lunes, 29 de febrero de 2016

10 ANYS DEL “TEATRE DEL BO”




Ara fa una dècada, quan el FC Barcelona es dirigia cap a la consecució de la seva segona Copa d’Europa, ja anomenada Lliga de Campions, la gran estrella del bloc que entrenava Frank Rijkaard era Ronaldinho, mentre que en un segon terme es trobaven jugadors com Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Deco o Samuel Eto’o.

En aquella plantilla també hi era una jove promesa anomenada Leo Messi, que aleshores comptava només amb 18 anys i estava portant a terme la primera temporada completa com a jugador del primer equip barcelonista, tot i que ja havia participat en alguns partits de la campanya anterior, encara que llavors va alternar la seva presència a les odres de Rijkaard amb el filial que dirigia Pere Gratacós.

El Barça es disposava a disputar un transcendental matx d’anada de vuitens de final de la Champions League a l’estadi d’Stamford Bridge contra el Chelsea, l’equip que preparava el polèmic entrenador portuguès José Moutinho i que havia eliminat el conjunt blaugrana un any abans de la mateixa competició i en idèntica eliminatòria. Aquell vespre, Rijkaard li va atorgar la titularitat a Messi, aquest va jugar un extraordinari encontre i va ser decisiu en el triomf del bloc català davant l’esquadra anglesa (1-2).

Una acció clau d’aquell enfrontament va ser quan el defensa basc del Chelsea Asier del Horno, que va anar de corcoll en el marcatge al jugador sud-americà, va realitzar una duríssima entrada al jove davanter argentí que li va valdre la segona targeta groga i, per tant, l’expulsió. Malgrat que la decisió arbitral no semblava tenir cap dubte, un enutjat Mourinho va comentar en la roda de premsa posterior al xoc que Messi havia fet “teatre del bo”.

En el partit de tornada al Camp Nou, que va acabar amb empat a un gol, Messi, aleshores molt propens als problemes musculars, va caure greument lesionat i es va perdre la resta del torneig, com la final enfront l’Arsenal que el Barça va vèncer (2-1) a l’estadi de Saint – Denis.

domingo, 28 de febrero de 2016

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (I 24): ALBÀNIA




Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Bujar Nishani.
Cap de govern: Edi Rama.
Capital: Tirana.
Altres ciutats importants: Durres, Vlora i Elbasan.
Llengua: albanès.
Moneda: lek.
Fronterer amb: Grècia, Kosovo, Macedònia i Montenegro.

Dades esportives

Seleccionador: Gianni de Biasi.
Uniforme: samarreta grana i pantalons negres.
Títols: cap.
Estrella: Lorik Cana (FC Nantes).
Altres jugadors bàsics: Ansi Agolli (Qarabag FK), Andi Lila (PAS Giannina) i Ervin Bulku (KF Tirana).
Futbolista més internacional: Lorik Cana.
Futbolista màxim anotador: Erjon Bogdani.
Millor seleccionador de la història: Gianni de Biasi.
Millors futbolistes de la història: Altin Lala, Erjon Bogdani i Lorik Cana.

A favor: el miracle de De Biasi

El tècnic italià, exentrenador del Llevant, ha aconseguit un autèntic miracle esportiu classificant Albània, un estat amb importants problemes socials i econòmics que té una història futbolística força pobra, per a l’Eurocopa que aquest any organitzarà França. Sense cap mena de dubte, Di Biasi és la gran “estrella” d’un combinat que a penes compta amb cap futbolista amb repercussió internacional.

En contra: sembla que l’equip ha arribat al seu sostre

Tal com succeeix amb Islàndia, i probablement també amb Irlanda del Nord, l’equip albanès n’ha fet prou aconseguint la classificació per a la fase final de l’Eurocopa, doncs aquest sembla el seu sostre. A part de Cana, capità de la selecció, l’home que més vegades ha jugat amb la samarreta albanesa i membre del Nantes, a penes no hi ha cap jugador que es trobi en primera línia.

A la foto, De Biasi. 

jueves, 25 de febrero de 2016

MESSI, SUÁREZ I NEYMAR: POTSER LA MILLOR DAVANTERA DE LA HISTÒRIA DEL FUTBOL




Si bé és bastant probable que Messi, Suárez i Neymar formin el millor atac de la història del FC Barcelona, és força més complicat afirmar si componen també la del futbol, doncs la competència en aquest cas és notòria. Algunes de les grans davanteres de tots els temps, exceptuant les de la institució catalana, les quals ja es van analitzar en l’anterior article, són les següents:

Toth - Puskas – Hidegkuti – Kocsis - Czibor. Davantera de la gran Hongria dels anys 50, dirigida per Gusztav Sebes i que va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Hèlsinki, va golejar Anglaterra a l’estadi de Wembley i va meravellar al Mundial de Suïssa, encara que perdés la final de Berna contra Alemanya Occidental. L’entrada dels tancs soviètics a Budapest, per reprimir la revolta hongaresa contra el govern comunista, va suposar el final d’aquella esquadra, doncs Puskas, Kocsis i Czibor van emigrar a l’estat espanyol, el primer per fitxar pel Real Madrid i els seus companys per fer-lo pel Barça.

Rial – Puskas – Di Stefano – Kopa – Gento. Mític atac del millor Real Madrid de la història en el qual es podria afegir el nom de Mateos. Aquell conjunt va tenir com a entrenadors José Villalonga, Luis Carniglia i Miguel Muñoz i va comptar amb altres futbolistes bàsics com Vicente, Marquitos, Santamaría, Santisteban, Zárraga o el mateix Muñoz. Llavors, entre 1956 i 1960, l’equip blanc va conquistar les cinc primeres Copes d’Europa de la història.

Jairzinho – Gérson – Tostao – Pelé – Rivelino. Per a molts experts, la millor davantera que hi ha hagut mai al món del futbol, encara que altres analistes poden argumentar que avui seria impossible un atac d’aquelles característiques, formada per homes de gran classe i amb una depurada tècnica, però força limitats en el factor físic. Dirigits pel preparador Mário Zagallo, i acompanyats d’altres futbolistes com Carlos Alberto o Piazza, aquella selecció brasilera va conquistar l’any 1970 a Mèxic, amb un futbol espectacular, la seva tercera Copa del Món.

Rep – Cruyff – Rensenbrink. Trio atacant de l’extraordinària selecció holandesa que va arribar a la final del Mundial de 1974, organitzat per Alemanya Occidental. A les ordres de Marinus Michels i sota el lideratge de Cruyff, el bloc neerlandès, que comptava també amb homes com Krol, Neeskens o Haan i va rebre el sobrenom de Taronja Mecànica, va inventar el futbol total en un període en què l’Ajax, que va reunir el mateix atac amb el canvi de Keizer per Rensenbrink, va assolir tres Copes d’Europa seguides.

Butragueño – Sánchez – Valdano. Va ser el trident ofensiu de l’anomenat Real Madrid de la Quinta del Buitre, al qual, dirigit pels entrenadors Luis Molowny, Leo Beenhacker i John Toshack, també van pertànyer futbolistes com Buyo, Chendo, Maceda, Camacho, Michel, Schuster, Martín Vázquez o Gordillo. Aquell bloc va guanyar cinc Lligues de manera consecutiva, encara que no va poder mai arribar a la final de la Copa d’Europa.

Gullit – Massaro – Van Basten. Trio davanter del gran Milan d’Arrigo Sacchi, que va guanyar un munt de trofeus, per exemple dues Copes d’Europa consecutives, entre finals de la dècada dels 80 i inicis del decenni dels 90 del segle XX, i que va comptar també amb l’aportació d’altres il•lustres jugadors com Galli, Baresi, Costacurta, Maldini, Rijkaard, Ancelotti o Donadoni.

miércoles, 24 de febrero de 2016

MESSI, SUÁREZ I NEYMAR: SEGURAMENT LA MILLOR DAVANTERA DE LA HISTÒRIA DEL BARÇA




Messi, Suárez i Neymar constitueixen potser la millor davantera de la història de la institució catalana i fins i tot es pot pensar que és la millor de tots el temps en línies generals. En aquest article, realitzaré un repàs dels millors atacs que ha tingut el FC Barcelona al llarg de la seva història, almenys des de la dècada dels 50 del segle XX, mentre en un segon escrit em referiré a les davanteres més recordades de la història del futbol en general.

Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón. En una època en què la línia d’atac estava formada per cinc homes, aquesta del primer lustre del decenni dels 50 va ser immortalitzada pel cantautor Joan Manuel Serrat en el seu tema “Temps era temps”. A les odres del tècnic hongarès Ferdinand Daucik, i acompanyada d’altres futbolistes com Ramallets, Segarra, Biosca o Gonzalvo III, aquella davantera va aconseguir la fita de les Cinc Copes (Lliga, Copa, Copa Martini Rossi, Copa Eva Duarte i Copa Llatina) la temporada 1951 - 1952.

Basora, Kubala, Kocsis, Suárez i Czibor. Davantera del segon lustre dels anys 50 en què hi seguien Basora i Kubala i a la qual s’havien afegit Suárez, l’únic futbolista espanyol en haver guanyat la Pilota d’Or, i els hongaresos Kocsis i Czibor. A les odres del preparador argentí Helenio Herrera, i amb la presència d’homes veterans com Ramallets o Segarra, aquell equip va guanyar dues Lligues consecutives i una Copa, obtenint el doblet l’any 1959. El 1961, ja sense Herrera a la banqueta, aquell bloc va perdre la final de la Copa d’Europa a Berna contra el Benfica.

Rexach, Marcial, Cruyff, Asensi i Sotil. Si bé és cert que a l’any 1974, quan hi va tenir lloc l’associació d’aquests futbolistes, les davanteres ja comptaven només amb tres homes, en continuo anomenant cinc, no obstant, tenint en compte que tant Marcial com Asensi actuaven com a clars centrecampistes. Amb l’holandès Marinus Michels d’entrenador, i juntament amb jugadors com Sadurní, Rifé o Torres, aquell equip liderat per Cruyff va conquistar la primera Lliga en 14 anys per al club blaugrana, encara que seguidament el bloc va caure de nou en la mediocritat.

Stoitxkov, Laudrup i Begiristáin. Amb el danès com a fals davanter centre, es podria dir que va ser el trident ofensiu més utilitzat per l’holandès Cruyff en el seu inoblidable Dream Team, encara que s’hi podrien afegir homes com Salinas i Goikoetxea en el lloc del guipuscoà o, pel que fa a la temporada 1993 – 1994, la figura estel•lar de Romário. Amb la presència d’altres jugadors fonamentals com Zubizarreta, Ferrer, Koeman, Guardiola, Eusebio, Amor o Bakero, aquell grup va aconseguir guanyar quatre Lligues consecutives i la primera Copa d’Europa en la història de l’entitat, l’any 1992 a Wembley.

Messi, Eto’o i Ronaldinho. Amb aquests jugadors i a les ordres d’un altre tècnic holandès, Frank Rijkaard, el Barça va obtenir, per exemple, dos campionats de Lliga i la segona Copa d’Europa, ja coneguda com a Lliga de Campions, en la història del club, si bé és veritat que aleshores Messi encara no s’havia consolidat del tot al primer equip i moltes vegades la davantera la va completar Giuly, com per exemple en la final de la Champions celebrada a Saint - Denis. Després del títol europeu, aquell grup, que també va comptar amb futbolistes com Valdés, Puyol, Xavi, Deco o Iniesta, es va enfonsar, fonamentalment perquè Ronaldinho, la gran estrella d’aquell bloc, va decidir “dimitir” com a esportista.

Messi, Eto’o i Henry. Es tracta de la davantera de l’històric primer triplet Lliga – Copa - Champions del Barça i del sextet (amb l’afegit posterior de Supercopa d’Espanya, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs) conquistats l’any 2009 amb Pep Guardiola d’entrenador. Si bé en principi Messi, que ja era la indiscutible estrella de l’equip, va actuar per la banda dreta, a partir del cèlebre 2 a 6 al Santiago Bernabéu, el tècnic català va situar l’argentí amb assiduïtat com a fals davanter centre. Altres jugadors clau d’aquella meravellosa esquadra van ser Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Busquets, Xavi i Iniesta.

