de la República Txeca ha vençut en el primer partit, però ha perdut els dos següents, fet que ha comportat l’eliminació del conjunt de Karel Brückner.

11) Romania

El millor: el bloc

Víctor Piturca ha comptat en aquesta Eurocopa amb un bloc força compacte, fort i equilibrat, no absent d’extraordinaris futbolistes com Chivu o Mutu.

El pitjor: el penal de Mutu

El davanter del Fiorentina va disposar d’un penal en els últims minuts del partit contra Itàlia, però el seu llançament el va aturar Buffon. D’haver entrat, Romania s’hagués classificat per als quarts de final, dels qual n’hauria quedat fora l’equip italià.

12) Àustria

El millor: amb el cap ben alt

Fins i tot els més optimistes seguidors austríacs sabien que superar la fase de grups seria molt complicat, però allò que temien el afeccionats era donar una molt pobra imatge, fet que finalment s’ha evitat malgrat la modèstia de l’equip de Josef Hickersberger.

El pitjor: l’efectivitat anotadora

En tres partits, Àustria només ha estat capaç de fer un gol i aquest el va aconseguir Vastic, de penal polèmic, en el descompte del matx davant Polònia.

EUROCOPA 2008: ELS EQUIPS ELIMINATS EN LA FASE DE GRUPS (1)

13) Suïssa

El millor: bona imatge

Malgrat perdre els dos primers partits del campionat i finalitzar com a última del grup A, Suïssa (a la foto el seu davanter Yakin) ha donat una imatge acceptable i, amb més ofici, segurament hagués pogut superar la fase inicial.

El pitjor: la innocència

Pel que fa al joc, l’equip de Kobi Kuhn no va ser inferior a cap rival, però als helvètics els hi va mancar experiència i mentalitat guanyadora en els encontres davant Txèquia i sobretot Turquia.

14) Polònia

El millor: el debut

La selecció de Polònia, tercera en els campionats mundials de 1974 i 1982, mai havia disputat una fase final d’Eurocopa. Ara ho ha aconseguit de la mà del veterà tècnic holandès Leo Beenhacker i l’experiència pot ser positiva en una futura edició.

El pitjor: Poca efectivitat davant

Aconseguint només un gol, marcat pel nacionalitzat Guerreiro, en tres partits és molt complicat superar una fase de grups i la manca de profunditat ha estat el gran defecte del conjunt polonès.

15) França

El millor: el relleu està preparat

És evident que la selecció francesa, de forma definitiva, ha finalitzat un cicle històric i que jugadors com Thuram, Makélélé i fins i tot Henry han de donar el relleu a homes com Ribéry, Benzema, Toulalan, Nasri o Ben Arfa, l'últim absent en aquesta Eurcocopa.

El pitjor: uns números espantosos

La selecció de Raymond Domenech ha tancat el grup C amb només un punt (el decebedor empat inicial contra Romania), un gol a favor, marcat per Henry, i sis en contra, quatre d’ells davant Holanda.

16) Grècia

El millor: la defensa

No és que la reraguarda hel·lena hagi estat molt encertada en aquesta Eurocopa, però la línia, que ja va ser clau en el sorprenent títol de fa quatre anys a Portugal, ha estat la millor, o almenys la menys dolenta, de l’equip grec durant el torneig.

El pitjor: de campiona a “fanalet vermell”

És possible que per primer cop en la història el vigent campió d’un campionat finalitzi el torneig com el pitjor equip. Els d’Otto Rehhagel han marxat d’Àustria sent l’única selecció que ha perdut tots els partits disputats.

EUROCOPA 2008: UN ALTRE COP ELS QUARTS DE FINAL

Des de que Espanya va disputar la final de l’Eurocopa de 1984 a França, la qual va perdre davant l’equip amfitrió (2-0), la selecció no ha superat mai uns quarts de final ni d’aquest torneig ni tampoc de la Copa del Món. El combinat espanyol ha estat eliminat en aquesta ronda en el Mundial de Mèxic de 1986, el Mundial d’Estats Units de 1994, l’Eurocopa d’Anglaterra de 1996, l’Eurocopa de Bèlgica i Holanda el 2000 i el Mundial de Corea del Sud i el Japó el 2002. El pròxim diumenge afronta, en partit corresponent a l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa, de nou uns quarts de final i ho farà contra la competitiva Itàlia, la selecció que va eliminar Espanya de forma polèmica al campionat mundial de 1994.

