El futbol holandès havia passat pràcticament desapercebut fins el 1969, any en què l’Ajax va arribar per primer cop a la final de la Copa d’Europa. El conjunt d’Amsterdam, liderat per un jove Johan Cruyff (foto), va caure golejat (4-1) davant el Milan de Gianni Rivera, però la severa derrota no afectaria en absolut l’equip ajacied.
El 1971, un equip més madur va arribar per segona vegada a la final de la Copa d’Europa, un any després que el Feyenoord de Rotterdam es convertís en el primer club holandès en conquistar el títol. Els d’Amsterdam es van endur la victòria (2-0), a l’estadi londinenc de Wembley, contra el sorprenent Panathinaicòs, conjunt dirigit pel mític Ferenc Puskas. S’iniciava així la gran era de l’Ajax en el principal torneig europeu de clubs.
Després del triomf de Wembley, l’entrenador Marinus Michels va decidir fitxar pel FC Barcelona, fet que va originar força incertesa sobre el futur de l’equip, però, amb el romanès Laszlo Kovacs com a nou preparador, l’Ajax va continuar fent història i es va adjudicar les Copes d’Europa de 1972 i 1973. En la primera d’elles, amb un Cruyff espectacular, els holandesos van vèncer (2-0) l’Inter de Milà a Rotterdam i en la segona van guanyar a Belgrad (1-0) un altre quadro italià, el Juventus.
En aquell impressionant Ajax hi destacaven, a més de la seva gran estrella Cruyff, futbolistes com Wim Suurbier, Ruud Krol, Johan Neesquens, Arjen Haan o Johnny Rep. El bloc neerlandès va fer cèlebre un tipus de joc brillant, espectacular i molt ofensiu que va rebre el nom de futbol total, el qual va usar també la selecció holandesa que va jugar la final del Mundial 74.
L’estiu de 1973, Cruyff va decidir seguir el mateix camí que Michels havia fet dos anys abans i va marxar al Barça. Darrere seu, i en anys successius, també abandonarien Amsterdam Neesquens, que igualment va fitxar pel club català; Haan, que va firmar per l’Anderlecht, Rep; que va ser contractat pel València, o Krol, que ja veterà es va convertir en jugador del Nàpols.
La sortida de Cruyff va suposar el final d’una excel·lent etapa i l’inici d’una important crisi de resultats en l’entitat ajacied. Des de llavors, l’Ajax ha estat un club inestable, amb continus alts i baixos, amb moments positius com el protagonitzat per l’equip que va dirigir el propi Cruyff a la dècada dels 80, i que va tenir com a estrelles a Marco van Basten i Frank Rijkaard; el que tenia com a figura Dennis Bergkamp a inicis dels 90 i molt especialment el que va obtenir la quarta Copa d’Europa el 1995, conjunt entrenat per Louis van Gaal i al qual havia tornat Rijkaard després d’una extraordinària etapa al Milan.
Entrenadors: Marinus Michels i Laszlo Kovacs.
Un onze: Stuy, Suurbier, Hulshoff, Blankenburg, Krol, Neesquens, Mürhen, Haan, Rep, Cruyff i Keizer.
El més positiu: les tres Copes d'Europa consecutives / un futbol extraordinari / el millor Cruyff.
El més negatiu: la ràpida marxa de Michels / l'èxode dels millors fubolistes / allò que va venir després de la tercera Copa d'Europa (21 anys per guanyar la quarta).
El 1971, un equip més madur va arribar per segona vegada a la final de la Copa d’Europa, un any després que el Feyenoord de Rotterdam es convertís en el primer club holandès en conquistar el títol. Els d’Amsterdam es van endur la victòria (2-0), a l’estadi londinenc de Wembley, contra el sorprenent Panathinaicòs, conjunt dirigit pel mític Ferenc Puskas. S’iniciava així la gran era de l’Ajax en el principal torneig europeu de clubs.
Després del triomf de Wembley, l’entrenador Marinus Michels va decidir fitxar pel FC Barcelona, fet que va originar força incertesa sobre el futur de l’equip, però, amb el romanès Laszlo Kovacs com a nou preparador, l’Ajax va continuar fent història i es va adjudicar les Copes d’Europa de 1972 i 1973. En la primera d’elles, amb un Cruyff espectacular, els holandesos van vèncer (2-0) l’Inter de Milà a Rotterdam i en la segona van guanyar a Belgrad (1-0) un altre quadro italià, el Juventus.
En aquell impressionant Ajax hi destacaven, a més de la seva gran estrella Cruyff, futbolistes com Wim Suurbier, Ruud Krol, Johan Neesquens, Arjen Haan o Johnny Rep. El bloc neerlandès va fer cèlebre un tipus de joc brillant, espectacular i molt ofensiu que va rebre el nom de futbol total, el qual va usar també la selecció holandesa que va jugar la final del Mundial 74.
L’estiu de 1973, Cruyff va decidir seguir el mateix camí que Michels havia fet dos anys abans i va marxar al Barça. Darrere seu, i en anys successius, també abandonarien Amsterdam Neesquens, que igualment va fitxar pel club català; Haan, que va firmar per l’Anderlecht, Rep; que va ser contractat pel València, o Krol, que ja veterà es va convertir en jugador del Nàpols.
La sortida de Cruyff va suposar el final d’una excel·lent etapa i l’inici d’una important crisi de resultats en l’entitat ajacied. Des de llavors, l’Ajax ha estat un club inestable, amb continus alts i baixos, amb moments positius com el protagonitzat per l’equip que va dirigir el propi Cruyff a la dècada dels 80, i que va tenir com a estrelles a Marco van Basten i Frank Rijkaard; el que tenia com a figura Dennis Bergkamp a inicis dels 90 i molt especialment el que va obtenir la quarta Copa d’Europa el 1995, conjunt entrenat per Louis van Gaal i al qual havia tornat Rijkaard després d’una extraordinària etapa al Milan.
Entrenadors: Marinus Michels i Laszlo Kovacs.
Un onze: Stuy, Suurbier, Hulshoff, Blankenburg, Krol, Neesquens, Mürhen, Haan, Rep, Cruyff i Keizer.
El més positiu: les tres Copes d'Europa consecutives / un futbol extraordinari / el millor Cruyff.
El més negatiu: la ràpida marxa de Michels / l'èxode dels millors fubolistes / allò que va venir després de la tercera Copa d'Europa (21 anys per guanyar la quarta).
No hay comentarios:
Publicar un comentario