UN HISTÒRIC TORNA ENTRE ELS GRANS

Fa 10 anys l’Sporting de Gijón va descendir a la segona divisió A després de 21 temporades consecutives en la màxima categoria. Quan el club asturià va baixar a segona, pocs esperaven que trigaria una dècada en tornar entre els grans, però la veritat és que els blanc-i-vermells, durant aquesta llarga “travessa pel desert”, han estat algunes vegades més a prop de segona B que no pas d’ascendir a primera divisió.

Ara em ve el record de l’anterior ascens de l’Sporting a primera, la llunyana campanya 1976/1977. Llavors semblava que els asturians continuarien amb la tradició de típic equip inestable i “ascensor”, però l’entitat de Gijón va iniciar una era extraordinària, especialment des de 1977 fins a 1982, època en què va aconseguir un sots-campionat de Lliga, dos sots-campionats de la Copa del Rei i tres classificacions consecutives per a la Copa de la UEFA.

Abans de detallar els principals èxits d’aquell Sporting, m’agradaria recordar els grans artífexs del període memorable: com a entrenadors Vicente Miera i José Luis Díaz Novoa i com a futbolistes el desaparegut porter Castro, Redondo, Jiménez, Maceda, potser el millor central espanyol dels 80, Cundi, Uría, l'estilista Joaquín, el granyut Mesa, Morán, l’hàbil davanter argentí Ferrero i el gran i mític Quini (foto), el millor jugador de l’Sporting de tots els temps.

Primera classificació europea (1978): un any després de tornar a primera divisió, els asturians sorprenentment van acabar el campionat de Lliga en cinquena posició i van aconseguir el passaport per a la Copa de la UEFA.

Sots-campionat de Lliga (1979): l’Sporting va ser la gran sensació de la Lliga 1978/1979 i li va disputar el títol al Real Madrid pràcticament fins a les darreres jornades. El trident ofensiu format per Morán, Quini i Ferrero va fer autèntics estralls.

Tercera classificació europea consecutiva (1980): el club asturià va baixar el rendiment de la temporada anterior, però es va mantenir a l’elit i va finalitzar en tercera posició la Lliga, per darrere el Real Madrid, de nou campió, i una mítica Real Sociedad.

Primer sots-campionat de la Copa del Rei (1981): durant l’estiu de 1980, l’entitat asturiana va traspassar Quini, ja amb 31 anys, al FC Barcelona, i en la seva primera final de Copa de la història, l’Sporting es va enfrontar precisament al club català, que va vèncer al Vicente Calderón de Madrid per 3 a 1. L’heroi del partit va ser amb dos gols... Quini. El davanter va jugar aquell matx poques setmanes després de ser alliberat d’un segrest.

Segon sots-campionat de la Copa del Rei (1982): l’altre gran clàssic del futbol espanyol, el Real Madrid, va impedir llavors als asturians aconseguir el trofeu. Els blancs van guanyar 2 a 1 al recent inaugurat estadi Nuevo Zorrilla de Valladolid.

Després d’aquests magnífics cinc anys, va arribar una època més irregular, però l'Sporting es va tornar a classificar per a la UEFA el 1985 i el 1991, any en què també ho va aconseguir l’Oviedo en una temporada històrica del futbol asturià. Mentrestant, el planter de Mareo va seguir fabricant grans futbolistes com els germans Ablanedo, Eloy, Iván, Abelardo, Luis Enrique, Felipe, Manjarín o Juanele.