Mundial de Mèxic. Espanya acabava d’eliminar a Querétaro una gran Dinamarca en un partit espectacular que va guanyar per un contundent 5 a 1, amb quatre gols d’Emilio Butragueño (Jesper Olsen havia avançat els nòrdics i el dur Andoni Goikoetxea va fer l’altre gol espanyol). No obstant, l’equip que entrenava el desaparegut Miguel Muñoz, que dos anys abans havia portat la selecció a la final de l’Eurocopa, va caure en quarts contra Bèlgica a la tanda de penals, després d’acabar el partit amb empat a un gol, amb anotacions de Jan Ceulemans i Juan Señor. Andoni Zubizarreta va iniciar llavors la "llegenda" de porter poc inspirat en detenir penes màximes (no en va aturar cap).

Mundial d’Estats Units. Amb Javier Clemente de tècnic, Espanya va tornar a uns quarts de final mundialistes i es va trobar Itàlia, que fins llavors havia anat superant obstacles de forma penosa (classificat a la repesca de la primera fase i a la pròrroga davant Nigèria en vuitens), però que acabaria arribant a la final, la qual perdria contra el Brasil als penals. Dino Baggio va avançar els transalpins i José Luis Pérez Caminero va igualar el partit. Ja en el tram final de l’encontre, Julio Salinas va fallar sol davant Gianluca Pagliuca i en la següent jugada Roberto Baggio va donar la victòria a l’Azzurra. Tanmateix, la imtage del dia va ser la cara desencaixada de Luis Enrique amb el nas trencat després d’un cop de colze de Mauro Tassotti.

Eurocopa d’Anglaterra. Amb Clemente encara de seleccionador, Espanya va tornar a ensopegar en quarts davant l’equip organitzador. Més que mai es podria afirmar allò de “van jugar com mai i van perdre com sempre”. Extraordinari partit d’Espanya que va ser, però, incapaç de marcar cap gol i, tal com li havia succeït deu anys abans al Mundial de Mèxic, va ser eliminada a la tanda de penals.

Eurocopa de Bèlgica i Holanda. França, com va succeir sis anys més tard en els vuitens de final del Mundial d’Alemanya, va deixar fora Espanya en els quarts de final d’aquella Eurocopa. Zinedine Zidane va avançar els bleus en un magistral llançament de falta i el seu futur company al Real Madrid Raúl González va fallar un penal en el temps de descompte. El conjunt espanyol era llavors dirigit per José Antonio Camacho.

Mundial de Corea i Japó (foto). Espanya, que continuava sent entrenada per Camacho, semblava haver acabat amb el malefici dels penals quan, amb aquest procediment, va eliminar Irlanda en vuitens. No obstant, l’equip va caure a la tanda des del punt fatídic contra Corea en quarts, després d’empatar sense gols. La premsa espanyola, en especial la madrilenya, en va donar la culpa a l’àrbitre egipci Al-Gandhoul (a la foto, protestes dels jugadors estatals).

UN HISTÒRIC TORNA ENTRE ELS GRANS

Fa 10 anys l’Sporting de Gijón va descendir a la segona divisió A després de 21 temporades consecutives en la màxima categoria. Quan el club asturià va baixar a segona, pocs esperaven que trigaria una dècada en tornar entre els grans, però la veritat és que els blanc-i-vermells, durant aquesta llarga “travessa pel desert”, han estat algunes vegades més a prop de segona B que no pas d’ascendir a primera divisió.

Ara em ve el record de l’anterior ascens de l’Sporting a primera, la llunyana campanya 1976/1977. Llavors semblava que els asturians continuarien amb la tradició de típic equip inestable i “ascensor”, però l’entitat de Gijón va iniciar una era extraordinària, especialment des de 1977 fins a 1982, època en què va aconseguir un sots-campionat de Lliga, dos sots-campionats de la Copa del Rei i tres classificacions consecutives per a la Copa de la UEFA.

Abans de detallar els principals èxits d’aquell Sporting, m’agradaria recordar els grans artífexs del període memorable: com a entrenadors Vicente Miera i José Luis Díaz Novoa i com a futbolistes el desaparegut porter Castro, Redondo, Jiménez, Maceda, potser el millor central espanyol dels 80, Cundi, Uría, l'estilista Joaquín, el granyut Mesa, Morán, l’hàbil davanter argentí Ferrero i el gran i mític Quini (foto), el millor jugador de l’Sporting de tots els temps.

Primera classificació europea (1978): un any després de tornar a primera divisió, els asturians sorprenentment van acabar el campionat de Lliga en cinquena posició i van aconseguir el passaport per a la Copa de la UEFA.

