lunes, 31 de julio de 2017

FART DEL GERARD PIQUÉ DE LES XARXES SOCIALS













En el transcurs de les últimes setmanes, el FC Barcelona està pendent del futur de Neymar da Silva, que tot apunta a què deixarà els propers dies el Camp Nou per fitxar pel París Saint – Germain (PSG).

D’una banda, hi ha un grup de persones, entre les quals m’incloc, que la marxa de Neymar, reconeixent que es troba segurament entre els millors cinc futbolistes del món, no seria tan dramàtica i, fins i tot, podria ser beneficiosa per reequilibrar l’equip blaugrana. No obstant, d’altra banda, hi ha molts afeccionats que creuen que la baixa del davanter brasiler pot ser terrible per al futur del club català.

Aquest darrers es van endur una gran alegria, i també un important alleujament, quan van poder llegir el twit de Gerard Piqué en què deia “Se queda”, acompanyat d’una imatge d’ell amb Neymar (foto). Inclòs, molts mitjans de comunicació, sense contrastar res, el gran defecte del periodisme en l’era d’internet, van atorgar veracitat a la notícia, donant pràcticament per assegurada la continuïtat del jugador brasiler.

Tanmateix, tant el futbolista com, sobretot, el seu pare tenien clar que les seves preferències no eren unes altres que el traspàs al PSG, havent de sortir Piqué en roda de premsa pocs dies més tard per comentar que el twit era només un desig i no pas una afirmació.

El central català, que sembla addicte a les xarxes socials, hauria de reflexionar i pensar que va propiciar una falsa alegria a molts seguidors barcelonistes que no desitgen la marxa de Neymar del Camp Nou, sense oblidar que no és, ni molt menys, la primera vegada que el defensa barceloní, que encara no és president de l’entitat blaugrana per fer constantment de portaveu, crea una polèmica via twiter.  

Almenys jo, ja començo a estar fart del Piqué de les xarxes socials. 

domingo, 30 de julio de 2017

ELS PROTAGONISTES DE WEMBLEY 1992 (20): RICARDO SERNA
















El central andalús Ricardo Serna va ser un dels molts jugadors que va ser fitxat l’estiu de 1988, quan Josep Lluís Núñez i Johan Cruyff, arran del Motí de l’Hesperia, van decidir portar a terme una profundíssima renovació del vestidor del Camp Nou.

Serna, que va arribar procedent del Sevilla, es va aclimatar més ràpidament que el brasiler Aloísio Pires, arribat el mateix any, a l’arriscat sistema defensiu de Cruyff i, durant la seva primera campanya al FC Barcelona, va disposar de força minuts, encara que normalment va ser suplent del capità José Ramón Alexanko.

Els fitxatges de Ronald Koeman, Miquel Àngel Nadal i el seu excompany al Sevilla Nando Muñoz, li van posar molt complicada la titularitat a Serna, sobretot si tenim en compte que Cruyff solia actuar únicament amb un central. A la final de Wembley, com Cristóbal Parralo, Ricardo va estar assegut a la graderia i, el mateix any 1992, va ser contractat per l’aleshores candidat a gran Deportivo de la Coruña.

Serna va assolir al Camp Nou 2 Lligues, 1 Copa del Rei, 1 Supercopa d’Espanya, 1 Copa d’Europa i 1 Recopa. 

jueves, 20 de julio de 2017

LES MEDALLES DE LA DELEGACIÓ ESPANYOLA A BARCELONA 1992: PLATA DE FAUSTINO REYES











Als Jocs Olímpics de l’any 1972, organitzats a Munic, la delegació espanyola havia aconseguit la primera medalla en Boxa, concretament un bronze assolit per José Luis Rodríguez Cal, que va ser l’únic podi d’Espanya en l’esdeveniment celebrat a la capital bavaresa.

20 anys més tard, un joveníssim púgil andalús nascut a la localitat sevillana de Marchena i crescut a Almeria, Faustino Reyes, va triomfar, només amb 17 anys, als Jocs Olímpics celebrats a la Ciutat Comtal. Reyes, que era aleshores campió d’Espanya, es va fer amb la medalla de plata, arran de ser superat a la final per l’alemany Andreas Tews.

Després de les Olimpíades portades a terme a Barcelona, Faustino, que va guanyar alguns tornejos al llarg de la geografia europea, va renovar el títol de campió d’Espanya, però no va tenir fortuna en els jocs organitzats l’any 1996 a la ciutat nord-americana d’Atlanta. 

miércoles, 19 de julio de 2017

ELS PROTAGONISTES DE WEMBLEY 1992 (19): CRISTÓBAL PARRALO
















Procedent del filial, el lateral dret andalús va ser ascendit al primer equip del FC Barcelona la temporada 1987 / 1988, una època molt convulsa i inestable del club, en què per exemple hi va tenir lloc el Motí de l’Hesperia. Malgrat tot, Cristóbal va oferir un bon rendiment i, en ocasions, li va arrabassar la titularitat al veterà Gerardo Miranda.

No obstant, el defensa, arran de l’arribada de Johan Cruyff al lloc d’entrenador, va ser cedit a l’Oviedo i més tard al Logronyès, clubs on va tenir una excel·lent experiència, fet que va convèncer el preparador holandès per repescar Cristóbal, que, tanmateix, no va tenir moltes oportunitats en el seu retorn a la institució blaugrana, doncs Albert Ferrer li va barrar llavors el pas.