Villa, Messi i Pedro. Guardiola va aconseguir donar la baixa a Eto’o, un any més tard del què era el seu desig; va prescindir del seu fugaç substitut, Ibrahimovic, amb qui va tenir molts problemes; va fitxar Villa i va consolidar Pedro al primer equip. L’anomenada MVP va guanyar durant la seva primera campanya els títols de Lliga i de la Champions League, però més tard aquella davantera va baixar el seu nivell, sobretot per la greu lesió de l’atacant asturià, que a més no va mantenir unes relacions massa còmodes amb Messi, o el descens del rendiment del punta canari. Altres futbolistes importants d’aquell grup ho seguien sent els ja anomenats en l’anterior apartat.

Messi, Suárez i Neymar. Després de poc més d’una temporada i mitja junts, l’argentí, l’uruguaià i el brasiler ja han conquistat, amb Luis Enrique Martínez d’entrenador, la Lliga, la Copa del Rei, la Lliga de Campions, la Supercopa d’Europa i el Mundial de clubs, sent protagonistes clars en el segon triplet Lliga – Copa – Champions de la història de l’entitat catalana. Molts experts semblen no tenir cap dubte en afirmar que es tracta de la millor davantera en la història del Barça i altres s’atreveixen fins i tot a comentar que potser ho és també en línies generals, juntament amb l’atac de la selecció brasilera del Mundial de 1970. Altres homes importants del conjunt del preparador asturià són Bravo, Alves, Piqué, Mascherano, Alba, Rakitic, Busquets i Iniesta. 

lunes, 22 de febrero de 2016

MAURICIO POCHETTINO POT FER HISTÒRIA AL WHITE HART LANE




L’exjugador i exentrenador de l’Espanyol, l’argentí Mauricio Pochettino (foto), al qual molts deuen enyorar a Cornellà – el Prat, està realitzant una esplèndida temporada a la Premier League amb el Tottenham Hotspur, un històric del futbol anglès vingut a menys els últims anys.

El conjunt londinenc era fins fa molt poc el clàssic club gran en un estat de clara decadència, com ho poden ser, per exemple, el València a Espanya; el Liverpool també a Anglaterra; l’Stuttgart i el Werder Bremen a Alemanya; el Milan i l’Inter a Itàlia; el Saint Etienne, el Marsella i el Lió a França, o el Feyenoord a Holanda. Tanmateix, pel que fa a l’entitat del White Hart Lane, aquesta dinàmica pot canviar en aquest exercici, sobretot si el Tottenham, ara segon classificat, és capaç de conquistar el campionat de Lliga, que seria el primer des del llunyà any 1961, és a dir fa 55 anys.

Ens trobem en una temporada marcada per les sorpreses a la Premier League, en un campionat en què el modest Leicester City n’és el líder i la gran revelació i en què dels equips grans només l’Arsenal, tot i que els Gunners continuen fallant en molts partits decisius, està responent més o menys a les expectatives, doncs el Manchester City, a l’espera de l’arribada de Pep Guardiola, està realitzant un torneig molt irregular; el Manchester United del discutit Louis van Gaal es troba en una profunda crisi, el Liverpool segueix enfonsat i el Chelsea està pagant un horrible inici, el qual va suposar la destitució de José Mourinho.

Pochettino compta amb una plantilla en què hi destaquen el porter francès Hugo Lloris, capità del bloc londinenc; l’argentí Érik Lamela, el danès Christian Eriksen, els anglesos Harry Kane i Dele Alli i els belgues Toby Anderweireld, Jan Vertonghen, Mousa Dembélé i Nacer Chadli. De tots ells, es podria dir que les grans estrelles del club anglès són els golejadors Eriksen i Kane. 

domingo, 21 de febrero de 2016

ELS EQUIPS CLASSIFICATS PER A L’EUROCOPA 2016 (23): ISLÀNDIA




Dades generals

Tipus de govern: república.
Cap d’estat: Olafur Grimsson.
Cap de govern: Sigmundur David Gunnlaugsson.
Capital: Reykjavik.
Altres ciutats importants: Kopavogur, Hafnarfjordur i Akureyri.
Llengua: islandès.
Moneda: corona islandesa.
Fronterer amb: cap altre estat.