Sots-campionat de Lliga (1979): l’Sporting va ser la gran sensació de la Lliga 1978/1979 i li va disputar el títol al Real Madrid pràcticament fins a les darreres jornades. El trident ofensiu format per Morán, Quini i Ferrero va fer autèntics estralls.

Tercera classificació europea consecutiva (1980): el club asturià va baixar el rendiment de la temporada anterior, però es va mantenir a l’elit i va finalitzar en tercera posició la Lliga, per darrere el Real Madrid, de nou campió, i una mítica Real Sociedad.

Primer sots-campionat de la Copa del Rei (1981): durant l’estiu de 1980, l’entitat asturiana va traspassar Quini, ja amb 31 anys, al FC Barcelona, i en la seva primera final de Copa de la història, l’Sporting es va enfrontar precisament al club català, que va vèncer al Vicente Calderón de Madrid per 3 a 1. L’heroi del partit va ser amb dos gols... Quini. El davanter va jugar aquell matx poques setmanes després de ser alliberat d’un segrest.

Segon sots-campionat de la Copa del Rei (1982): l’altre gran clàssic del futbol espanyol, el Real Madrid, va impedir llavors als asturians aconseguir el trofeu. Els blancs van guanyar 2 a 1 al recent inaugurat estadi Nuevo Zorrilla de Valladolid.

Després d’aquests magnífics cinc anys, va arribar una època més irregular, però l'Sporting es va tornar a classificar per a la UEFA el 1985 i el 1991, any en què també ho va aconseguir l’Oviedo en una temporada històrica del futbol asturià. Mentrestant, el planter de Mareo va seguir fabricant grans futbolistes com els germans Ablanedo, Eloy, Iván, Abelardo, Luis Enrique, Felipe, Manjarín o Juanele.

EQUIPS HISTÒRICS: L'INTER BICAMPIÓ D'EUROPA

Dos membres d’un dels millors equips en la història del FC Barcelona, l’entrenador argentí Helenio Herrera (foto), conegut amb el sobrenom del Mag, i el futbolista gallec Luis Suárez, únic jugador espanyol en guanyar la “Pilota d’Or”, van ser dos dels grans artífexs del millor Inter de Milà de tots els temps: el de la primera meitat de la dècada dels anys 60.

Angelo Moratti, pare de l’actual màxim mandatari del club llombard, Massimo, i llavors president de l’entitat italiana, va construir un excel·lent planter juntament amb Herrera. A més de Suárez, l’esquadra neroazzurra comptava amb esplèndids futbolistes com el capità Armando Picchi, el mític Giancinto Facchetti, desaparegut fa uns anys quan exercia com a president del club; el central Tarcisio Burgnich, l’estilista Sandro Mazzola, fill de Valentino, mort en l’accident d’avió on va desaparèixer la totalitat de la plantilla del Torí als anys 40, i el davanter brasiler Jair da Costa.

L’Inter del mag Herrera va obtenir entre 1963 i 1966 tres campionats de l’Scudetto, dos de la Copa d’Europa i dos més de la Copa Intercontinental, totes dues aconseguides davant el club argentí de l’Independiente d’Avellaneda.

Pel que fa a la primera Copa d’Europa, la va assolir el 1964 contra el Real Madrid, llavors pentacampió continental, després de superar els blancs a l’estadi Prater de Viena amb Mazzola, autor de dos gols, com a gran estrella; Milani va fer l’altre gol dels italians i Felo l’únic dels espanyols. Quant al segon títol, el va aconseguir un any més tard en el mateix estadi San Siro de Milà davant el bicampió Benfica de Lisboa, al qual va derrotar en un matx molt menys espectacular gràcies a un solitari gol de Jair.

És fa difícil comprendre i explicar com és possible que des de l'any 1966 fins el 2009,  l’Inter no fos capaç de conquistar cap Copa d’Europa i només en disputés dues finals, les quals va perdre davant el Celtic de Glasgow el 1967 i contra el gran Ajax d’Amsterdam de Johan Cruyff el 1972. Tanmateix, l’equip llombard ho va compensar una mica assolint les Copes de la UEFA de 1991, 1994 i 1998.

Entrenador: Helenio Herrera.
Un onze: Sarti, Picchi, Burgnich, Facchetti, Guarneri, Peiró, Mazzola, Suarez, Jair, Corso i Milani.
El més positiu: les dots d'estrateg, dins i for a del camp, d'Herrera; la seguretat i solidesa de la defensa i futbolistes mítics com Fachetti, Mazzola i Suárez.
El més negatiu: alguns experts consideren Herrera com l'inventor del catenaccio, les polèmiques de l'entrenador argentí i que l'entitat trigués 45 anys en guanyar de nou el trofeu.