Després de la final de la Copa d’Europa davant el Sampdoria, en què Parralo va estar a la graderia de Wembley, el futbolista cordovès va tornar a l’Oviedo i, posteriorment, va formar part de la plantilla de l’Espanyol, època en què va arribar a la condició d’internacional absolut. Finalment, va penjar les botes com a integrant de la plantilla del París Saint – Germain.

Amb el conjunt barcelonista, el lateral va aconseguir 1 Lliga, 1 Copa del Rei, 1 Supercopa d'Espanya i 1 Copa d'Europa.

martes, 18 de julio de 2017

GRANS FUTBOLISTES DE LA HISTÒRIA: DAVID BECKHAM















País: Anglaterra.
Any de naixement: 1975.
Lloc de naixement: Londres.
Demarcació: centrecampista.
Clubs: Manchester United, Real Madrid, Los Angeles Galaxy, AC Milan i París Saint - Germain.
Eurocopes disputades: Anglaterra 1996, Bèlgica / Holanda 2000, Portugal 2004 i Polònia / Ucraïna 2012.
Mundials disputats: França 1998, Corea del Sud / Japó 2002, Alemanya 2006 i Sudàfrica 2010.
Títols de clubs: 6 Lligues angleses, 2 Copes angleses, 2 Supercopes angleses, 1 Lliga espanyola, 1 Supercopa espanyola, 1 Lliga francesa, 2 Copes MLS, 1 Lliga de Campions i 1 Intercontinental.

El millor: el centres i els llançaments de faltes

David Beckham, jugador sorgit dels equips inferiors del Manchester United, va brillar en el primer equip de l’entitat anglesa durant la quasi totalitat de la dècada dels 90 del segle XX i els primers anys de l’actual. El futbolista britànic es va distingir, sobretot, per una depurada tècnica, uns centres molt mesurats i uns llançaments de falta espectaculars, que el van convertit en un consumat especialista.

El pitjor: més notícia a la premsa rosa

Beckham va ser gairebé durant tota la seva carrera un futbolista mediàtic, sobretot quan va contraure matrimoni amb Victoria Adams, llavors integrant del popular conjunt pop Spice Girls. El centrecampista anglès va ser aleshores més notícia a la premsa rosa i els anuncis publicitaris que no pas als terrenys de joc. El seu fitxatge per Real Madrid galàctic de Florentino Pérez va incrementar aquesta circumstància, malgrat que al Santiago Bernabéu va tenir un rendiment irregular.

lunes, 17 de julio de 2017

ELS PROTAGONISTES DE WEMBLEY 1992 (18): RICHARD WITSCHGE












De cara a la seva quarta temporada a la banqueta del Camp Nou, Johan Cruyff va fitxar Richard Witschge, una jove promesa holandesa procedent de l’Ajax d’Amsterdam, qui el tècnic neerlandès assegurava que seria el millor “10” d’Europa.

No obstant, Witschge mai va poder triomfar de forma clara al Camp Nou, no va representar mai una competència important per a Ronald Koeman, Michael Laudrup i Hristo Stoitxkov, en una època en què només podien jugar tres estrangers al mateix temps, i no va poder convertir-se en el millor interior esquerre del continent.

El centrecampista holandès si que va ser normalment titular a la triomfant Copa d’Europa 1991 / 1992, doncs la UEFA permetia el concurs de quatre futbolistes forans, però Witschge es va perdre la final de Wembley contra el Sampdoria per una lesió.

Després de dues campanyes al club, en què va guanyar 2 Lligues, 2 Supercopes d’Espanya, 1 Copa d’Europa i 1 Supercopa d’Europa, va abandonar el Camp Nou i va fitxar pel Blackburn Rovers anglès. 

domingo, 16 de julio de 2017

ELS PROTAGONISTES DE WEMBLEY 1992 (17): MIQUEL ÀNGEL NADAL
















Johan Cruyff i Llorenç Serra Ferrer, que llavors es trobava en una de les seves etapes com a entrenador del Mallorca, van entaular una bona amistat i aquest fet va ser decisiu perquè Miquel Àngel Nadal, que, com el seu nebot, el tennista Rafa Nadal, semblava simpatitzar més pel Real Madrid, fitxés l’any 1991 pel FC Barcelona.

El futbolista de Manacor va arribar al Camp Nou com a centrecampista, però a poc a poc va ser reciclat per Cruyff com a defensa central, demarcació que va ocupar ja de forma regular, tant al Barça com a la selecció espanyola, a partir de la temporada 1992 / 1993, a causa de les marxes dels andalusos Ricardo Serna i  Nando Muñoz.

Pel que fa a la final de la Copa d’Europa de Wembley, Nadal va ocupar lloc a la banqueta i no va jugar cap minut, però no trigaria a ser un fix en els esquemes de Cruyff, com ho va ser més tard dels de Bobby Robson i Louis van Gaal, com també dels seleccionadors espanyols Javier Clemente i José Antonio Camacho.

Nadal va abandonar el Barça l’any 1999 amb 5 Lligues, 2 Copes del Rei, 3 Supercopes d’Espanya, 1 Copa d’Europa,, 1 Recopa i 1 Supercopa d’Europa i va convertir-se de nou en jugador del Mallorca.