Txiki Begiristáin, secretari tècnic del FC Barcelona, va comentar una vegada que el Barça no havia de fitxar jugadors veterans, consagrats i galàctics, com feia en aquell temps Florentino Pérez al Real Madrid, sinó futbolistes joves, ambiciosos i amb fam de títols. Per aquesta raó van arribar al Camp Nou homes com Ronaldinho, amb un palmarès a nivell de clubs molt pobre, o Samuel Eto’o, que portava força anys al Mallorca i tenia l’espina clavada de no haver pogut triomfar al Real Madrid.
Els resultats no es van fer esperar: mentre el Madrid galàctic s’enfonsava irremissiblement, el Barça de Frank Rijkaard conquistava dues Lligues i una Champions League, oferint a més un futbol espectacular. Quan el Barcelona va guanyar, fa quasi un any, la Lliga de Campions a París, tot feia suposar que l’equip marcaria una extensa època, fins i tot superior a la del mític Dream Team de Johan Cruyff.
La veritat és que aquest conjunt, aquests jugadors, encara estan a temps de protagonitzar una era, tant al futbol espanyol com en l’internacional, però malauradament s’observen símptomes molt semblants als que van provocar la crisi madridista, la qual encara no ha finalitzat. Els punts més negatius que jo destacaria són els següents:
- La sensació de conformisme de molts jugadors. Fa l’efecte que els futbolistes pensin que amb el que s’ha guanyat els darrers anys ja és suficient.
- L’actitud de Ronaldinho. Es perd nombrosos entrenaments, arriba tard de les vacances de Nadal i el seu germà i representant, Roberto de Assis, es fa estimar constantment pel Milan.
- El lamentable estat de forma de Márquez, Van Bronckhorst, Deco, Giuly o el mateix Ronaldinho.
- Declaracions polèmiques de jugadors aparentment tranquils, com Edmílson i Gudjonsen, i manifestacions explosives d’Eto’o.
- La certesa de sortides nocturnes fins a altes hores de la matinada.
- El divorci que, cada vegada de forma més evident, semblen mantenir les dues grans estrelles del club: Ronaldinho i Eto’o.
- La sensació de que alguns futbolistes semblen més pendents dels seus contractes publicitaris que de l’equip.
- Un home que no té l’etiqueta de figura,Víctor Valdés, i un jove de 19 anys, Leo Messi, acostumen a ser partit rere partit els millors jugadors del quadro blaugrana.
- Algunes setmanes fa l’efecte que Rijkaard ja no domina o gestiona el vestidor com ho havia fet els anteriors anys. Enyorança d’un dur com Henk ten Cate ?
Tot recorda massa al Real Madrid 2003/2004, però els jugadors barcelonistes encara tenen nou partits (set de Lliga i dos de Copa del Rei) per demostrar el contrari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario