ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: JUVENTUS FC 1977

Entrenador: Giovanni Trapattoni.
Estrella: Roberto Bettega (foto).
Altres jugadors bàsics: Dino Zoff, Gaetano Scirea i Franco Causio.
Equips amb qui s’enfronta: Manchester City, Manchester United, Xakhtar Donetsk, FC Magdeburg, AEK Atenes i Athletic Club Bilbao.

El millor: un equip d’estrelles

El Juventus de 1977 comptava amb una de les millors plantilles de la seva història, amb futbolistes com el mític porter Zoff, Claudio Gentile, el desaparegut Scirea, Marco Tardelli, Romeo Benetti, l’hàbil Causio, el golejador Bettega o el veterà Roberto Boninsegna. Aquest fet va ser bàsic perquè la Vecchia Signora superés clubs com Manchester City, Manchester United o Magdeburg.

El pitjor: els múltiples problemes per guanyar la final

Possiblement perquè amb anterioritat el conjunt torinès havia perdut dues finals de la Copa de Fires, contra Ferencvaros i Leeds United, i una final de la Copa d’Europa, enfront l’Ajax de Johan Cruyff, només tres anys abans, el Juventus va jugar excessivament pressionat contra l’Athletic Club, un equip força inferior a qui només va poder superar pel valor doble del gol en camp contrari.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: LIVERPOOL FC 1976

Entrenador: Bob Paisley.
Estrella: Kevin Keegan.
Altres jugadors bàsics: Ray Clemence, Phil Neal i John Toshack (foto).
Equips amb qui s’enfronta: Hibernian FC, Real Sociedad, Slask Wroclaw, Dinamo Dresde, FC Barcelona i KV Bruges.

El millor: comença l’era Paisley

Paisley va substituir el llegendari Bill Shankly, l’home que va fer sortir el Liverpool de la crisi, i va portar l’entitat d’Amfield al millor període de la seva història, amb la conquista d’aquesta Copa de la UEFA i tres Copes d’Europa, sent encara l’únic entrenador en haver assolit tres vegades el preat trofeu. Jugadors com Clemence, el capità Tommy Smith, l'estrella Keegan o Toshack ja havien guanyat la UEFA de 1973.

El pitjor: les dificultats

Potser perquè aquell Liverpool era un equip en què aspectes com el bloc, el físic, l’ofici o la mentalitat guanyadora ressaltaven per sobre de les individualitats, malgrat que Paisley comptava amb la presència de Keegan, un dels millor futbolistes europeus del període, els anglesos ho van tenir molt complicat davant Hibernian, Dinamo Dresde, Barça o Bruges, aquest últim a la final.

EL RENAIXEMENT VIOLA

Durant el segle XV, en allò que els italians van anomenar el Quattrocento, la bella Florència, la capital de la Toscana, va ser la principal seu del Renaixement, un moviment artístic que va suposar el final de l’Edat Mitjana i la recuperació del llegat greco-romà. Ara, el club de la ciutat, el Fiorentina AC, està vivint un altre renaixement.

Pel que fa al futbol italià, després dels tres grans i clàssics d’Itàlia, Juventus, Milan i Inter, i dos històrics molt vinguts a menys, Bolonya i Gènova, es troben, en ordre d’importància, un grup d’esquadres format pels dos equips de la capital, Roma i Lazio, a més de Nàpols, Sampdoria o Fiorentina. Aquest últim va viure una època daurada entre la segona meitat dels anys 50 i els inicis del decenni dels 60, quan per exemple va conquistar l’Scudetto de 1956, va jugar la final de la Copa d’Europa de 1957, la qual va perdre contra el Real Madrid a l’estadi Santiago Bernabéu, i va assolir la primera Recopa de la història, el 1961 contra el Glasgow Rangers.

No obstant, la història de la Fiore ha estat força irregular, inestable i amb constants canvis de tendència, de manera especial durant les últimes dècades, quan l’equip viola ha sofert diferents descensos a la sèrie B. Aquesta inestabilitat ha tingut lloc malgrat que per l’estadi Artemio Franchi han passat els darrers decennis jugadors de la qualitat de Giancarlo Antognoni, Francesco Graziani, Roberto Baggio o Gabriel Batistuta.

Aquesta temporada la Fiorentina s’està convertint en la gran revelació del campionat italià, ocupant en aquests moments la tercera plaça de la classificació, només per darrere del líder Juventus i l’Inter. La gran incògnita és saber si el conjunt que dirigeix Vincenzo Montella (foto), que ha apostat per un futbol brillant i ofensiu, aguantarà aquest ritme tota la campanya. Montella compta amb futbolistes importants com el capità Manuel Pasqual, l’internacional Alberto Aquilani, el veterà Luca Toni, el montenegrí Stevan Jovetic, potser l’estrella de la plantilla viola, el marroquí Mounir el Hamdaoui o els exjugadors del Vila-real Gonzalo Rodríguez, Borja Valero i Matías Fernández.

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: FIORENTINA AC

Lliga: italiana.

Estadi: Artemio Franchi.

