El passat dissabte dia 16 d’octubre hi va tenir lloc la primera assemblea de compromissaris presidida per Sandro Rosell, en què es va acordar, entre altres decisions, portar Joan Laporta i els seus diferents directius als tribunals per mala gestió econòmica. És l’última mostra de les desunions i enfrontaments que han tingut lloc a la institució catalana al llarg de la seva història, algunes de les quals han estat les següents:
Kubalistes contra suaristes. El Barça tenia a finals dels 50 i inicis dels 60 dos dels millors futbolistes d’Europa, però l’afecció, que podria haver gaudit del fet de comptar amb dos homes d’una qualitat extraordinària, va preferir dividir-se entre partidaris del mite hongarès i defensors de l’estrella gallega, l’únic jugador espanyol en haver guanyat la Pilota d’Or.
Nuñistes contra cruyffistes. Josep Lluis Núñez i Johan Cruyff van mantenir durant vuit anys una relació, la qual podríem anomenar com a “matrimoni de conveniència”, que va funcionar molt bé, doncs el club va viure la que fins aleshores havia estat la millor etapa esportiva de la seva història, en què per exemple es van guanyar quatre Lligues consecutives i la primera Copa d’Europa de l’entitat. Tanmateix, quan Núñez va decidir destituir Cruyff el 1996, es va iniciar un terrible enfrontament entre partidaris del president i del tècnic holandès, el qual va viure el seu moment àlgid amb la presentació d’una moció de censura contra Núñez, per part de la plataforma l’Elefant Blau encapçalada per Laporta.
Laportistes contra rosellenistes. Laporta i Rosell van guanyar junts les eleccions de l’any 2003, però aviat la lluita d’egos es va fer evident, com per exemple quan el segon volia destituir Frank Rijkaard com a entrenador, fet al qual es van negar el llavors president i el secretari tècnic Txiki Begiristáin. Després de la primera Lliga conquistada amb l’entrenador holandès, el 2005, Rosell i els seus directius afins van decidir presentar la dimissió i es van convertir en la principal oposició. Quan l’estiu de l’any 2008 el soci Oriol Giralt va presentar una moció de censura contra Laporta, Rosell es va pronunciar a favor de la mesura, encara que més tard va mantenir una conducta força moderada, discreta i continguda, fins a la seva rotunda victòria a les eleccions del passat mes de juny. Posteriorment va començar la “guerra” de xifres entre la directiva sortint i l’entrant, la qual va culminar a la passada assemblea de compromissaris.
Tenint en compte que Laporta ha impugnat l’assemblea, es pot iniciar una “batalla” judicial interminable. Quin dia podrà viure aquesta institució en pau ? O és que la desunió crònica forma part també del seu “ADN” ?
Kubalistes contra suaristes. El Barça tenia a finals dels 50 i inicis dels 60 dos dels millors futbolistes d’Europa, però l’afecció, que podria haver gaudit del fet de comptar amb dos homes d’una qualitat extraordinària, va preferir dividir-se entre partidaris del mite hongarès i defensors de l’estrella gallega, l’únic jugador espanyol en haver guanyat la Pilota d’Or.
Nuñistes contra cruyffistes. Josep Lluis Núñez i Johan Cruyff van mantenir durant vuit anys una relació, la qual podríem anomenar com a “matrimoni de conveniència”, que va funcionar molt bé, doncs el club va viure la que fins aleshores havia estat la millor etapa esportiva de la seva història, en què per exemple es van guanyar quatre Lligues consecutives i la primera Copa d’Europa de l’entitat. Tanmateix, quan Núñez va decidir destituir Cruyff el 1996, es va iniciar un terrible enfrontament entre partidaris del president i del tècnic holandès, el qual va viure el seu moment àlgid amb la presentació d’una moció de censura contra Núñez, per part de la plataforma l’Elefant Blau encapçalada per Laporta.
Laportistes contra rosellenistes. Laporta i Rosell van guanyar junts les eleccions de l’any 2003, però aviat la lluita d’egos es va fer evident, com per exemple quan el segon volia destituir Frank Rijkaard com a entrenador, fet al qual es van negar el llavors president i el secretari tècnic Txiki Begiristáin. Després de la primera Lliga conquistada amb l’entrenador holandès, el 2005, Rosell i els seus directius afins van decidir presentar la dimissió i es van convertir en la principal oposició. Quan l’estiu de l’any 2008 el soci Oriol Giralt va presentar una moció de censura contra Laporta, Rosell es va pronunciar a favor de la mesura, encara que més tard va mantenir una conducta força moderada, discreta i continguda, fins a la seva rotunda victòria a les eleccions del passat mes de juny. Posteriorment va començar la “guerra” de xifres entre la directiva sortint i l’entrant, la qual va culminar a la passada assemblea de compromissaris.
Tenint en compte que Laporta ha impugnat l’assemblea, es pot iniciar una “batalla” judicial interminable. Quin dia podrà viure aquesta institució en pau ? O és que la desunió crònica forma part també del seu “ADN” ?
