Seleccionador: Marcello Lippi (foto).
Estrella i capità: Fabio Cannavaro.
Altres jugadors bàsics: Gianluigi Buffon, Andrea Pirlo i Francesco Totti.
Alineació a la final: Buffon, Zambrotta, Cannavaro, Materazzi, Grosso, Camoranessi (Del Piero), Pirlo, Gattuso, Perrotta (De Rossi), Totti (Iaquinta) i Toni
Equips a qui s’enfronta: Estats Units, Txèquia, Ghana, Austràlia, Ucraïna, Alemanya i França.
El millor: l’ofici, la mentalitat i l’eficàcia.
El pitjor: el seu futbol sempre és acusat d’especulatiu.
Pràcticament ningú confiava en què Itàlia fos capaç d’aconseguir a Alemanya el seu quart títol mundial, entre d’altres coses perquè el país acabava de viure un dels episodis de corrupció esportiva més penosos que es recorden. No obstant, en un torneig on no hi va haver un gran futbol (Brasil va ser una de les grans decepcions), els jugadors de Lippi van ser els millors, i no només a través de les seves armes habituals, com el sistema defensiu, l’ofici o l’eficàcia, sinó també mostrant, encara que de manera aïllada, un joc més que acceptable, com es va demostrar a les semifinals davant Alemanya. En el bloc de Lippi hi van destacar Buffon, un dels millors porters del món, el lateral Gianluca Zambrotta, el central Cannavaro, el polèmic i gran protagonista de la final Marco Materazzi, el talentós Pirlo, l’incansable Gennaro Gattuso, el veterà Totti o golejador Luca Toni. Itàlia es va imposar a la final, a la tanda de penals, a França, que tenia com a grans referents Thierry Henry i Zinedine Zidane, el qual, després de realitzar un magnífic campionat, es va retirar del futbol sent expulsat a la pròrroga per un cop de cap a Materazzi.
DADES GENERALS DEL TORNEIG DISPUTAT A ALEMANYA
Final: Itàlia – França, 1-1 (penals: 5-3).
Golejadors: Materazzi – Zidane.
Semifinalistes: Alemanya i Portugal.
Millor jugador: Zidane (França).
Màxim golejador: Klose (Alemanya).
No hay comentarios:
Publicar un comentario