Dades esportives

Seleccionadors: Lars Lagerback i Heimir Hallgrimsson.
Uniforme: samarreta i pantalons blaus.
Títols: cap.
Estrella: Eidur Smari Gudjohnsen (Shijiazhuang Ever Bright).
Altres jugadors bàsics: Aron Gunnarsson (Cardiff City), Gilfy Por Sigurdsson (Swansea City) i Alfreo Finnbogason (Olympiacòs FC).
Futbolista més internacional: Runar Kristinsson.
Futbolista màxim anotador: Eidur Smari Gudjohnsen.
Millor seleccionadors de la història: Lars Lagerback i Heimir Hallgrimsson.
Millors futbolistes de la història: Eyjolfur Sverrisson, Helgi Sigurdsson i Eidur Smari Gudjohnsen.

A favor: res a perdre

Islàndia, un estat amb poc més de mig milió d’habitants, més de la meitat dels quals habiten a la seva capital, Reykjavik, o en ciutats pròximes, com Kopavogur, Hafnarfordur, Keflavik o Akranes, disputarà per primer cop en la seva història un gran campionat internacional. El simple fet d’estar en terres franceses per jugar l’Eurocopa, ja és un gran premi per a la selecció nòrdica.

En contra: una modèstia evident

Juntament amb Albània, l’altre equip debutant en un gran torneig de seleccions, i amb força diferència amb la resta d’esquadres, Islàndia és a priori el conjunt que compta amb una relació de futbolistes més modesta, fins el punt que el veterà Gudjohnsen, exjugador del Barça, és probablement el seu home més destacat, malgrat que es troba al final de la seva carrera disputant el campionat xinès.

A la foto, Gudjohnsen. 

jueves, 18 de febrero de 2016

CHAMPIONS LEAGUE: ELS VUITENS DE FINAL (I 2)




* Arsenal FC – FC Barcelona

A favor de l’Arsenal:

- La qualitat tècnica de la plantilla d’Arsène Wenger.
- El perill davant de jugadors com Özil, Sánchez, Ramsey, Walcott, Giroud o Welbeck.
- Molt poc a perdre en una eliminatòria en què molt pocs experts aposten per la seva classificació.

A favor del Barça

- El trident ofensiu format per Messi, Suárez i Neymar, potser el millor de la història.
- L’aportació d’altres futbolistes com Piqué, Busquets, Rakitic o Iniesta.
- Luis Enrique Martínez va camí de convertir-se en el millor entrenador de la història del club català.

Percentatge de l’Arsenal: 30%.
Percentatge del Barça: 70%.

* Juventus FC – Bayern Munic

A favor del Juventus:

- L’equip torinès es troba en un estat de forma excel•lent.
- La gran experiència d’homes com Buffon, Bonucci, Chiellini, Evra o Marchisio.
- Poder aprofitar certes problemàtiques al vestidor del Bayern.

A favor del Bayern:

- Les dots d’estrateg de Pep Guardiola.
- L’espectacular estat de forma del polonès Lewandowski.
- Amb un avantatge clar a la Bundesliga, el conjunt bavarès es pot centrar plenament en la Lliga de Campions.

Percentatge del Juventus: 40%.
Percentatge del Bayern: 60%.

* PSV Eindhoven – Atlético Madrid

A favor del PSV:

- Haver eliminat el Manchester United a la fase de grups.
- L’equip d’Eindhoven ha tornant el prestigi al futbol holandès de clubs.
- Philip Cocu s’ha està mostrant com un dels entrenadors amb més futur d’Europa.

A favor de l’Atlético

- L’estat de forma del francès Griezmann.
- La solidesa i seguretat de la seva defensa.
- El miracle de Diego Simeone al Vicente Calderón continua.

Percentatge del PSV: 30%.
Percentatge de l’Atlético: 70%.

* Dinamo Kiev – Manchester City

A favor del Dinamo

- Sembla que s’està vivint un renaixement de la històrica entitat de Kiev.
- El fet que Manuel Pellegrini ja sàpiga que no continuarà a Al Etihad pot motivar certa inestabilitat al Manchester City.
- L’equip anglès es troba en un mal moment competitiu.

A favor del City:

- Un bloc i unes individualitats clarament superiors a les del rival.
- El perill davant de l’argentí Agüero.
- Un dels grans objectius de la temporada del club britànic es superar per primer cop els vuitens de final de la Champions League.

Percentatge del Dinamo: 35%.
Percentatge del City: 65%.

A la foto, una imatge de la final de la Lliga de Campions de l’any 2006 entre Barça i Arsenal.