Uniforme: samarreta i pantalons violetes.

Títols estatals: 2 Lligues, 6 Copes i 1 Supercopa.

Títols internacionals: 1 Recopa.

Els millors entrenadors de la seva història: Fulvio Bernardini, Nandor Hidegkuti i Claudio Ranieri.

Els millors jugadors de la seva història: Giancarlo Antognoni, Roberto Baggio, Gabriel Batistuta, Daniel Bertoni, Rui Costa, Carlos Dunga, Francesco Graziani, Kurt Hamrin i Daniel Passarella.

El millor: el període entre 1957 (final de la Copa d’Europa) i 1961 (títol de la Recopa).

El pitjor: la irregularitat.

ELS CAMPIONS DE LA COPA DE LA UEFA: BORUSSIA MÖNCHENGLABDACH 1975

Entrenador: Hennes Weisweiler.
Estrella: Allan Simonsen.
Altres jugadors bàsics: Berti Vogts (foto), Rainer Bonhoff i Jupp Heynckes.
Equips amb qui s’enfronta: Wacker Innsbruck, Olympique Lió, Real Saragossa, Banik Ostrava, FC Colònia i Twente Enschede.

El millor: un dels grans dels 70

El Borussia Mönchenglabdach es va convertir durant la dècada dels 70 en el millor club d’Alemanya, juntament amb el Bayern Munic, i en un dels grans blocs d’Europa, en una època en què va assolir dues Copes de la UEFA i va jugar la final d’una Copa d’Europa i d’una altra UEFA. Vogts, Uli Stielike, Bonhoff, Simonsen, Heynckes i Henning Jensen eren els jugadors més destacats.

El pitjor: va mancar la Copa d’Europa

Weisweiler va abandonar el Borussia després de conquistar la UEFA de 1975, per fitxar pel FC Barcelona, i va ser substituït per Udo Lattek, que li havia donat la Copa d’Europa de 1974 al Bayern. No obstant, Lattek no va ser capaç de guanyar de nou el trofeu amb l’entitat borusser, que va perdre la final de 1977 contra el Liverpool, el mateix equip que l’havia derrotat a la final de la UEFA de 1973.

FEIA FALTA DONAR TANTES VOLTES PER ARRIBAR FINS AQUÍ ?

El FC Barcelona s’havia caracteritzat per ser l’únic gran club d’Europa en no portar publicitat a la seva samarreta, fet que particularment em semblava una decisió una mica antiquada i també inadequada, doncs es donava cert avantatge econòmic a grans entitats com Real Madrid, Manchester United o Milan, entre d’altres.

Joan Laporta ja va observar la necessitat d’introduir-hi la publicitat i va aconseguir que una de les assemblees de la institució blaugrana ho aprovés, però l’expresident va decidir la inclusió de l’ONG UNICEF a la samarreta del Barça, en un gest honorable, però també una decisió que motivava una major venda de la vestimenta blaugrana.

Quan l’actual màxim mandatari del Barcelona, Sandro Rosell, va arribar a la presidència de l’entitat i va trobar, suposadament, un terrible forat econòmic, va decidir acceptar una gran oferta econòmica del govern de Quatar per portar a la samarreta el nom de Quatar Foundation. Aleshores la directiva va explicar que, com UNICEF, que va anar a parar a la part posterior de l’uniforme, es tractava d’una ONG, malgrat que el país de la península Aràbiga, com altres estats de la zona, està considerat un emirat poc democràtic, on per exemple les dones no compten amb drets fonamentals.

Dos anys després que una nova assemblea aprovés l’acord amb l’estat quatarí, la directiva ha decidit que Quatar Airways, que no té res d’ONG ni d’entitat sense ànim de lucre, sigui la nova publicitat que porti el Barça a partir de la temporada 2013/2014. Una de les excuses que ha donat el vice-president econòmic Javier Faus (foto), ha estat que l’aerolínia àrab posarà en marxa més serveis a l’aeroport del Prat. No era Quatar Airways la proposta des d’un bon principi, fent Quatar Foundation de tapadera durant un temps ? Feia falta donar tantes voltes per arribar fins aquí ? Des de quan el FC Barcelona s’interessa tant per l’aeroport del Prat ?

GRANS CLUBS DE LA HISTÒRIA: VALÈNCIA CF

Lliga: espanyola.

Estadi: Mestalla.

Uniforme: samarreta blanca i pantalons negres.

Títols estatals: 6 Lligues, 7 Copes i 1 Supercopa.

Títols internacionals: 1 Recopa, 2 Copes de Fires, 1 Copa de la UEFA i 2 Supercopes.

Els millors entrenadors de la seva història: Rafael Benítez, Héctor Cúper i Alfredo Di Stefano

Els millors jugadors de la seva història: David Albelda, Rubén Baraja, Rainer Bonhof, Santi Cañizares, José Claramunt, Mario Kempes, Claudio López, Gaizka Mendieta i Antonio Puchades.

El millor: el període comprès entre els anys 1999 i 2004, quan per exemple va jugar dues finals de la Champions.

El pitjor: el descens de 1986.